Creuem la muntanya, ha sigut un projecte per a enfortir els vincles comunitaris entre territoris del mateix districte, Poble-sec i els barris de La Marina, mitjançant accions creatives desenvolupades a través de la frontera paisatgística que les unia i l’hora les separava: la muntanya de Montjuïc. El projecte ha treballat en 4 processos de creació artística amb diferents col·lectius, principalment famílies diverses i persones grans en situació de solitud. El projecte ha pretès activar altres imaginaris, relacions i sabers sobre Montjuïc, tant de memòria comunitària com de futurs possibles. Hem entès la muntanya com un actiu viu de ciutat, un espai viu, amb potencial per a generar relacions i connexions entre els barris i amb la naturalesa. Un lloc on hem pogut imaginar i experimentar altres formes de territoris saludables i de relacions entre ciutat i naturalesa que han donat peu a activar altres imaginaris i trànsit ecosocial mitjançant les pràctiques artístiques. El projecte s’ha desplegat amb els plans comunitaris i les xarxes actives de cada barri, amb processos diversos que han acabat en instal·lacions d’art públic, accions d’arts vives, presentacions públiques, mostres i una jornada final entre els diferents grups participants. Passem a continuació a descriure les accions portades a terme en cadascú dels contextos intervenguts.
Poble-sec
En aquest barri, el procés comunitari ha sigut molt complex, i s’ha hagut d’adaptar molt la proposta. En aquest sentit, vam començar amb reunions i contactes amb grups familiars i de criança, a més de mantenir un diàleg amb el pla comunitari i la taula d’educació i infància. Després de diverses converses, va ser realment impossible dur a terme aquesta acció amb algunes famílies, ja que alguns dels espais de criança van tancar (Petit Moliner) i altres estaven molt precaritzats o la persona referent comunitària no va estar durant molt temps activa en el procés. Llavors, es va decidir reforçar les accions amb famílies en un altre barri, La Marina i es va finalment a optar per accions de treball de memòries amb gent gran i emmarcant el procés dins del programa de Viu Montjuïc, on poder també invitar a grups familiars.
Pel que fa a la gent gran i els grups de dones, vam trobar bona intenció, però va ser impossible coordinar-ho amb la taula de salut i l’escola popular de salut, ja que estaven creant per primer cop aquest grup i només es van poder fer algunes petites visites al MNAC o accions petites. Sobretot, el col·lectiu va fer un procés intern de treball amb altres creadores. Davant d’aquest context, finalment vam adreçar-nos cap a la taula de cultura comunitària de Poble Sec i, en col·laboració amb el Teatre Arnau Itinerant, vam decidir reactivar temps de memòries i gent gran. Llavors, es va fer la ruta de les Aigües amb aquest context comunitari i el castell de Montjuïc amb un disseny previ de continguts d’història i memòria del Montjuïc. En el procés, es van incorporar memòries i experiències de gent gran per la ruta i treball de continguts d’algunes organitzacions comunitàries per a les 4 parades de la ruta: assemblea teatre Arnau, gent gran CERHISEC i barraquisme, l’eix ecosistema de cooperativa per Fontana i horts urbans, i finalment, mirada comunitària i urbanista de cooperativa i pla comunitari per la Font del Gat. Amb aquests coneixements, es va sumar la mirada de l’àrea de mediació del Castell de Montjuïc, que liderava les parades en continguts i diàlegs amb els temes i sabers comunitaris. Finalment, es va proposar el grup Mastika Project, de música mediterrània, balcànica i del sud d’Itàlia, d’arrel popular i comunitària. Aquest grup va ser proposat pel Centre Cultural Albareda i Can Fera Àsia Sogas, amb una visita prèvia per construir el recorregut i els espais finals de les dues rutes. Les rutes van tenir lloc el 7 i 8 d’octubre amb 35 i 52 persones respectivament, amb un 50% de veïnat i persones relacionades amb Montjuïc. Especialment, es van fer debats de memòria, compartir vivències de com era Montjuïc i la vida a Poble Sec, amb èmfasi en espais de comunitats, horts, jocs de carrer i muntanya, i memòries dels llocs i esdeveniments comunitaris que es feien abans.
La Marina
A pesar de ser un context nou per l’entitat, el treball colze a colze amb les tècniques del Pla de Desenvolupament Comunitari de La Marina-Zona Franca va ser molt fructuós. El motiu va ser la trobada d’interessos comuns entorn d’una línia estratègica del PDC per fomentar la relació amb Montjuïc i els equipaments culturals de la muntanya que encaixava perfectament amb la proposta de Transductores.
Es van produir diverses trobades entre les tècniques del Pla Comunitari, els equips de creadores i la coordinació del projecte. Més endavant, una vegada aquesta aliança i la proposta de projecte estava clara, es va ampliar el diàleg amb representants dels equipaments de muntanya, especialment amb el Museu Nacional de Catalunya.
Finalment, es va arribar a un disseny basat en recorreguts des del barri a la muntanya centrats en diferents públics objectius: gent gran, dones i famílies amb infants. A la vegada, cada grup estava associat a treballar durant el recorregut una temàtica concreta: ”accesibilitat i memòria”, “cossos i seguretat” i “La muntanya com ecosistema jugable”. Així mateix, cada activitat culminava en una visita particular al MNAC, en consonància amb la temàtica proposada. La proposta metodològica que el grup de creadores (LEMUR, Laboratori d’EMergències URbanes) va proposar, és consultable aquí i aquí, així com una avaluació més detallada d’aquestes activitats del projecte.
Per la segona tongada d’accions a l’octubre es va decidir seguir un esquema similar, però centrats en famílies i dones i afinant alguns reptes que es van trobar en la primera proposta. En el cas de dones, es va decidir desplaçar la mirada cap el plaer en comptes de la seguretat i buscar la participació d’un perfil de dones més joves. Pel que fa a les famílies, es va acotar la proposta a 0-3 anys, per poder platejar una metodologia i propostes més concreta.
Totes les accions plantejades es van recollir en la mostra i cartografies finals, tal com es va plantejar en el projecte inicial.
Amb tots els materials de treball es va fer una mostra itinerant sota el nom de “Anem a La Muntanya. PAS A PAS,” que va tenir diverses localitzacions: Espai Cooperasec, Pati de la Biblioteca de Poble-sec i Espai Barkeno a La Marina. La mostra es va iniciar el 20 de desembre, estava programada fins al dia 31, però es va allargar finalment fins al dia 10 de gener de 2024. La mostra contemplava dos rols d’ús, amb un resum del treball de la Marina i Poble-sec, així com fotografies, textos i materials del procés de treball amb els diversos grups implicats.
DOCUMENTO FINAL DESCARGABLE- MANUAL I MEMÒRIA
