Programa violéncies: Mediacions i connexions

Amb motiu de les dues exposicions de 60dB / 16khz. BCN. Sents la violència? i Tecnologies de la violència des interfícies hem llançat una sèrie d’activitats i processos que a manera de programa intenten investigar i obrir preguntes sobre les violències quotidianes i estructurals de la ciutat de Barcelona des d’octubre de 2016 fins gener 2017.

Les accions que desenvoluparem són:

Madremanya: A foc lent i receptes rebels, en col·laboració amb Sindillar i la Bonne Maison.. Una iniciativa d’investigació i performance en l’espai públic per parlar de les violències culturals i socials que promou la normativa de la llei d’estrangeria

Musica i violències quotidianes, desenvolupada per Nativa– sobre la dimensió política, social i urbana de la música a partir d’una conversa amb 4 persones de diferents perfils

Apadrina el teu equipament en col·laboració amb tres grups del Cicle formatiu del Grau en Integració Social de FP de l’Institut Miquel Tarradell, amb l’objectiu d’introduir els TICS i la recerca en cultura visual com a eines d’intervenció comunitària.

Visita Hack, amb Aimar Pérez Galí i Mónica del Raval, per conversar sobre les violències del Raval a partir d’una veu de la cultura de base i veïna del barri.

Vìdeo i visita musicalitzada Black is Beltza. Violetta Curry i Jaume Vilaseca

Concert amb diàleg amb l’exposició Black i s Beltza 20.07.2016 / 18:30hEspai: Claustre, en col·laboració amb el Taller de músics del Raval.

Activitat desenvolupada per Interficies en col·laboració amb el Taller de Músics del Raval. S’inscriu com un diàleg dins de la residència de Fermin Muguruza amb motiu de l’exposició Black is Beltza relacionada amb la música i el seu context polític. Dos músics del Taller de Músics del Raval, Violeta Curry i Jaume Vilaseca,van  interpretar temes en diàleg amb els continguts i els contextos socioculturals i musicals que es mostren a l’exposició Black is Beltza. Els temes van anar acompanyats de comentaris i diàlegs diversos.

Us deixem una mostra de una dels temes i una petita entrevista a la Violleta:

Concert

Taller De Ficció investiga sobre Nunes en diàleg amb els espais de comunitat i cultures del barri del Raval.

Amb motiu de l’exposició de, cineasta portuguès Nunes, “Més enllà del temps “(14 juliol- octubre 2) hem convidat al grup Taller de ficció a investigar i desenvolupar un projecte de mediació i activació de temàtiques i maneres de treball d’aquest realitzador des de juny fins a desembre de 2016.

Taller de Ficció, segons la seva web és un grup que investiga “partint de la projecció i d’eina audiovisuals, quin passatge es pot construir entre el barri on vivim i el treball de la ficció” El grup l’àmbit treball és el Barri del Poble Sec “. Descriuen la seva metodologia de la següent manera:”… en relació amb llocs on hem trobat conflictes socials o polítics, i en un moment de canvi i gentrificació del Poble-sec, vam tractar d’emprar imatges i sons per repensar i introduir-hi un sentit comú de caràcter polèmic. La nostra pràctica inclou la compilació de relats i fotografies de veïnes; tallers en l’espai públic, associats amb les activitats i comissions de l’Assemblea de barri, al voltant de la qual ens vam conèixer; o la projecció i discussió de materials i pel·lícules pròpies o aliens ”

La proposta que estem treballant amb aquest col·lectiu part de revisar alguns elements de treball del cinema de Nunes, amb l’objectiu d’iniciar una investigació sobre alguns bars i espais d’oci del Raval de manera col·laborativa, activant relacions amb persones, entitats i comunitats del barri . La idea força és recuperar aquests espais com a activadors de comunitats invisibles i espais culturals i socials alternatius. En una segona fase s’intentarà socialitzar, activar o generar relacions d’intercanvi en l’espai públic a partir del material rodat i treballat comunitàriament, pensant les preguntes i relacions que han emergit en el context situat del Raval.

Per interfícies aquest tipus de col·laboració i investigació que pretén desplaçar preguntes de l’exposició a altres espais de mediació crítica ens planteja preguntes disparadores:

-¿Quina Mena de relacions són possibles d’activar a partir del cinema, la imatge en moviment i la recerca artística?

-¿ Com podem activar processos de col·laboració amb col·lectius de forma autònoma i adaptant les seves metodologies i actius al context de la institució a partir d’una exposició?

-¿ Quins altres maneres de mediació ens proposa el cinema documental o militant, i el treball amb la projecció com a espai de treball comunitari i de mediació?