Interfícies 2024 va ser una exposició única que va explorar les interseccions entre art, salut comunitària i drets socials. Impulsada per la plataforma de salut i cultura comunitària Interfícies, creada el 2017 per Transductores, aquesta iniciativa va tenir lloc en diversos barris de Barcelona, com el Raval, Poble-sec i Roquetes. L’objectiu principal va ser fomentar el diàleg i la col·laboració entre xarxes comunitàries, projectes educatius i pràctiques artístiques.
Una mostra d’art i comunitat al Poble-sec
A l’exposició Interfícies 2024, es van presentar quatre iniciatives artístiques i comunitàries desenvolupades al barri de Poble-sec durant els darrers dos anys. Aquests projectes van ser un testimoni de com l’art pot ser una eina poderosa per teixir vincles socials i generar espais comunitaris que fomentin la reflexió i la participació activa. Les obres van utilitzar pràctiques interdisciplinàries i híbrides, com performances, fotografia participativa, arts vives, intervencions en l’espai públic, vídeos comunitaris, mapatge col·lectiu i tèxtils.
Temàtiques clau
Els projectes presentats van abordar temes crucials com:
Què significa ser jove avui i la seva relació amb l’espai públic i l’imaginari del barri.
La creació de xarxes de suport mutu entre persones grans.
Les cures col·lectives i les interdependències als barris.
Els projectes exposats
Més trobades d’un caragol aventurer (2023)Una col·laboració de Ricardo Pérez-Hita amb els projectes Radars i Baixem al carrer de la Coordinadora d’Entitats de Poble-sec, així com joves vinculats a la Dinamització Juvenil de Poble-sec del Pla de Barris. Aquest projecte va explorar el suport mutu entre persones grans i joves.
Vides de Barri (2024)Creat per Raúl M. Candela, Antonio Miyagi i Columna Zavala, amb la participació de joves del Pla de Barris i la Comissió Jove de Poble-sec. Aquest projecte va investigar l’imaginari juvenil i la seva connexió amb l’espai públic.
Un Jardí en Comunitat III i IV (2023 i 2024)Desenvolupat per Voltes Coop, Cuidem Montjuïc i l’Institut Consell de Cent en el marc del projecte Caixa d’Eines del Pla de Barris. Aquesta iniciativa va crear espais verds i comunitaris al barri, fomentant la sostenibilitat i la col·laboració ciutadana.
Escola Popular de Salut (2024)Amb Lo Relacional i el Pla Comunitari de Poble-sec, aquesta escola va néixer de la Taula de Salut Comunitària i va treballar per generar consciència sobre les cures col·lectives i la salut comunitària.
Una invitació al diàleg
Interfícies 2024 va ser més que una exposició; va ser una invitació a reflexionar sobre com l’art pot ajudar a transformar les dinàmiques socials i a construir barris més cohesionats i solidaris. Aquest esdeveniment va oferir una oportunitat única per conèixer projectes que van generar un impacte significatiu al Poble-sec, tot fent valdre el paper de les arts en la creació de comunitats resilients i creatives.
L’exposició es va dur a terme al Centre Cultural Albareda entre el 5 i el 19 de desembre, i va ser la tercera vegada que Transductores organitzava exposicions en aquest espai.
Presentem la 5a edició del programa Interfícies, sota el títol de: Diàlegs entre recerca artística, salut comunitària i drets socials
Es treballaren intervencions de creació artística comunitària als barris. (Febrer – novembre 2022) Es treballa a partir de dues entitats o grups de creadores, amb equips mixtos d’estudiants d’art, entitats comunitàries, i recercador/es i creadores. Es desenvolupen dos processos d’intervenció de cultura comunitària: laboratoris de creació i aprenentatges comunitaris. Es promouen dos processos de creació cultura comunitària amb les diverses comunitats a partir de temàtiques relacionades amb les memòries de les dones, els actius de salut, els racismes, violències i les representacions del barri. Es fa acompanyament regular cada mes del grup de coordinació dels processos, i seguiment cada mes i mig per part de les taules de salut i les entitats comunitàries del global.
Es desenvolupara el programa en 2 barris, com sempre:
1.Programa «Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure». Raval. En el context de Raval, es farà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un espai on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives i el Col·lectiu Punt 6. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius del barri posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval i les lluites per tenir una vida digna. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural. Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminista pot aportar-hi. En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com el racisme, la violència i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa. 1. Formació. Febrer – mitjans de marc 6 sessions de formació i treball amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i el dret a la ciutat la salut al barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l’oprimit arts vives i arts visuals amb grups de treball que abordin una perspectiva interseccional. 2. Desenvolupament de tres projectes a partir de tallers. Març – juny. Projectes de teatre de l’oprimit, arts vives i urbanisme feminista en accions a l’espai públic i mostres amb metodologies de treball artístic col·laboratiu. Es treballa a partir de dinàmiques i marcs de treball que emergeixen entre les propostes temàtiques així com en els diàlegs amb els grups de joves i comunitats implicades. Cada projecte es basa en un treball de diverses fases.3. Mostra de teatre fòrum dels 3 projectes de juny a juliol. Mostres en Festes Majors del Raval. Les activitats conformaran a partir de 3 processos que hibriden arts escèniques i visuals amb tres mostres i produccions entre Pa’tothom i Higo Mental.
1. Treball amb la companyia de Joves Pa’tothom:
2. Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius d’FP del Raval en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra.
3. Grup de teatre comunitari del Raval “Islamofòbia: interculturalitat i cures”, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2022 treballant sobre estratègies antiracistes i les cures comunitàries.
2. “Teixir les cures en comunitat II: Espais i afectes en plural”. Poble-sec
En el context de Poble-sec es porta aquest projecte d’investigació i acció a partir de les arts comunitàries, del cos, les arts vives i el treball al carrer i als patis escolars amb creadores interdisciplinaris vinculades a l’artesania i la dansa, on es col·laborarà amb col·lectius ja establerts de l’edició anterior i les noves xarxes de suport mutu nascudes a partir de les crisis de la Covid-19 i l’entitat Més que cures. Es realitzarà amb diversos grups de creadores, liderats per Raquel García, Median-T La Dansa i el col·lectiu tots 4 artistes locals i/o vinculats al barri en tres contextos diferents del barri de Poble-sec: el grup de dones vinculades al grup Arpilleres del Poble-sec, joves procedents de Centre d’acollida CODA i el casal de joves 12@16, i finalment el grup de dones joves racialitzades de la residència Kairós. A través d’estratègies dissenyades per equips mixtes d’entitats comunitàries, i recercador/es. Aquesta fase es fa a partir de dos projectes, que tenen els seus calendaris propis i activitats.
– Afectes en plural (grup dones). Procés en què participen les dones vinculades al grup d’Arpilleres del Poble-sec i d’altres dones que vulguin participar-hi a través de la difusió que en faci a través de les xarxes comunitàries amb els que contem com entitats arrelades al barri.
– Repensar els espais, grup de joves. 1Aquesta acció aglutina els processos artístics que es realitzen amb els joves amb diversitat d’origen d’aquests dos espais. Empra eines audiovisuals i estratègies de moviment a través dels quals es dona el diàleg i negociació entre els interessos i mirades dels joves.
-Teixir les cures en comunitat, grup de dones joves El procés amb infants comptarà amb un desenvolupament similar al del grup de joves. En comptes de partir de derives i passejades pel barri es continuarà el treball començat el 2020 al voltant del reconeixement de plantes i els conceptes de la permacultura.
– Fer ballar les cures: a partir dels dos processos amb joves i dones, es desenvoluparà una deriva pel Poble-sec a partir del mapa creat en l’edició anterior
Finalment, amb tots els processos es faran mostres comunitàries i una mostra final, plantejada a la Capella.
Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitàries que promou processos de recerca col·lectiva entorn de l’art, l’educació i la participació ciutadana. La plataforma ha estat coordinada per Transductores des del 2017 a diferents barris de la ciutat: el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova i Poble-sec. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha liderat amb diversos agents: amb un equip docent de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona i els grups d’estudiants que cursaven aquesta matèria, durant els dos primers anys; de llavors ençà, amb les xarxes locals dels barris en què es desenvolupa i amb diverses entitats de creadors i creadores.
En aquesta exposició que serveix de cloenda a la temporada es proposa un conjunt d’iniciatives que tenen només una cosa en comú: el fet d’haver afrontat de forma imaginativa les restriccions de la pandèmia. Enfront de totes les preguntes que s’obren sobre el control social i l’impossibilitat de trobar-se, reflexionen sobre quines poden ser les pràctiques culturals més sostenibles i saludables, sobre la pertinença i el desig de mantenir, repensar i adaptar les formes de trobada als seus contextos, o la capacitat de les arts d’incidir en aquells relats que ens articulen com a societat en temps de canvi. Aquestes i d’altres preguntes que troben ressonàncies en la provisionalitat i la urgència que la pandèmia ha instal·lat en la nostra època i que travessen els diferents projectes exhibits.
Iniciatives representades
“Celleres”, amb Joan Escofet amb grups d’estudiants de Batxiller de l’Escola Superior d’Art i Disseny Llotja , i programa la Trama de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona.
“La Balena de El Prat a El Prat / Vibraera” amb La Balena de El Prat i Consol Llupià García i amb col·laboradors: Lo Relacional, Andrea Ganuza, CEE Can Rigol grup 1e i 2n d’E.S.O. (curs 2018) i diversos animals humans i no humana. Sota el suport de UNZIP Arts Visuals, La Colmena Producciones de Arte, Francesca Bonnemaison Centre Cultural de Dones, Laboratori Feminista de Creació Documental, Hangar.org, WMMC19 World Marine Mammal Conference, Futuroa Sarao Drag i BCN Producció (La Capella).
“Memòries d’allò estrany” amb lo Relacional i grup d’estudiants de 4 ESO de l’institut Verdaguer sota el Programa EN RESiDÈNCiA de l’Ajuntament de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) i El Born Centre de Cultura i Memòria
“El meu barri és un mon” de La Maleta del Cinema (Raquel García), Fem Memòria (Sara Beltrame) i Barrifilms (Zeltia Outeriño) amb grups d’infants del Poble-sec. amb la col·laboració de Entitats col·laboradores: Dau al Sec Arts Escèniques, La Raposa. Bar vega i Llibreria Feminista.
“Una conversa que no acaba”, camb Ricardo Pèrez-Hita y un grupo de estudiantes de 4 ESO grup d’estudiants de 4 ESO de l’institut Verdaguer sota el Programa EN RESiDÈNCiA de l’Ajuntament de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) i El Born Centre de Cultura i Memòria
Aquest any continuem el quart any del programa interfícies al barri En el context de Poble-sec es porta aquest projecte d’investigació i acció a partir de les arts comunitàries, del cos, les arts vives i el treball al carrer amb fotografia i vídeo fruit de la continuïtat del programa del 2020, on es col·laborarà amb col·lectius ja establerts de l’edició anterior i les noves xarxes de suport mutu nascudes a partir de les crisis de la Covid-19 i l’entitat Més que cures. Es realitzarà amb diversos grups de creadores, però estarà liderat per Cos Col·lectiu en tres contextos diferents del barri de Poble-sec: el grup de dones vinculades al grup Arpilleres del Poble-sec, joves procedents de Centre d’acollida CODA i el casal de joves 12@16, i finalment el grup d’infants del projecte de la Xarxa de Suport Mutu XiBarri A través d’estratègies dissenyades per equips mixtes d’entitats comunitàries, i recercador/es. Aquesta fase es fa a partir de dos projectes, que tenen els seus calendaris propis i activitats
–Teixir les cures en comunitat amb dones (grup dones). Procés en què participen les dones vinculades al grup d’Arpilleres del Poble-sec i d’altres dones que vulguin participar-hi a través de la difusió que en faci a través de les xarxes comunitàries amb els que contem com entitats arrelats al barri. Aquesta part del projecte està adreçada a identificar les pràctiques quotidianes que ens ajuden identificar actius de cures i territoris saludables en comunitat; els espais que ens cuiden i que cuidem, aquelles maneres de fer ens sentim part i que ens confirmen quan ens posem en relació, compartint sabers, experiències i afectes. Arran del procés es construirà un repertori variat de creacions audiovisuals, fotografies i taules de moviment creatiu per cuidar-nos i cuidar el barri. Específicament aquest any es treballa el context de suport mutu, interdependències i treball comunitari positiu d’acció comunitària davant la crisi de la covid-19.
-Teixir les cures en comunitat, grup de joves. Procés al qual estan vinculats els joves de l’espai 12@16 i CODA 1 (14-18 anys. Aquesta acció aglutina els processos artístics que es realitzen amb els joves amb diversitat d’origen d’aquests dos espais. Empra eines audiovisuals i estratègies de moviment a través dels quals es dona el diàleg i negociació entre els interessos i mirades dels joves. En el cas del treball amb i joves, partint d’enregistraments sonors durant derives pel barri i d’eines de teatrals de treball amb el cos, els resultats finals seran petites creacions en serigrafia i la confecció d’un mapa en la que es posi en relleu la mirada sobre el seu entorn: com es materialitza per a ells la idea de barri saludable. Les sessions amb infants/joves comptaran amb l’acompanyament de diferents artistes, totes veïnes del Poble-sec.
-Mapa de cures el Poble-sec: A partir dels dos processos amb joves i dones, es desenvoluparà un mapa de les cures del Poble-sec amb col·laboració amb Més que cures, Cooperasec i un grup motor d’altres entitats de cures i feministes del barri (Xarxa grups de Criança La Pepi, Racó de Cures, La Raposa, Pla comunitària, i grup d’Arpilleres).
-Compartim “Reteixir les cures” Tercera / quarta setmana de juny. Els resultats del projecte es presentaran al carrer i de forma festiva en el marc de diferents cites importants del calendari cultural i social del Poble-sec, es proposen a les festes del barri i a la fira d’ESSS que s’organitza el Cooperasec com punt de partida, per contribuir a augmentar el repertori variat de pràctiques culturals i saludables del barri.
Després de l’aturada que tothom ha patit, ens trobem en el procés de reformulació dels projectes per adaptar-los a la nova realitat. En aquest text tractarem d’exposar quin és el full de ruta previst, si tot va més o menys com fins ara, pel programa Interfícies al Raval.
En el cas de Poble-sec estem treballant amb tres fronts diferents. En primer lloc, existeix una vinculació amb el col·lectiu Caminantas, arpilleres del Poble-sec, en col·laboració amb Alia, Associació Cultural de Dones per a la Recerca i l’Acció, i el Pla Comunitari del barri. El grup, que igual que la majoria ha reprès l’activitat després d’aquest parèntesi, es troba en aquests moments decidint la temàtica en la qual treballarà durant la temporada. Caminantas participarà a més en l’exposició que estem cuinant en l’Escola Massana i en el mapatge de les cures que emprendrem al costat de l’Associació Més que curis. De tots dos us parlem una mica més a baix.
D’altra banda, es troba també en marxa el procés amb infants i joves. Després d’un primer intent d’aliança amb una altra entitat del barri que no ha estat possible per trobar-se en una situació molt delicada relacionada amb la gestió del COVID, finalment va sorgir l’oportunitat de treballar amb XiBarri. Xibarri és un projecte construït per veïnes de la Xarxa de Suport Mutu de Poble-sec, oferint possibilitats en el desconfinament per als petits del barri. Durant unes hores, Xibarri comparteix espais del Poble-sec, que empatitzen amb la proposta i obren les seves portes, realitzant tallers creats per les diferents col·laboradores. D’aquesta manera es genera un espai alternatiu per a algunes de les famílies que necessiten suport en aquest moment. Xibarri és un projecte que ha sorgit, igual que la resta de propostes de la Xarxa de Suport, en uns temps i amb uns nivells d’organització envejables. En concret, desenvoluparem en col·laboració un taller de sis sessions que vincularà treball amb càpsules de formació en agroecologia i reconeixement de plantes amb dibuix i serigrafia. Comptarem amb l’ajuda de diverses col·laboradores, totes del barri, a més de la xarxa de Xibarri: Júlia S. Palau (artista i membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, amb qui ja hem col·laborat en Barricidi) i Alba AA (Sòcia-treballadora de la Raposa i part del projecte de serigrafia artesanal Embrutafils amb qui vam treballar en Creuem El Paral·lel). També comptem amb el suport del Solar de la Puri, que serà la base d’operacions de les primeres sessions vinculades amb l’hort.
Com ja hem esmentat estem emprenent també el desenvolupament d’un mapatge de cures del Poble-sec en col·laboració amb Més que cures sota el paraigua del treball amb acció comunitària i la taula de Salut del Pla comunitari del barri. El mapatge té per objectiu enfortir la xarxa de les cures posant en marxa un procés comunitari al barri del Poble Sec que permet identificar i visibilitzar la xarxa de cures i consolidar-la. Volem permetre que els membres de la xarxa s’apoderin per donar-se suport i reivindicar, amb l’objectiu de valoritzar i socialitzar les tasques de cura i buscar millores en les condicions de vida de les persones curadores i les persones cuidades. Es conformarà un grup motor que acompanyarà tot el procés i que estarà compost per membres de les mateixes entitats amb les quals es treballarà en les sessions previstes. Un dels resultats previst per aquest procés, és un mapa similar al que vam desenvolupar per a Barricidi.
També ha sorgit l’oportunitat d’emprendre un procés interessant entorn de l’espai públic i la idea d’exili (en un sentit social ampli) amb un institut del barri, del qual ja parlarem quan es concreti més.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies si no que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.
Després de l’aturada que tothom ha patit, ens trobem en el procés de reformulació dels projectes per adaptar-los a la nova realitat. En aquest text tractarem d’exposar quin és el full de ruta previst, si tot va més o menys com fins ara, pel programa Interfícies al Raval.
En aquest cas l’aterrament ha sigut relativament senzill, el fort arrelament de Pa’tothom al barri no ha suposat grans canvis. La feina amb l’Escola Cintra s’ha activat de nou amb el començament del curs acadèmic al setembre. Pa’tothom ha col·laborat amb dos grups de secundària tots els matins dels dijous amb el resultat del desenvolupament de tallers de teatre comunitari per a perfilar unes 4 escenes teatrals per grup que s’acabaran de perfilar i treballar de cara al 2021. El procés al voltant de la islamofòbia des de la meitat de setembre fins a octubre el grup s’ha reactivat amb 10 sessions intensives sobre teatre comunitari que comportarà la configuració d’una peça teatral sobre els temes treballats en el seminari que també es va veure interromput. Està prevista una jornada de retorn en l’Espai Social de la Massana / Espai Migrant el pròxim 18 d’octubre. Aquesta jornada consistirà en un taller sobre teatre activista i militant en la qual es va incloure la peça teatral i debat posterior a manera de teatre fòrum.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies sinó que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.
Després de la pandèmia, i en era postcovid reactivem el programa INTERFICIES 2020, amb un èmfasis en dret a la ciutat, salut comunitari i territoris saludables.
Aquest 2020 INTERFíCIES donarà continuïtat al la línia de creació artística amb perspectiva comunitària al Raval vinculant les indagacions a través de les arts vives dels col·lectius que es troben al centre Pa’tothom per a reformular els privilegis, lluitar contra els prejudicis racials la islamofòbia. Als seus espais de vida i de trobada al barri amb la proposta d’experimentació que rebrà el nom “Fluxos,remolins i dret a ciutat” amb col·laboració amb el projecte Europeu que participa Pa’tothom a Barcelona anomenat The TIP – Eines teatrals cap a la prevenció de la islamofòbia
Per altra banda, en l’actual edició s’enceta un nou context de treball al barri del Poble-sec a través d’un segon eix que recerca sobre llenguatges contemporanis i l’artesania alhora que promou l’intercanvi de sabers entorn entre els grups de dones de diverses edats i orígens. El projecte proposa eines visuals i interdisciplinars entorn a temàtiques com la identificació d’històries pròpies i el reconeixement de sabers comuns. Aquesta nova iniciativa rep el nom de: “Reteixir les cures ” a partir de la iniciativa artística de Cos Col·lectiu, el grup de les “Caminantes” del Pla comunitari de Poble-sec. També obrirem una línies específica de treball amb joves sobre territoris, cures i espais per resercar espais de treball, de identitat propis i de salut des de la perspectiva juvenil amb derives,imatges i arts vives.
Finalment, realitzarem una col·laboració amb Més que Cures, del Cooperasec, per produir un “Mapa de cures” , resultat del treball de promoció i xarxa de persones cuidadores feta per aquesta entitat, i també com resultat de treballar les xarxes de suport mutu i la dimensió política de les cures al barri. Per això desenvoluparem diversos tallers de mapejat col·lecti, i desenvoluparem un mapa de cures del barri del Poble-sec connectat amb altres realitats del Paral·lel i els barris de Sant Antoni i Raval.
INTERFÍCIES 2020 proposa visibilitzar el projectes i poder fer transferència de la innovació metodològica i cultural que partir d’una sèrie de trobades finals i dispositius de divulgació expandits, en els dos barris i a internet, així com una mostra final a l’Escola Massana a finals de Desembre i una trobada.
El programa aquest 2020 aquest any conta amb el suport de la Fundació Daniel Carasso, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.
Elementos de debate y tensiones de las políticas de los cuidados.
El pasado 9 de noviembre tuvieron lugar las jornadas “Culturas/cuidados/comunidades” dentro del proceso de cierre de Interfícies del primer año de trabajo desde el septiembre 2017. Estas jorandas estuvieron albergadas en La Bonne Maison, bajo la coproducción de Ciutat Oberta, Biennal de Pensament del Ayuntamiento de Barcelona
En la primera parte se desarrollaron varias presentaciones cortas de 4 experiencias de trabajo con cultura comunitaria, donde se puso la mirada sobre el tema de los cuidados de una manera muy amplia. En la primera presentación, Teleducanos explico los principios motores del proceso de Roquetas Barrios saludable, y el trabajo de recopilación de activos comunitarios en salud. Se destacá el trabajo participativo y de mapeo de activos como elementos de políticas de cuidado comunitario, y el proceso de articular y generar todo desde la comisión de salud del Barrio. Así mismo se destacó el trabajo de adaptación a cada contexto, de tal forma que en muchas ocasiones el trabajo se hizo con mucho “mimo” de cara a las metodologías y espacios que eran activos: se salio a caminar, bailar, tener encuentros informales, etc..siempre adaptándose a las metodologías, horarios y ritmos de cada espacio. Otro aspecto importante fue desarrollar las rutas de salud del barrio, con el blog y el mapa, que generan otra cartografía social diferente de los espacios de cuidados y salud comunitaria del barrio.
Por su parte Territorios oblidats explicaron el proceso de “Territorios que curan”, partiendo del trabajo con remedios caseros , naturales , y los contextos desde donde surgen. En estos contextos se quiso destacar la circulación de saberes, y las constelaciones de conocimientos que crean en el Raval estos saberes populares. Esta pregunta se tradujo a la idea de mi botiquín mis plantas/ mi territorio, y cómo se relaciona con el barrio del Raval, un espacio con tradición de Herbolarios que no desaparecen. Las continuidad de estos activos en salud y los trabajos con remedios y saberes locales, bien puede esbozarse como elementos de territorios que curan, que se cuidan y no se someten solo a los designios del turismo o la gentrificación. Además el trabajo de retornos diversos y su articulación en el Ravals de este año, supone un trabajo de articulación con otras entidades, que requiere ser cuidadosas con los tiempos y los ritmos en que cada grupo, entidad o persona se puede incorporar a un proceso. Finalmente se presentó el póster del proceso, como un recurso visual que recoge la investigación y trabajo comunitario desarrollado.
La Xarxa de Cures, fue presentada por Marta Vergonyós, como parte del proceso de investigación d esta red y de la misma Bonne. En este proceso fue coordinado por Arti Part, y dió pie al espectáculo “Rebomboris”. En el desarrollo del trabajo se destacaron algunos elementos de trabajo que son importantes tener en cuenta: primero los cuidados (les cures) solo pueden ser situados para poder hablar de ellos y de quien los sustenta y cómo. Si los cuidados no son situados se desactivan como potencialidad política , hablar en abstracto de los cuidados los superficializa. En el proceso esto supuso poder en entre dicho quien cuida de las criaturas y familias del grupo de Sindillar de la Bone y de la Belleza del teatro l’Antic. De este modo marta señalo que no existen casillas en presupuestos para las cuidadoras o acompañantes de niñxs u otras personas con interdependencias. También se destacó la dificultad de trabajar en procesos con cuidadoras y la apuesta por la inteseccionalidad, con sus riesgos y dificultades, así como la presión por productos cerrados o espectáculos que desvirtúan el trabajo o generan poco cuidado con los tiempos.
Finalmente tomo la palabra Fran de la comunidad de trabajo de Autofabricantes de Medialab-Prado, quien explicó el trabajo desarrollado entre cultura libre como recurso común, la cultura maker, abierta, educación expandida y el trabajo de democratización y emponderamiento. La presentación se centró en el proceso de trabajo desde la idea de atención directa y sostenida con niñxs con diversidad funcional, de nacimiento, como el proyecto SuperGiz . Esta iniciativa desarrolla prótesis a partir de prototipos, que son modificables y replicables en otros contextos partiendo del dialogo tu a tu con las criaturas. En este trabajo se desatacó la continua atención, espacios de relación casi de uno a uno, la construcción de la confianza mutua, y la escucha necesaria para poder generar prototipos de implantes que cubran las necesidades de las personas con las que se trabaja. En la nueva fase de trabajo se explicó como auto-fabricantes se articulará en experimenta distrito en relación a un Cap y en relación con nuevos equipos de mediadoras.
En la segunda parte de la actividad, decidimos con el grupo de 25 personas , que era mejor trabajar en un plenario tranquilamente, que no dividirnos por talleres. En este espacio salieron algunos temas derivados de la jornada . Os dejamos algunos de los puntos que se discutieron:
– El problema de la participación ciudadana con la importancia de los cuidados y el riesgo de estandarizarlos. Se hablo del riesgo de que esté de moda hablar de cuidados (como participación o inteseccionalidad), o sean palabras vaciás sin situaciones concretas, son situados o no son cuidados. Pese a ello, se remarcó que es mejor que estén en la agenda política ya que es un síntoma importante. El problema es que hablar de los cuidados sin hablar de feminismos es un oxímoron, ya que es necesario pensar que siempre hay mujeres detrás de estos cuidados
– Respecto a la investigación y los cuidados, se destacaron varios aspectos: repensar las metodologías que cuidan de verdad, diseños amables y éticos con los sujetos investigados como actores que hay que cuidar y con voz y agencia propia; qué espistemologías son validas, es decir qué conocimientos situados y participados generamos. En este debate, también se hablo del retorno y los modos de circulación de las investigaciones como otro aspecto a “cuidar” .
– En torno a este reflexión también se abrió el debate sobre usar y recocer las aportaciones de las mujeres en la ciencia, y los marcos de la investigación feminista, como ajuares donde plantear estos retos. En este sentido se habló de cómo situar las políticas de cuidados rompen enfoques epistemológicos, de lo androcéntrico como lo único valido , universal y verdadero, que ha dejado fuera a otras perspectivas, como la feminista. Esto supone repensar las aportaciones de las mujeres en la salud, en la economía, en la historia, en la cultura, en la sociología etc..
– Otro aspecto que se discutió fue la idea de los cuidados en tensión, es decir enmarcar la discusión de este tipo de relaciones en torno a las diversas violencias de la sociedad patriarcal y el capitalismo(neoliberalismo actual. En este marco también algunas compañeras abogaron por un activismo mas humano, que permita poner la vida en el centro y las vulnerabilidades, u despojarse de culpas cristianas o capitalistas del productivismo de algunos movimientos sociales, o incluso instituciones. ¿Quienes son las caras visibles, que desgastes tienen los procesos en nuestros cuerpos, en nuestras personas cercanas, en nuestras interdependencias?.
– Otro aspecto importante fue el relato de estos cuidados: hablar de cuidados supone la primera persona, la experiencia concreta, el yo vulnerable, y muchas veces no se permite o está estigmatizado. En nuestro día a día los cuidados suponen una relación cercana a las personas, a los cuerpos, cuando alguien pregunta ¿ Qué tal estas? Podemos sostener esta pregunta.
– Bajo estas reflexiones, también discutimos sobre el cruce del los cuidados con las prácticas culturales. Es necesario entender cómo se generan espacios de cuidados cercanos y muy micros, intangibles, que son experimentales y diferentes en las praćticas culturales. Se discutió, por ejemplo, cómo un obra de teatro comunitario puede ser política no por la temática o el contexto, sino además por los cuidados y relaciones que se sostiene con las personas de forma cualitativa. Como matiene un grupo, lo vincula, lo relaciona, y le cuida y hace que se cuiden las personas entre ellas.
– En definitiva cuidar y ser cuidado, como acto, es anti-neoliberal y anti-patriarcal. Una dimensión social que al sistema actual de explotación de la vida no le interesa. Un elemento que en el fondo supone un vuelco muy grande también en los sistemas de gestión de las políticas pública. Tal como dijo una compañera ,explicando la experiencia de la caravana desde Asturias por las manifestaciones antiaborto , necesitamos más “políticas de los achuchones” (Frase de Carmen Diaz Bermejo de Madres contra la droga , Fuente Irene Mou)
Con motivo de la festividad de Sant Ponç, se celebra una feria de salud y hierbetas comunitarias en el Raval. Territorios que curan estuvo toda la mañana rondando por el carrer Hospital donde tiene lugar la feria. San Ponç es el día de Patrono de las plantas medicinales y animales, por eso el equipo aprovechó la ocasión para explorar y desarrollar acciones Esta jornada de trabajo fue así una acción colectiva compuesta de tres talleres y deriva diseñada por los grupos de estudiantes. Las accione fueron:
– Entrevistas a herbolarios y otras personas sobre activos de salud al barrio desde el punto de vista de autocuidados y salud comunitarias
– Mapeado colectivo-portátil de los activos y lugares de auto-cuidados del barrio
– Recogida de remedios naturales a modo de caja portátil donde recopilar saberes y dialogar con las personas
Entrada de la exploración de los estudiantes de la Universidad, en relación a su visita a la Biblioteca:
El proyecto ‘Territorios que curan’ en el barrio del Raval sigue avanzando. El pasado lunes 16 de abril se ha visitado la Biblioteca de Sant Pau con el fin de analizar cómo está distribuido el conocimiento sobre medicina tradicional y en caso de ser necesario generar una nueva propuesta de organización. Gracias a la ayuda de Elena, la directora de la biblioteca, se ha dado con un amplio número de ejemplares que tratan desde la historia de las herboristerías hasta las aplicaciones más comunes de las plantas y/o remedios tradicionales. Además, se le ha propuesto preparar una mesa de libros sobre medicina tradicional para exponerla en la biblioteca en los días cercanos a la festividad de Sant-Ponç, una actividad que han hecho anteriormente y que le ha parecido interesante repetir, por lo que se podría contar con la biblioteca como un espacio que también trabaje esta tradición barrial.
Tras la revisión bibliográfica, se ha obtenido información variada que nos va a ser de utilidad para entender y dar soporte al proyecto. Se ha encontrado material especialmente interesante para entender la cultura y la tradición naturista del barrio, además de información más técnica sobre contraindicaciones a considerar en remedios naturales o sobre el cultivo de plantas medicinales.
Finalmente, concluimos que no es necesaria la reestructuración o la creación de un nuevo espacio en la biblioteca, pues los libros se encuentran agrupados en una única sección que ya es funcional (la de ciencias aplicadas) y además están organizados según su pertenencia al ámbito de medicina, farmacología, árboles y plantas o botánica entre otros. Además, hemos podido comprobar que la exhaustividad y gran número de libros que hay disponible sobre la temática son suficientes para cubrir las demandas de las personas que se quieran informar sobre la medicina tradicional.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació.AcceptarLLEGIR MÉS
Cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.
El procés al voltant de la islamofòbia des de la meitat de setembre fins a octubre el grup s’ha reactivat amb 10 sessions intensives sobre teatre comunitari que comportarà la configuració d’una peça teatral sobre els temes treballats en el seminari que també es va veure interromput. Està prevista una jornada de retorn en l’Espai Social de la Massana / Espai Migrant el pròxim 18 d’octubre. Aquesta jornada consistirà en un taller sobre teatre activista i militant en la qual es va incloure la peça teatral i debat posterior a manera de teatre fòrum.
