Procesos Poble-sec: 3 accions

1. CURES, COSSOS I TREBALL: RESISTÈNCIES AL TREBALL

El projecte Cures, cossos i treball va néixer de la iniciativa col·lectiva de dones migrades vinculades a l’àmbit de les cures, impulsat des de l’Eix de Cures Dignes de Cooperasec i coordinat per Carla Guerra i Daniela Cabrera Salazar. Al llarg de set mesos, el grup —format per una desena de participants estables i altres assistents intermitents— va treballar a través de sessions setmanals centrades en el reconeixement de les pròpies experiències, la consciència corporal i la creació artística. L’ambient de confiança generat va permetre aprofundir en dinàmiques participatives que visibilitzaven la precarietat, la migració i el treball de cures des d’una perspectiva crítica i transformadora.

Un dels eixos fonamentals del projecte va ser la integració d’exercicis corporals i metodologies creatives, com el teatre d’objectes, la fotografia i l’ús simbòlic de materials com teixits o revistes. Es van utilitzar eines com el “relicari” i la bitàcola personal per recuperar memòries i construir relats propis sobre el cos, el treball i la identitat. Aquesta exploració artística va servir per resignificar la feminitat i qüestionar els estereotips socials sobre les cures, alhora que es va reivindicar el valor polític i emocional d’aquests sabers sovint invisibilitzats.

El projecte es va materialitzar en una instal·lació artística a l’espai públic, amb retrats en gran format i frases escollides per cada dona. L’acció va ser una campanya visual de denúncia i empoderament, centrada en les vivències de les participants. Un dels moments culminants va ser l’acte públic del 29 d’abril, on es va fer visible el treball realitzat amb una acció escènica i visual. Aquest procés no només va generar impacte al barri, sinó que va obrir la porta a la continuïtat del grup i a noves propostes creatives, demostrant el potencial de l’art comunitari com a eina de resistència, cura i transformació social.

2.ESCOLA POPULAR DE SALUT

La segona edició de l’Escola Popular de Salut al Poble-sec es va desenvolupar amb la col·laboració de múltiples entitats de la Mesa de Salut Comunitària, incloent-hi l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Pla Comunitari i artistes del col·lectiu LoRelacional. El projecte va estar orientat a persones grans, amb un grup de 35 participants diversos que van treballar des de l’octubre del 2024 fins al juny del 2025. L’equip artístic i el grup motor van aplicar metodologies creatives i participatives per promoure la salut, la memòria i el benestar col·lectiu, combinant arts vives, visuals i activitats comunitàries.

Durant els mesos de desenvolupament, es van realitzar 32 sessions que incloïen tallers artístics, activitats de memòria històrica del barri, música i dansa. Les trobades van ser espais d’intercanvi i expressió creativa, en què es van posar en valor les habilitats, històries i identitats del grup. La participació activa d’artistes, dinamitzadores comunitàries i professionals de la salut va permetre teixir un procés molt enriquidor, on les arts van funcionar com a eina de cura i construcció de vincles entre veïnes i col·lectius del territori.

El punt àlgid del projecte va ser la jornada de cloenda celebrada el 13 de juny al Centre Cívic El Sortidor, amb més de 90 persones. Aquesta festa comunitària va incloure música, ball, màgia, cuina col·lectiva i accions artístiques obertes al barri. La proposta va combinar cultura popular i arts contemporànies en un format lúdic, intergeneracional i participatiu. Més enllà del seu valor artístic, l’Escola Popular de Salut es va consolidar com un espai de reconeixement mutu, empoderament i resistència quotidiana, reivindicant la cultura comunitària com a pilar de la salut col·lectiva.

Aquí tens el resum en tres paràgrafs del projecte Moving! Traços Joves, ideal per a una entrada de blog:

3. MOVING! TRAÇOS JOVES

El projecte Moving! Traços Joves, liderat per la creadora Maria Ferrer, ha estat una experiència artística i comunitària on 15 joves del Pla d’Acollida de Poble-sec per a Tothom han connectat amb l’art i la dansa com a eina d’expressió. A partir de diverses obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), els participants —provinents de contextos culturals diversos— han desenvolupat peces escèniques que dialoguen amb les narratives de les obres “Les 3 dones de baix”, Perseguint la il·lusió i Possessió. Aquest procés ha afavorit una mirada crítica i creativa sobre les representacions culturals i ha potenciat la veu pròpia dels joves a través del cos i el moviment.

Entre octubre de 2024 i febrer de 2025, el grup va participar en diverses visites al MNAC i sessions d’assaig, treballant amb una metodologia basada en la improvisació, les arts vives i la creació col·lectiva. A més de fomentar la cohesió grupal, el projecte va obrir espais de descoberta i experimentació artística, combinant dansa, música i expressió corporal amb el context i les emocions vinculades a les obres del museu. Aquest procés va posar en valor la diversitat com a força creativa i la dansa com un llenguatge universal d’inclusió i comunicació.

El punt culminant del projecte va ser la presentació del 23 de febrer a la Sala de la Cúpula del MNAC, amb una sessió íntima i participativa. Els joves van compartir les seves creacions coreogràfiques i, posteriorment, van obrir un espai de diàleg amb el públic, que va incloure activitats de dansa col·lectiva i una improvisació final compartida. Aquesta experiència va reforçar el sentit comunitari del projecte i va fer palpable el poder transformador de l’art, posant en el centre la veu, el cos i l’experiència de joves sovint invisibilitzats en els espais institucionals i culturals.

Teixir les cures en comunitat: Espais i afectes en plural – Poble-sec i La Marina

Aquest projecte consolida una línia d’investigació i acció comunitària que combina arts visuals, sonores, dansa i treball corporal amb accions a l’espai públic. Aquest any, s’amplia al barri de  La Marina, gràcies a aliances amb el Pla de Desenvolupament Comunitari i entitats ja cartografiades el 2021. Les accions s’impulsen amb col·lectius com a Moving, Connectats,Més que cures, Cuidem Montjuïc, Casal La Vinya o el Museu Nacional d’Art, entre d’altres, amb una àmplia presència de dones creadores.

El projecte es desenvolupa mitjançant cinc línies d’acció amb calendaris propis, en col·laboració amb grups diversos del territori:

  1. Afectes en plural IV (Escola Popular de Salut): de gener a juny, amb 24 sessions amb persones grans, majoritàriament dones, que treballen pràctiques quotidianes de cures i suport mutu. S’hi generen creacions visuals i moviments creatius per cuidar-se i cuidar el barri.
  2. Vides de barri II: entre gener i març, joves i persones grans creen peces visuals i sonores a partir de relats de memòria oral. Es treballa des de la mirada intergeneracional i es vincula amb projectes com “Baixem al carrer” i RADARS i grups de treball de La Marina.
  3. Fer ballar les cures a la muntanya III: de maig a juny, dones de Poble-sec i Més que Cures, realitzen una sèrie de tallers i accions performatives per parlar i posar el cos i drets de les dones cuidadores migrants.
  4. Compartim “Reteixir les cures IV”: al juny es presenten els resultats en espais públics i festius del barri, com les Festes del Poble-sec i la fira de l’ESSS, per visibilitzar pràctiques culturals i saludables.

Aquestes accions posen en relleu les interdependències, els sabers comunitaris i les formes col·lectives de cuidar i habitar el territori a través de l’art i el treball col·laboratiu.

 

INTERFÍCIES 2025: Pràctiques artístiques i comunitàries per repensar la salut i el dret a la ciutat

INTERFÍCIES és una plataforma viva d’experimentació i acció col·lectiva que explora noves formes de participació ciutadana, investigació artística i aprenentatge compartit. Nascuda l’any 2017 als barris del Raval i Roquetes, amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso, la iniciativa s’ha anat consolidant com un espai que connecta cultura, salut i drets socials des de la proximitat i l’arrelament territorial.

El programa parteix de les xarxes comunitàries existents en cada context i treballa des d’una perspectiva col·lectiva temes com la salut comunitària, la memòria, les cures i el dret a l’habitatge. Especialment després de la crisi sociosanitària de la Covid-19, INTERFÍCIES ha posat el focus en les cures comunitàries i la visibilització de col·lectius sovint ignorats.

Objectius i metodologia

El cor del projecte són les intervenions artístiques comunitàries, impulsades per equips interdisciplinaris formats per dones artistes i creadores que col·laboren amb estudiants, investigadors/es i agents comunitaris. INTERFÍCIES promou laboratoris de creació on es desenvolupen processos participatius i espais d’experimentació cultural que generen cohesió i transformació social.

Les temàtiques que s’hi aborden són múltiples i centrades en els sabers locals: memòries de les dones, gènere, antiracisme, salut des dels barris, territoris saludables i dret a l’habitatge. A més, el projecte inclou accions en l’espai públic, exposicions, jornades obertes i publicacions que documenten els aprenentatges i impactes culturals

FASES DEL PROJECTE 2025

Fase 1 – Disseny i diàleg amb el territori (gener – febrer 2025)

  • Creació de grups motors i articulació amb les xarxes locals dels barris del Raval i Poble-sec.
  • Identificació de necessitats i contextos de treball conjuntament amb les entitats del territori.
  • Desenvolupament de laboratoris creatius amb les creadores i l’equip coordinador per definir metodologies i continguts

Fase 2: Desenvolupament de processos en 3 barris

FASE 3: Retorn i visibilització comunitària

La tercera fase d’INTERFÍCIES se centra en compartir públicament els processos creatius als barris, a través de mostres, festivals i jornades obertes. A Raval i Poble-sec es presenten obres de teatre, arts visuals, audiovisuals i accions performatives en esdeveniments com les Festes del Raval, el Festival Raval(s), la Festa Major i la Fira ESSS. També es fan mostres comunitàries en espais culturals locals i s’edita un catàleg de 20 pàgines amb els resultats del programa. La fase culmina amb una exposició final a La Capella i un procés d’avaluació participativa coordinat amb l’entitat Diàlegs. Aquesta etapa visibilitza les veus del territori i reforça les xarxes comunitàries.

 

Informe Interfícies 24: avaluació de l’impacte comunitari-cultural

Avaluant l’impacte comunitari i artístic en la seva sisena edició….

El programa Interfaces 2024 arriba a la seva sisena edició amb l’objectiu de continuar avaluant el seu impacte en la salut comunitària i les arts. Aquest any, manté els seus elements clau però introdueix variacions en la metodologia d’avaluació, combinant enfocaments quantitatius i qualitatius en alguns casos d’estudi. Des del 2020, el programa ha consolidat una matriu d’indicadors específics per mesurar l’impacte comunitari i artístic, basant-se en cinc anys de treball continu.

L’avaluació se centra en tres àrees principals:

  1. Procés del grup: S’analitzen les relacions territorials, xarxes i contextos, explorant d’on provenen els participants i quins sabers locals existien prèviament.
  2. Art i cultura comunitària: S’investiga com les pràctiques artístiques contribueixen a processos creatius, investigació, narratives i espais de comunicació.
  3. Salut comunitària: Es destaquen els impactes en salut, models d’innovació i espais d’aprenentatge col·lectiu.

Per fer-ho, s’han utilitzat eines com reunions de coordinació, entrevistes a agents clau, sessions d’evolució grupal i qüestionaris de satisfacció. Aquesta edició busca no només mesurar resultats, sinó també aprendre i millorar contínuament.

Interfaces 2024 continua sent un espai on l’art, la comunitat i la salut s’entrellacen per generar transformacions significatives.

DESCARREGAR L’INFORME AQUÍ

Interfícies 2024: Diàlegs entre recerca artística, salut comunitària i drets socials

Cartel A4 Expo Interficies 24(2)

Interfícies 2024 va ser una exposició única que va explorar les interseccions entre art, salut comunitària i drets socials. Impulsada per la plataforma de salut i cultura comunitària Interfícies, creada el 2017 per Transductores, aquesta iniciativa va tenir lloc en diversos barris de Barcelona, com el Raval, Poble-sec i Roquetes. L’objectiu principal va ser fomentar el diàleg i la col·laboració entre xarxes comunitàries, projectes educatius i pràctiques artístiques.

Una mostra d’art i comunitat al Poble-sec

A l’exposició Interfícies 2024, es van presentar quatre iniciatives artístiques i comunitàries desenvolupades al barri de Poble-sec durant els darrers dos anys. Aquests projectes van ser un testimoni de com l’art pot ser una eina poderosa per teixir vincles socials i generar espais comunitaris que fomentin la reflexió i la participació activa. Les obres van utilitzar pràctiques interdisciplinàries i híbrides, com performances, fotografia participativa, arts vives, intervencions en l’espai públic, vídeos comunitaris, mapatge col·lectiu i tèxtils.

Temàtiques clau

Els projectes presentats van abordar temes crucials com:

  • Què significa ser jove avui i la seva relació amb l’espai públic i l’imaginari del barri.
  • La creació de xarxes de suport mutu entre persones grans.
  • Les cures col·lectives i les interdependències als barris.

Els projectes exposats

  1. Més trobades d’un caragol aventurer (2023)Una col·laboració de Ricardo Pérez-Hita amb els projectes Radars i Baixem al carrer de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec, així com joves vinculats a la Dinamització Juvenil de Poble-sec del Pla de Barris. Aquest projecte va explorar el suport mutu entre persones grans i joves.
  2. Vides de Barri (2024)Creat per Raúl M. Candela, Antonio Miyagi i Columna Zavala, amb la participació de joves del Pla de Barris i la Comissió Jove de Poble-sec. Aquest projecte va investigar l’imaginari juvenil i la seva connexió amb l’espai públic.
  3. Un Jardí en Comunitat III i IV (2023 i 2024)Desenvolupat per Voltes Coop, Cuidem Montjuïc i l’Institut Consell de Cent en el marc del projecte Caixa d’Eines del Pla de Barris. Aquesta iniciativa va crear espais verds i comunitaris al barri, fomentant la sostenibilitat i la col·laboració ciutadana.
  4. Escola Popular de Salut (2024)Amb Lo Relacional i el Pla Comunitari de Poble-sec, aquesta escola va néixer de la Taula de Salut Comunitària i va treballar per generar consciència sobre les cures col·lectives i la salut comunitària.

Una invitació al diàleg

Interfícies 2024 va ser més que una exposició; va ser una invitació a reflexionar sobre com l’art pot ajudar a transformar les dinàmiques socials i a construir barris més cohesionats i solidaris. Aquest esdeveniment va oferir una oportunitat única per conèixer projectes que van generar un impacte significatiu al Poble-sec, tot fent valdre el paper de les arts en la creació de comunitats resilients i creatives.

L’exposició es va dur a terme al Centre Cultural Albareda entre el 5 i el 19 de desembre, i va ser la tercera vegada que Transductores organitzava exposicions en aquest espai.

 

PRESENTACIÓ MEMÒRIES DE L’AIGUA

54058646996_d29218b16a_o

**24 de octubre, 17 h
En “la Playita de Can Sant Joan” (c/ Carril 1, Montcada, 08110), Metro L11 – Torre Baró.

El próximo jueves, dentro del proyecto que presentamos en la convocatoria abierta de @Manifesta15, mostraremos parte del trabajo de manera abierta y comunitaria junto a La Perifèrica y la comunalidad @Lafrontissa.

Habrá una acción performativa con Lo Relacional y un despliegue corporal de la publicación. La propuesta visibiliza cuatro de las principales formas de interacción con el canal y sus oficios: la limpieza del canal, el lavado de ropa, el riego por inundación de cultivos, y el mojado de la carga por parte de los cartoneros, aquellas personas que recogen cartón para reciclarlo. Este proyecto es de Transductores para Manifesta15 Barcelona Metropolitana con @voltes y Lo Relacional.

La propuesta visibiliza cuatro de los principales modos de interacción con el canal y sus oficios: la limpieza del canal, el lavado de ropa, el riego de cultivos a manta, y el mojado de la carga por parte de los cartoneros, personas que recogen cartón para reciclarlo. El proceso se documenta en un libro-objeto encuadernado artesanalmente por Celes Alessio. A lo largo de las diferentes secciones del librito, pasamos las páginas, las desplegamos para leer el texto, seguimos los pliegues y notamos la transición del papel al cartón.

En los últimos meses, se han realizado diferentes presentaciones tanto en el territorio, en la Casa de la Mina de Montcada, como en la sede de Gustavo Gili de @ManifestaDotOrg, durante el simposio sobre educación “Enseñar comunidad, aprender colectivo, ser red”. Como cierre del proceso de investigación, se ha planeado una presentación del librito en el lugar donde el canal cruza los barrios de Can Sant Joan y Montcada. Para asistir, os recomendamos observar el trazado del Rec y las actividades que ocurren a su paso. En el encuentro, se convocará a las comunidades relacionadas con estas memorias, usando el libro-objeto y la gestualidad que acompaña su lectura como pretexto para la conversación, a la vez que se inaugura el mobiliario urbano. ¡Nos vemos ahí el 24 de octubre a las 17 h!

Publicació Interficies 2024

INTERFÍCIES 2024: Diàlegs entre recerca artística, salut comunitària i drets socials

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que impulsa la recerca col·lectiva en arts, educació i participació ciutadana. Coordinada per Transductores des del 2017, ha actuat en barris com el Raval, Roquetes, la Marina Trinitat Nova i Poble-sec, entre altres. El projecte col·labora amb xarxes locals, grups de creadors i contextos comunitaris, i ja ha celebrat cinc edicions centrades en la recerca artística, pràctiques visuals en l’espai públic i experiències de salut comunitària. Les seves intervencions s’han construït en diàleg amb actors comunitaris, respectant les seves necessitats i realitats sociopolítiques, mitjançant un treball en xarxa de codisseny i adaptació als diferents territoris.

En aquesta mostra es presenten 4 iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen sobre diverses formes de reteixir les vincles. Els projectes mostrats treballen per mitjà de pràctiques artístiques interdisciplinàries i híbrids (performances, arts vives, fotografia participativa, arts vives, intervencions espai públic amb postals i pòsters efímers, vídeos comunitaris, mapatge col·lectiu i tèxtils, urbanisme i pràctiques d’espai públic).

L’exposició indaga en problemàtiques com què vol dir ser jove actualment i les seves relacions amb objectes; el suport mutu entre dones i les memòries en temps d’emergència; l’exclusió de cossos de les institucions i com hackejar les lògiques normativitzadores; les cures col·lectives i les interdependències en els barris; o la vida en espais públics i la mirada des de l’urbanisme feminista.

Descarregar publicació aquí

Projectes presentats:

  •  Força Teatre II, amb Cia. Teatre Pa’tothom i l’Escola Collaso i Gil, amb el marc de treball del Teatre Arnau  i Caixa d’Eines de Pla de Barris de Ciutat Vella.
  • Més trobades d’un cargol aventurer amb Ricardo Pérez- Hita
  •  Vides de Barri,
  • Un Jardí en Comunitat IV amb el Col·lectiu Voltes i l’Institut Concell de Cent  en el context de la Caixa d’Eines de Pla de Barris de Poble-sec.

MEMÒRIES DE L’AIGUA:Projecte artístic, mediambiental i de memòria comunitària al Rec Comtal

MEMORIAS DEL AGUA

Proyecto artístico, medioambiental y de memoria comunitaria en el Rec Comtal

 

Imagen del agua del Rec a su salida en la Casa de la Mina durante la limpieza del cana (Fotografia: Andrea Corachán Camús )

 

 

Transductores es una plataforma interdisciplinaria de investigación y mediación cuyo trabajo se centra en las pedagogías colectivas, la creación artística colaborativa y las intervenciones públicas. Para Manifesta 15, Transductores presenta un proyecto artístico, medioambiental y de memoria comunitaria en el Rec Comtal, una acequia que discurre al aire libre entre Montcada i Reixac y el barrio barcelonés de Vallbona.

Esta iniciativa tiene como misión investigar y generar intervenciones artísticas y urbanísticas en el espacio público, relacionadas con las memorias del agua del Rec Comtal y en el marco de la justicia ambiental, a partir de la creación de estructuras de mobiliario urbano móvil. Estos dispositivos darán soporte logístico a acciones culturales y performativas con la finalidad de activar los dispositivos presentes en el territorio, así como las memorias comunitarias del agua en el contexto del Rec y el último tramo abierto de la acequia, tanto en un sentido local, como en el contexto histórico de su relación con la ciudad de Barcelona y el río Besos.

El proyecto Memòries de l’aigua recoge recuerdos de los usos históricos del canal, vinculáandolos con el modo en que las comunidades interactúan con la acequia  en su día a día. El proyecto visibiliza cuatro de los principales modos de interacción con el Rec Comtal, sus oficios: la limpieza del canal, el lavado de ropa, el riego de cultivos a manta y el mojado de la carga por parte de los cartoneros, las personas que recogen cartón para venderlo. En el proceso, el proyecto reflexiona sobre las políticas de gestión del agua y la justicia medioambiental y se ha llevado a cabo en un marco de diálogo público-comunitario al que han contribuido contribuyeron diversos colectivos vecinales.

Memòries de l’aigua se concreta en un dispositivo móvil que, a modo de prototipo, servirá como refugio climático para realizar actividades en el espacio público en el entorno del canal que ha sido construido con la participación de jóvenes de la zona.

El proyecto también incluye un folleto con imágenes y voces sobre los diferentes usos del agua. Como final del proceso de investigación artística y comunitaria se ha ideado una presentación de este librito en la que se convocarán a las comunidades relacionadas con estas memorias usando el libro-objeto y la gestualidad que acompaña su consulta como una excusa para la conversación.  El espacio escénico en el que se presenta  se ha ideado en relación con el contexto . Inaugura el mobiliario urbano diseñado para hacer actividades en la misma ubicación. Esta muestra pública, creada con el colectivo Lo Relacional en la que se activa el refugio, se llevará a cabo entre los antiguos lavaderos de Can Sant Joan y el colector de Vallbona, cerca de dónde corre el agua por el canal, y cruza el límite entre los dos municipios, Montcada i Reixac y Barcelona.

 

Instalación urbana anónima en el tramo del Rec que cruza la frontera administrativa entre Montcada y Reixac y Barcelona, al lado de la vía del tren (Fotografia: Desiré Rodrigo García y Andrea Corachán Camús)

 

Visita por el Rec con el grupo de jóvenes que viven en  la Casa d’Acollida de Cal Miralpeix con Lo Relacional y La Perifèrica (Fotografía: Pablo P. Becerra)

 

Vista del Rec en obras entre los campos de la huerta de La Ponderosa y la C-17 (Fotografia: Andrea Corachán Camús)

Próximo evento:

Memorias del agua: Presentación escénica 

Día y hora: 24 de octubre, 17 h

Sin traducción simultánea (castellano, catalán, otras lenguas).

Lugar de la presentación : carrer Carril 1 (Playta de Can Sant Joan), Montcada i Reixac 08110

Metro L11 Torre Baró – Vallbona. Punto de encuentro: 16:40 en la salida Avenida Esolapi Cander.

 

Créditos:

Un proyecto de Transductores para Manifesta 15 – Barcelona Metropolitana con La Periférica, Lo Relacional y Voltes Cooperativa

Diseño participativo del dispositivo de sombreadoVoltes Cooperativa y los jóvenes Karim, Amr, Kebba, Mohamed, Alhagie, Aboubakr, Walid Papefall, Moussa, Salou, Abdelkarim, Ahmed y Bnaissa.

Acompañamiento gráfico y encuadernación: Celestina Alessio

Acompañamiento comunitario y presentación pública: Patricia Fuentes Millán y Desiré Rodrigo García (Lo relacional) y Carmen Fructuoso (La Periférica)

Nueva Comisión de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana.  Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, el Departament del Cultura de la Generalitat de Catalunya y La Frontissa – Comunalidad de Montcada i Reixac y la colaboración del proyecto El Rec Comtal es Mou!, la Mesa Comunitaria Rec Comtal,  el centro de acogida de Cal Miralpeix, el Ateneo de Fabricación de Ciutat Meridiana y el Institut Català d’Antropologia (ICA).

Agradecimientos: Helen Migueiz, Pedro Teixeira, Rosa María Martín, Luisa, Natividad Dante, Jaume Valentines-Álvarez, Jose Luís Conejero, Manolo,

 

MEMÓRIES DE L’AGUA: procés per Manifesta15

MEMÒRIES DE L’AIGUA: PROCÉS D’ACTIVACIÓ DE MEMÒRIES I ESPAIS DE REFUGI CLIMÀTIC

Memorias portadilla

Projecte d’intervenció artística, mediambiental i de memòries comunitàries, situat en el marc comunitari i context sociopolític del Rec Comtal, entre el Barri de Vallbona (Barcelona) i Montcada i Reixac. Iniciativa de Manifesta 15, dins de la convocatòria oberta de projectes locals.

Aquesta iniciativa té com a missió investigar i generar intervencions artístiques i urbanístiques en l’espai públic, relacionades amb les memòries de l’aigua, del Rec Comtal i en el marc de la justícia ambiental, a partir de la creació d’estructures orgàniques de mobiliari urbà mòbil. Aquests dispositius donaran suport logístic a accions culturals i performatives amb la finalitat d’activar els dispositius presents en el territori, així com les memòries comunitàries de l’aigua en el context del Rec i l’últim tram obert de la séquia, tant en un sentit local, com en el context històric de la seva relació amb la ciutat de Barcelona i el riu Besòs.

Com: Metodologies de diàleg públic-comunitari

Es treballarà en col·laboració amb la Taula Comunitària del Rec, en un marc de diàleg públic-comunitari amb les dues administracions implicades (Ajuntament de Barcelona i de Montcada i Reixac), diverses entitats veïnals (Associacions de Veïns) i universitats (Universitat de Barcelona). Amb aquest consolidat teixit comunitari es genera aquesta iniciativa per repensar els usos de l’espai públic del Rec, les seves memòries des de la perspectiva ecofeminista i de justícia climàtica i mirada ecosocial.

**Per a aquest treball es proposa treballar amb 3 agents comunitaris diferents:**

– El projecte d'”El Rec es Mou!” de dinamització comunitària en medi obert a partir dels seus programes culturals en l’espai públic i dinamització sociocultural amb diversos col·lectius.

– Casa d’acollida Miralpeix, amb l’equip d’educadores i el grup de joves, amb una gran diversitat cultural com un espai educatiu activador d’un procés d’aprenentatge-servei i d’implicació territorial.

– Grups de veïnes, usuàries i habitants del Rec. Es treballaran les memòries de l’aigua, del Rec i la seva mirada feminista sobre lluites històriques, les diverses economies comunitàries i la dimensió social/comunitària de l’aigua juntament amb l’Arxiu Històric de Roquetes (conté informació sobre el districte que afecta al Rec).

FASES I ACCIONS

**PRIMERA FASE: Taller de joves per la construcció de mobiliari urbà**

Campament d’estiu de l’Ateneu d’Oficis / Casa d’acollida Miralpeix durant 5 dies, a l’Ateneu Digital de Ciutat Meridiana. S’ha construït de forma participada un dispositiu per fer ombra, fàcil de plegar i traslladar, pensat com a dispositiu per posar diferents materials de consulta, incloent el llibre de les memòries de l’aigua.

Dissabte 13 de juliol de 17:30 a 20 h: inauguració d’ombres en les Festes de Vallbona en el marc d’una festa juvenil en què es convocarà a: Cau de Montcada, Casal de joves Can Tauler, joves vinculats al campament d’estiu, Cruïlla, joves mobilitzats contra la sequera.

**SEGONA FASE: Memòries de l’Aigua: investigació sobre memòries en el Rec Comtal**

La investigació explorarà 4 capes de memòria vinculades a 4 oficis relacionats amb l’aigua: Netejadors del canal, bugaderes, cartroners i pagesos que cultiven amb reg a manta. Es realitzarà un fulletó amb seqüències d’imatges i cites de les entrevistes explicant les formes de procedir i les diverses polítiques de territori, usos i memorials que s’articulen al voltant del Rec Comtal. Es faran diverses presentacions del procés: En una tertúlia veïnal el 28 de juny i en un congrés d’Antropologia al juliol.

**TERCERA FASE: Activació de Memòries de l’Aigua**

Inauguració del mobiliari urbà/programa de memòries de l’aigua amb un esdeveniment comunitari associat al Rec es Mou. Mostra dels dispositius de mobiliari urbà mòbil i l’exposició comunitària de memòries de l’aigua amb la publicació i una activació amb el Col·lectiu de Relacional i persones implicades al context.

24 d’octubre: Presentació del llibre dels oficis de l’aigua i la inauguració de l’expositor a la part de Can Sant Joan (Montcada).

Un projecte de Transductores per a la Manifesta 15 amb Voltes i Lo Relacional amb El Rec se Mou!

Amb el suport de La Frontissa – Comunalitat de Montcada i Reixac i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, i la col·laboració del centre d’acollida de Cal Miralpeix i l’Ateneu de Fabricació de Ciutat Meridiana.

Projecte FORÇA TEATRE: presentació 31 de maig -1 de juny

+gene FORÇA TEATRE II.pdf

 

Projecte FORÇA TEATRE: presentació 31 de maig – 1 de juny a l’Escola Collaso i Gil

Presentació de la creació col·lectiva dels grups de cinquè d’enguany. Hem creat les següents peces: «Les Pells» amb el grup de 5è A i «La Família Solis» del grup de 5è B. Això és una part del resultat del procés.
El projecte FORÇA TEATRE està coordinat per Patotohom, Teatre Arnau Itinerant i el programa Interfícies, amb el suport del Programa de Caixa d’Eines de Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquesta proposta pretén ser un treball transversal on es busca el creixement integral de l’alumne. Prenem el teatre com a eix principal, però tot enfocat a un empoderament i pràctica d’habilitats socials, humanisme i capacitat d’anàlisi social.

La tasca col·lectiva i les habilitats que requereix han estat la base del treball de tot el curs en què han participat activament els alumnes. L’escolta i el respecte són valors que han demostrat durant tot el procés. Cal felicitar-los per la seva disposició i el seu entusiasme al joc.

Captura de pantalla 2024-06-03 a las 12.06.08

Les obres de teatre

S’han muntat dues obres: «Les Pells» i «La Família Solis»

«Les Pells» ha estat una mirada a l’extermini d’un poble indígena. És un poble fictici, però que podria ser qualsevol de les 90 cultures eliminades a Amèrica del Nord. Hem descobert que Cherokee, Apatxes, Sioux, Cheyennes, Kiowa, Arapahoes i Pies Negres no són marques de cotxes, sinó cultures que van ser esborrades de la història i que són el sòl on es van erigir ciutats civilitzades i postmodernes.
Fem èmfasi en l’ús de les armes com la forma de comunicar que tenen els poderosos.

En «La Família Solis» partim d’un conte popular, que s’endevinarà aviat. La creació ha partit de la reflexió sobre el consum i el fetitxisme a la mercaderia al que ens porta la societat actual. Som, si tenim. I ens hem preguntat a què hem renunciat davant la inclinació obsessiva cap al consum.
L’obra representa una família amb els valors inherents a com s’entén aquesta: La solidaritat, l’amor, compartir, ajudar, protegir, educar… i al que ens pot portar si tot ho basem en el que tenim, el materialisme, i no en el que som.
També veurem on viuen, el grup de veïns amb qui comparteixen el dia a dia. Com s’organitzen amb la feina comunitària. L’esforç per tirar endavant era l’al·licient per continuar junts. Una lluita col·lectiva davant situacions sovint molt desiguals i injustes. Tot això pot perdre’s davant la competència i l’avarícia.
El treball en comú ha permès aconseguir moltes fites. Molts espais de la nostra ciutat s’han aconseguit amb la lluita veïnal, enfrontant-se als grans poders econòmics i polítics que governen.

Agraïments

Cal agrair a aquells que per diferents motius no poden estar a l’obra. Aquells que han marxat. També a Shamir per ser una cuqueta de llum d’energia que creuava la sala però marxava. Ens agradaria tenir més eines per poder-lo incorporar al joc escènic.
A Abdul per la seva paciència. A Mia.
A les tutores Raquel, Toni i al professor assistent Sergio, amb ells podrem constatar si la feina feta reverteix a favor dels joves i la seva vida. Al Juanjo el Director i a Judit, Cap d’Estudis, que han estat fidels al projecte posant l’espai i el temps per fer-lo.
A Arnau Itinerant pel fort i decidit suport al projecte.
Finalment, al Pla de Barris per treballar per l’entorn educatiu, a qui tanta falta li fan intervencions com aquesta.

Repartiment «Les Pells»
A càrrec de 5è A

**Indígenes**

– Atif – Gran Visó (G.V.)
– Jhoselin – Xaman. Pell de fulla
– Angelo – Roure ajagut
– Saju – Soca de Pi
– Thauhid – Arrel viva
– Raida – Aixopluc de matinada
– Eli – Mar tranquil
– Carol – Cor d’Estel
– Moha/Ali M. – Goma distesa
– Nabil – Espelma tènue
– Flama inquieta – Ali
– Radifa – Crit de Nit
– Thauhi – Mestre pedra

**Colons – Caçadors**

– Antony – Luc Thompson
– Taha – Capità Jim
– Shezan/Minhajur – Roi
– Shariar – Harris
– Tazkia – Cleo
– Sagan – Narradora, Ema
– Hurria – Narradora, Eva
– Rafay – Cap, narradora, Angie
– Nadira – Infermera, Julie

Repartiment «La Família Solis»
A càrrec de 5è B

– Ayaan – Piero
– Islam – Abel
– Tasnim – Mariam, la mare
– Mubin – Ramon, el pare
– Gisan – Pau, germà petit
– Hamna – Amaia, germana mitjana
– Marcos – Marc, germà gran
– Noor – Beatriu, germana gran
– Khadija – Tieta
– Ghoufrane – Maria Sabina (Lila)
– Islam – Treballador 1
– Adiat – Treballador 2
– Adyan – Treballador 3
– Orin – Treballadora 4
– Zara – Treballador 5
– Irfan – Manicura
– Reynaldo – Banquer 1
– Ayaan – Banquer 2
– Irfan – Polític
– Wafiqa – Pija 1
– Aliya – Pijo 2

**Narrador:** Sergio

Projecte coordinat per: Forn de teatre Pa’tothom dins del curs 2023-24 a l’escola Collaso i Gil del Raval. Projecte del Teatre Arnau en el marc de Caixa d’Eines (Caixa d’Eines). Programes de Cultura i Educació del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.