La sessió del 15 de maig comença amb molts canvis, molts canvis a nivell de persones. L’aprenentatge és una cosa que, potser, ja sabíem: les persones més fràgils són sempre les que tenen més possibilitats d’acabar sortint dels processos. Aquestes baixes tindran conseqüències i modificaran força les escenes. També, molt malgrat tots i totes, el grup serà menys divers, més homogeni.
Jordi ens comenta alguns dels seus últims troballes per a les escenes, teatre ¿? Fòrum realitzat per grups cristians (atents a aquest i aquest enllaç) i el llibre Happycracia, d’Eva Illouz i Edgar Cabanas. Aquestes referències tindran el seu pes en l’escena de ‘la família’.
A la setmana següent, a la sessió del 22 de maig es treballa a partir del que sorgit en la sessió de la setmana anterior. Moltes coses noves i molta feina per fer. Les sessions seran molt intenses i es planteja ampliar l’horari, proposta que és ben rebuda per tots i totes.
El 29 de maig les noves escenes van agafar maduresa, el procés torna a tenir, diguem, un full de ruta després de les baixes de fa dues setmanes. Es barregen temes sempre hi ha la salut, la identitat de barri i un tercer element: el barri, la salut i la repressió sexual; el barri, la salut i la precarietat; el barri, la salut i la integració; el barri, la salut i la instrumentalització … El camp de tensió entre cultura i salut, és allò social.