Històries – memòries de barris
Els centres d’art i museus són equipaments urbans que es teixeixen i relacionen amb les trames urbanes, amb les seves històries i les memòries dels barris, tant en el seu present, com en el seu passat. Una de les líniies de treball del programa són les històries i memòries en plural. Plural perquè reconeixem múltiples capes de les històries i múltiples formes de relatar-les, de fer memòries i d’activar-les en el present. Seguint aquesta reflexió, la nostra aproximació als barris parteix del conjunt de relats diversos que han generat i marquen els nostres imaginaris de com construir i fer vida a la ciutat. Per això, treballem línies que investiguen i activen altres sabers, altres relats i representacions culturals. Al mateix temps, de manera transversal en les accions impulsades, experimentarem altres formes de registrar i explicar les històries dels barris, que impliquen activar i presentar altres documents, relats, coneixements i arxiu dels territoris com una labor de mediació.
Infraestructures i desenvolupament trans-mèdia
El treball dels equipaments culturals s’entrellaça amb una altra sèrie d’equipaments, materials, zones urbanes, xarxes, circulacions, fluxos i espais que creuen i configuren les ciutats. Partir de les infraestructures, ens permet treballar la idea de proximitat des de múltiples realitats: d’una proximitat física i territorial que a vegades pot arribar a ser limitant, a un potencial de múltiples formes de repensar les maneres d’involucrar realitats ciutadanes en un centre d’art; d’una idea universal de proximitat, a una idea més líquida i fluida de diverses proximitats. En el nostre cas concret, aquest pas comporta comprendre Arts Santa Mònica com una infraestructura que es creua i dialoga amb diversos territoris i escales, al mateix temps, des de les Rambles, fins al Port, al Paral·lel, al Gòtic i al barri del Raval; passant per altres relacions amb altres infraestructures i territoris de la metròpolis de Barcelona. Per a fer aquest tipus de treball, desenvoluparem formes de producció de coneixement des de les pràctiques culturals a partir de plataformes trans-mèdia que ens permetin explorar i buscar altres formes de relació i creació col·lectives.
Espai públic i pedagogies
La ciutat és un recurs educatiu que ens ofereix múltiples perspectives, realitats i temes de treball. La trama urbana és un escenari continu de pedagogies, d’oportunitats d’aprendre, d’investigar i d’explorar noves experiències. En aquest sentit, el treball de mediació s’insertarà en explorar, investigar i produir iniciatives que creuen la innovació pedagògica, amb altres formes de fer ciutat i amb usos diversos i plurals dels espais públics. L’objectiu d’aquest eix és pensar de quina manera l’educació constitueix espais públics, genera altres formes de coneixement i usos de la ciutat. I gràcies a aquesta capacitat, també l’educació transforma i genera noves formes d’estar a la ciutat, de conviure i d’explorar formes de relacionar-se entre les persones. En suma, és capaç de generar altres ciutadanies.
Tecnologies de la violència/ visibilitat/ espai públic
A la societat actual, vivim i ens movem en gran mesura dependent de les tecnologies. Les nostres vides es desenvolupen amb moltes tecnologies que suposen diversos dispositius de relació, d’interacció, de control i d’economies. Tots aquests dispositius generen estructures i relacions de poder. Són estructures que generen diverses formes de violència (simbòliques, físiques, psicològiques, etc..) i tenen impactes en modes d’exclusió i desplaçament de poblacions, de silenciació i negació de certes identitats, i de control de cossos socials abjectes o subalterns que són necessaris normativitzar. Aquesta línia de treball pretén investigar les formes en les quals la societat contemporània genera tecnologies de la violència, com es visibilitza i s’invisibilitzen els relats i cossos, però també de quina manera es poden generar altres tecnologies socials de resistència, de cures o de solidaritat com a espais d’aprenentatge i d’experimentació cultural.