Context: barri del Raval – Page 2

Mostra Teatre Comunitari: ¿parlar dels barris?

El dimecres dia 12 de juny, es va realitzar la primera mostra oberta del procés de teatre comunitari a manera d’aula oberta (es mostra la peça i es discuteix amb persones per analitzar-la o millorar-la). Aquest grup ha anat desenvolupant diverses històries des de Febrer fins arribar a la peça final. Aquesta és una peça amb un títol encara indefinit. Es titula “el teatre comunitari i els barris” o també “es pot parlar dels barris?”.

La peça comença amb una escena on un educador o treballador social del barri presenta en una reunió de veïnes, a una investigadora i artista comunitària dels EUA, que vol fer una peça amb “gent pobra”. D’aquesta reunió ja emergeix un primer conflicte sobre amb qui es treballa, si hi ha recursos i qui és la gent del barri o la representa. Després d’aquest interludi es veuen tres escenes diferents, com si fos el programa de teatre de comunitat d’un poble, i assistim així a tres representacions diferents.

Una és d’una artista o creadora amb pensament positiu, que demana voluntaris del públic, i es genera un conflicte amb les persones i la mirada cap a l’individu. Una altra peça, en clau més realista costumista parla d’un sopar en una família “convencional”, on la filla es vas resistir la pressió de la mare i el pare de tall més tradicional i amb components racistes. La mare mestressa de casa i el pare volen controlar la seva filla, i sorgeix conflictes amb les relacions de la filla i el càstig per parlar amb un noi d’una altra nacionalitat. L’última escena relata l’aparatós intent de fer una obra de teatre multicultural per part de l’artista-investigadora dels EUA, amb un magribí i una persona sense sostre, i amb això es qüestiona el grau de paternalisme, voltariedad o d’inclusió forçada o de obra amb gent de color.

Al final de les tres escenes es va donar un petit debat al voltant de diversos elements de la peça. Per a algunes persones funcionava bé, però necessitava de més context i de descriptors més clars de les tres escenes, com ara els recursos o motius de perquè la gent entrava a fer teatre comunitari. Una altra qüestió va ser si era per a un públic molt específic o no, i si es podia pensar en mes context o elements, així com l’ordre les seqüències o la relació d’alguns personatges. També es va parlar de poder aprofundir més amb el personatge que fa de treballador local o mediador, que pensa, en què focs creuats es troba, que contradiccions o paradoxes té quan accepta diners, etc ..

Influències i Confluències de la Companyia de Teatre Jove Pa’Tothom: una peça sobre la violència urbanística

Els dies 1 i 2 de juny va tenir lloc District Art, Festival de Teatre Jove al districte de Sant Martí. S’hi va produir l’estrena de ‘Influències i confluències’ desenvolupada per la Companyia de teatre jove de Pa’Tothom amb el suport de la plataforma Interfícies. La peça desplega, amb molta rigorositat, les vicissituds d’un bloc de veïnes on estan representats molts dels arquetips que componen l’ecosistema d’una comunitat de veïnes qualsevol: la guiri, el veí privilegiat, el recelós de tints racistes, l’activista … Aquesta rigorositat sens dubte prové del treball de recerca realitzat pels i les joves, que s’han assessorat amb múltiples entitats al voltant de les lluites per l’habitatge, com ara el Sindicat d’habitatge del Raval. Com a peça de teatre fòrum, el final queda obert. En aquesta primera representació les aportacions del nombrós públic jove provinent de les altres companyies del festival van proposar van ser molt imaginatives a l’una que madurades. Es podia palpar que estan molts d’ells i elles estaven acostumats ja al format i que en tot moment estaven elaborant respostes als problemes plantejats per l’obra. L’obra circularà per altres espais i trobades fins a tancar el seu periple aquesta temporada a Jeune Théâtre Européen – Créarc.

Teatre Comunitari a Raval. Canvis durant el maig

La sessió del 15 de maig comença amb molts canvis, molts canvis a nivell de persones. L’aprenentatge és una cosa que, potser, ja sabíem: les persones més fràgils són sempre les que tenen més possibilitats d’acabar sortint dels processos. Aquestes baixes tindran conseqüències i modificaran força les escenes. També, molt malgrat tots i totes, el grup serà menys divers, més homogeni.

Jordi ens comenta alguns dels seus últims troballes per a les escenes, teatre ¿? Fòrum realitzat per grups cristians (atents a aquest i aquest enllaç) i el llibre Happycracia, d’Eva Illouz i Edgar Cabanas. Aquestes referències tindran el seu pes en l’escena de ‘la família’.

A la setmana següent, a la sessió del 22 de maig es treballa a partir del que sorgit en la sessió de la setmana anterior. Moltes coses noves i molta feina per fer. Les sessions seran molt intenses i es planteja ampliar l’horari, proposta que és ben rebuda per tots i totes.

El 29 de maig les noves escenes van agafar maduresa, el procés torna a tenir, diguem, un full de ruta després de les baixes de fa dues setmanes. Es barregen temes sempre hi ha la salut, la identitat de barri i un tercer element: el barri, la salut i la repressió sexual; el barri, la salut i la precarietat; el barri, la salut i la integració; el barri, la salut i la instrumentalització … El camp de tensió entre cultura i salut, és allò social.

Teatre comunitari al Raval. Desenvolupant les històries

Sessió 6. Després de l’escalfament Jordi proposa un exercici: consisteix a guiar l’compañerx per un viatge amb els ulls tancats, cal posar-hi imaginació “una vegada em van portar pel torrent sanguini”. Al final de l’exercici es comparteix l’experiència ha hagut un viatge des de l’úter fins al fèretre, un altre per una manifestació i una càrrega policial, un altre comença cogendo un taxi i acaba oferint un tresor a un sacerdot sota l’oceà …

Es reprenen les històries de la setmana anterior. Una narra les vicissituds d’un pis compartit. Verónica va comprar un loft al Raval amb la seva parella, la relació es va anar en orris i la van fer fora de la feina, al quedar-hi amb l’immoble es veu obligada a llogar habitacions. Joan és un dels dos inquilins, el personatge és una mica masclista i no col·labora gaire en les tasques de neteja. Claudia, la tercera companya, hi ha entre tots dos. A més de la qüestió de gènere, es superposa també l’explotació que Vero trasllada als altres dos personatges en forma d’extracció de rendes com a propietària. La història planteja tota una xarxa d’opressions creuades.

La segona història narra la història d’una família on la filla proposa acollir una persona refugiada. El pare és d’origen marroquí, la mare, alemanya. El pare, no recull bé la idea, li genera pors i recels com a persona migrada. Jordi planteja fer complex la proposta i els personatges. Les participants resolen introduir certes qüestions amb la vanitat i l’exposició a les xarxes socials de la filla.

De la primera història es treballarà la “estètica de l’oprimit”: fer la música, lletra i balls de la part musical de l’escena. De la segona les imatges, un moment congelat que serveix de metàfora de la problemàtica que planteja i de les actituds dels personatges davant la mateixa. De la situació del pis compartit sorgeixen una peça de moviment, unes lletres de rap i un poema. La dansa s’hibrida amb una sardana, Jordi comenta el fecund que és per al teatre de l’oprimit agafar elements de la cultura popular per donar-los un gir de sentit. La lletra de rap diu: “Tenim actes de bondat per altruisme o per buscar un moment de benestar amb nosaltres mateixos?”. En la reflexió conflueixen les dues escenes. La sessió ha estat fructífera, és hora de tancar. Avui és el dia mundial del teatre i Jordi llegeix un text que Augusto Boal va pronunciar en 2009: “Quan creuem aquests bambús enllà a l’escenari, cap de vosaltres té el dret de mentir. El teatre és la Veritat Amagada “.

Sessió 8. Les històries segueixen avançant i component-. La creació d’un guió teatral és, sota aquestes formes de treball, una forma d’acostar-se a la realitat que tracta de complejizarla per aproximació i reiteració. Si un personatge resulta massa maniqueu, si una situació plantejada és un tant tòpica, es proposa modificar algun element. Cadascuna d’aquestes variacions, tot el conjunt es capgira i resignifica.

És així com es reprenen les històries. En l’escena “del pis compartit” apareix un nou personatge. Una treballadora del banc que és persona de confiança de la propietària i que ve a avisar-dels problemes que haurà d’afrontar si no reprèn el pagament de la hipoteca. La seva aparició trastoca el conflicte en la convivència i afegeix una capa de solidaritat que es superposa, sense tancar-les, amb les micro explotacions, masclismes, etc ..

Mentrestant, l’escena de l’acollida del refugiat incorpora un nou membre a la família, una germana que estudia fora i sobre la comoditat i espai a la llar repercutirà principalment l’entrada de la persona acollida a casa.

Per la seva banda, la tercera escena, una mica menys treballada en les últimes sessions planteja la següent qüestió Quins efectes tindria visibilitzar en l’espai públic l’Aid al-Adha o Festa del Xai? Hi ha una qüestió molt interessant en la proposta, cap dels personatges és musulmà. En l’escena estan hi presents diversos dels arquetips euroblancos que d’una forma o una altra són interpel·lats per la situació: des d’una representant de l’Ajuntament a un veí “excéptico” que passa per allà. Aquesta absència és molt interessant perquè permet que emergeixin els prejudicis, les ignoràncies i les projeccions que fem “els d’aquí” i, un cop més, és un abordatge més complex que si estiguéssim parlant per “l’altre”.

Després de la sessions sempre es torna al principi: tornar a qüestionar, tornar a interrogar la situació que es crea en escena, alhora que aquesta ens interroga. La conversa s’estén amb unes canyes fora del temps i espai que al local de Pa’thotom es disposa per a això. Aquest moment el promou Valerie, és l’espai per a la seva investigació del màster. La connexió entre el teatre i la transformació subjectiva i social pot no semblar evident, però aquí estan ella i la seva investigació per posar-nos-mica més fàcil. Avui pregunta per les motivacions personals per aproximar-se al teatre. Miguel diu que és una eina d’autoconeixement, “espiritual gairebé”. La connexió entre el teatre i els problemes socials tampoc té per què ser evident, la possibilitat de presentar tota aquesta feina dins de les mobilitzacions del CAP Raval Nord també ens permet “veure-la a les clares”.

Explorar, sentir, crear. Exposició de projectes d’investigació basats en els arts.

Des del mes d’abril i part de maig a la Facultat de Psicologia s’a instal·lat 01:00 petita mostra de 4 dels projectes d’investigació artística que van desenvolupà el grup d’estudiants de l’assignatura de Psicologia comunitària. La mostra ha Estat Dissenyada per Dues de les estudiants, que han volgut AIXÍ mostrar a els Seus procesos d’exploracions i treball de camp. Cara projecte recull de forma sintètica el Treball cooperatiu final que van desenvolupar, amb links i QR ALS diversos vídeos desenvolupats. Els projectes mostrats han Estat:
• Salut comunitària a Roquetes
• El Raval des Tres latituds Diferents
• Roquetas comunitat poètica
• Sniff paper Raval

Us deixem aquí a els 5 pòsters dissenyats amb els descriptors de cada Procés i a els materials desenvolupats.

Seguiment dels processos d’intervencion. Territoris, salut i pràctiques d’art activades.

Des del mes de gener, portem desenvolupant dos processos d’intervencions en els barris de Roquetas i del Raval. Cada procés és un petit univers i amalgama d’accions i processos que es retro-alimenten. Aprofitant que molts estan ja entrant en la fase final (pensant mostres o retorns), us donem un seguiment del treball en general dels dos contextos, a part d’altres post de cada procés que anirem pujant.

1. Repertoris variats. Procés “Moure’ns, comptar i cantar”. El Relacional. Roquetes.

Després de 9 sessions de treball al Centre cultural Toni i Guida, El relacional han generat un procés comunitari d’arts vives, memòries i exercicis de ball per mantenir en sintonia corporal i de memòries comunitàries al grup de Activades per la salut (12 dones aprox ). En gairebé 3 mesos s’han anat treballant ritmes i blocs sempre similars, s’ha pogut coreografiar i treballar una primera acció- espai coreogràfic que compon de gestos i accions. Aquestes accions s’han decidir gravar en un espai que és considerat un actiu de salut del barri. Torre Baró.

Al vídeo es recullen les parts diverses del treball desenvolupat amb els grups: una part d’escalfament, una vinculació de jocs d’infàncies a manera de coreografia i el vals com a treball d’equilibris i relacions. Es plantejarà una segona part: presentació del vídeo i de de la coreografia amb les dones al barri amb els joves de l’institut. El vídeo final amb una dinamització / activació es presentarà a la Fira d’arts comunitàries del Trinitat Vella, que coordina Artibarri a finals de juny.

De cara a presentacions posteriors es mirarà si es treballés una projecció de vídeo interna primer entre 3r i 4t setmana podria. Una altra de les possibilitats que s’està estudiant és fer un vídeo amb fotos o il·lustracions que pugui fer transparent i transferible el treball de repertori (o des il·lustracions). A partir d’aquestes reunions, el grup decidirà si vol activar i dinamitzar altres grups en accions de moviments i gestos a partir de la coreografia creada per les dones.

Tot aquest treball es lligarà amb la segona fase de treball de l’institut-escola de Torre de Baró, sobre jocs, i el pla de barris de Barcelona, amb un bagul que reculli diversos jocs del barri, i serà construït comunitàriament com un repositori mòbil i activador dels espais públics. Aquest treball s’articularà amb el procés d’inauguració del pati de primària on 3 grups de primària treballaran durant un mes amb El Relacional per activar i donar formes artístiques i performatives a tota la investigació desenvolupada pels grups al llarg de l’any. D’aquesta manera la inauguració serà un moment obert tant a tota la comunitat educativa del centre com al barri en general.

2. Estigmes i identitats de barri. Forn de Teatre Pa’tothom. Raval.

Escola Cintra.

Es tracta d’un treball de formació teatral en un centre educatiu concertat amb el Departament d’Educació d’Educació Secundària Obligatòria on es pot aconseguir amb quatre anys d’escolarització l’acreditació del graduat escolar. El procés teatral dins d’aquest marc resulta complicat de vegades perquè alguns perfils de l’alumnat són complexos, per això se’ls dóna una atenció personalitzada i amb grups petits. Aquest any s’està valorant el procés, ja que ha significat un constant negociar i pactar amb els participants els objectius i normes. Finalment, es fa èmfasi en el procés més que en obtenir un producte teatral concret. Durant les sessions amb alumnat de 2n i de 4t de l’ESO, es treballa improvisacions, Teatre Imatge i debat amb temes que els resulti interessants i més de lúdics, amb l’objectiu de generar vinculacions. Així doncs, el treball porta a “habitar les llars escènics” i no tant de peces finals, sinó de processos escènics que es poden desenvolupar. Ara mateix estan en la fase de sospesar si es realitzarà obra de teatre final.

Grups de joves.

S’està treballant el tema de l’habitatge i la manca d’expectatives dels joves a accedir a la independència en aquest aspecte: elevats preus, sistema especulatius, pujada de preus dels lloguers, gentrificació, etc. El grup de joves va participar i va realitzar una acció teatral a la manifestació pel dret a l’habitatge en suport al Sindicat de Llogaters, el 6 d’abril a Barcelona. Per a la concepció de l’obra de teatre els joves treballen en investigar persones, situacions i opressions concretes que viu la gent al barri del Raval. Pa’tothom ha estat convidat a un Festival teatre Europeu que es realitza a Grenoble, França. Els grups són difícils de vegades per l’estabilitat i precarietat, el que comporta una dramatúrgia “situada”, és a dir treballar amb les persones que hi ha a cada sessió.

Teatre comunitari sobre el barri.

Teatre comunitari sobre el barri. S’ha treballat com activar imatges diferents sobre les opressions que els creuen en les seves vides: aquesta tècnica els ajuda a situar converses riques i complexes, i descobrir els diversos graus d’opressió, i alhora, com també totes ens tornem opressors en determinades ocasions.
El grup és bastant heterogeni amb diversos graus d’implicació entre persones i joves d’altres ciutats o barris.

En el marc del treball s’estan donant 3 temàtiques del dia a dia del barri: la consciència del problema de l’habitatge (en els pisos), la convivència (amb les baralles, els límits i altres tensions) i els poders de grans immobiliàries (gentrificació, desnonaments, etc.). Aquest tema desenvolupa tensions sobre el lloguer de pisos a relació a dos grups de persones: les que es fan unes expectatives dels pisos a Barcelona com a ciutat “progre”, i les que no tenen res, Aquests són els veïns de tota la vida, els que viuen molt precàriament a partir d’un paleta, i els que acaben d’arribar. Una segona línia és sobre tradicions culturals i espai públic: En aquest procés s’està treballant al·legories actualitzades de les tradicions culturals. Se’ls i es dóna una volta per pensar capes i relacions complexes que dialoguen amb el tema de l’habitatge (castellers, amb l’enxaneta com el que es queda sol, o balls de la sardana com a espais de convivència on no hi caben totes ..). En una tercera escena s’està treballant sobre l’acollida d’un refugiat en una casa, i les tensions i capes que revela aquesta situació.

Taller de formació en Teatre de l’Oprimit amb Jordi Forcades ( febrer- març)

Les sessions de formació del Teatre de l’Oprimit s’han desenvolupat tots els dimarts, a la tarda amb unes 10 persones aproximadament. El primer i segon dia (19 i 26 de febrer) s’han generat dinàmiques d’improvisació, jocs de cooperació, i gestos sobre demanar alguna cosa o sobre altres elements de relacions. Sempre hi ha un debat de per què es generen aquestes dinàmiques i quines estratègies ens estàs aportant. Se’ls ha explicat a nivell conceptual: Teatre de l’Oprimit, opressor, oprimit i víctima. S’ha aprofundit en la necessitat d’anàlisi li les situacions que viu un col·lectiu.

A la tercera sessió (05 de març) es comparteixen l’arbre del Teatre de l’Oprimit per iniciar els dies de formació teatral que connectaran amb els diferents processos escènics. El teatre periodístic, el teatre imatge i el teatre fòrum, l’arc de Sant Martí del desig, l’acció invisible i el teatre legislatiu -la proposta de generar lleis a partir de l’experiència de grups de teatre de Boal! – conformen el seu brancatge. I tot seguit vam iniciar algunes propostes de coneixement a partir del moviment. Ens vam descobrir com a grup, intercanviem experiències i busquem aquelles en què tothom se sent reconegut, experimentem cadenes de petits moviments i imatges col·lectives. Fem una anàlisi crítica de les imatges i coreografies que apareixen quan ens posem a fer teatre.

La quarta sessió (12 de març) es desenvolupa amb diverses dinàmiques, sobretot amb treball en parelles “dues persones parlen com una”, “caminen com una”, dinàmiques d’interacció i relacions, que s’intercalen amb diversos jocs físics. Al final d’aquesta sessió s’introdueixen i nou dinàmiques de teatre imatge, sobre relacions, opressions i situacions, o l’acció.

La cinquena sessió (març 19) de la formació ha discorregut amb dinàmiques similars introduccions dinàmiques de treball amb la veu ( “la desmecanización vocal”), treball per parelles amb espais de contacte, teatre imatge (què és la felicitat), introduint debats sobre la felicitat individual i social, i una aplicació directa en l’vida quotidiana d’una de les persones participants

Alguns dels aprenentatges del grup sobre les primeres sessions de formació tenen a veure amb les eines de treball, amb el tema de perdre la por i confiar en els altres, amb el plantejament innovador de les estratègies, i la forma de discutir sobre què és o no teatre polític i el perquè de la feina des de la comunitat. A més el grup ha pogut generar estratègies d’anàlisi de situacions d’opressió i usos del teatre com a eina d’investigació i debat.

Alguns dels aprenentatges del grup sobre la formació tenen a veure amb:

les eines de treball i amb el tema de perdre la por i confiar en els altres
el plantejament innovador de les estratègies,
la forma de discutir sobre què és o no teatre polític i el perquè de la feina des de la comunitat.

Presentacions de les investigacions artístiques en salut comunitària, 22 de gener. 2019

Dimarts 22 vam dedicar tot el matí a les presentacions dels 9 grups de treball dins de l’assignatura de psicologia comunitària que han anat desenvolupant 16 sessions de treball amb laboratoris d’investigació artística, teatre i treball amb amb el cos, i coordinació i treball en equip. Els 9 grups van tenir un espai de presentació dels seus treballs finals, a partir del treball de camp i les diverses eines d’investigació artística sobre salut comunitària que desenvolupem. Els treballs es van desenvolupar al voltant dels marcs de treball de Roquetas (Espais de vida i relacionals del barri, amb èmfasi en els espais públics) i Raval, (seguretat i identitat del Barri)

L’objectiu d’aquesta sessió grupal- mes de 30 estudiants-, era poder compartir coneixements i sabers, i alhora, poder avaluar de forma participativa els treballs. Aquest espai de treball va servir per generar comuntariamente un marc d’avaluació col·lectiva que serveixi d’orientació per a les notes finals.

Els treballs van generar estratègies artísticas de fotografies, caminades i derives visuals, escolta activa a partir de sons i treball del cos, o desenvolupament de vídeos i narratives hibridant poesia, performances de cossos o paisatges sons, usant poemes catalans i castellans de referents literaris, anàlisi urbanístic amb mapes del raval de dia i de nit amb vídeos i interpretacions a partir de l’escolta artística, investigacions amb fotografies o dibuixos / il·lustracions dels conceptes treballats o dels marcs físics o temàtiques socials (treball sexual, espai estrets, espais infantils amb criatures movent-se autónamente). També es van combinar diversos usos d’espais, temps d’investigació, i reconeixement de cultures i manifestacions artístiques que també trencaven els prejudicis dels barris, obrien temàtiques de lluites socials i generaven marcs de recerca complexos (la seguretat com una capa relacional vc la seguretat com alguna cosa punitiu i d’estigmes, els barris pobres com espais potencials comunitaris i de resistències, vs la idea de marginació i estigmatització). També la mirada amb exploracions artístiques permetre reconèixer una gran gamma de temàtiques: les desigualtats de gènere, de cultures en temes com presència de dones al carrer a la nit, o de dones en espais públics amb accions de cuideu-vos o d’espais sostinguts per comunitats , de les persones que abandonen els espais públics i els nous usos que emergeixen, de les entitats comunitàries i el seu rol com a actius de salut.

Més i nformació dels projectes de recerca desenvolupats a la secció en catalá.

Estigmes – identitats de Barri. Context Raval 2019

En el context del Raval, es desenvoluparà un treball amb el Forn de teatre Pa’tothom, un espai de treball que s’articula sobre el teatre de l’oprimit i teatre- fòrum des de fa 20 anys, amb connexions actives al barri del Raval com a instituts , SOS Racisme, grups de joves i la seva pròpia empresa de Joves. A més, l’entitat és membre de la xarxa d’Artibarri i de la Fundació Tot Raval, on ja han col·laborat i treballat en diverses accions, obres, teatre-fòrum i altres peces teatrals i comunitàries al barri.

El procés “Estigmes – identitats de Barri“ generarà una investigació i intervenció cultural comunitària de treball sobre els problemes d’estigmatització i identitat del barri del Raval com un marc complex i plural que genera una visió més positiva i comunitària dels diversos “ravales”, trencant estereotips i on sempre s’ataca al barri com un espai pobre, estigmatitzat o denostado, amb drogues o inseguretat pels grans mitjans de comunicació.

Aquesta iniciativa explorara sobre diverses problemàtiques locals com el dret de la llar, narcopisos, estigmes de racisme i d’entitats de joves. Tots això elements que representen la salut comunitària dels territoris i els models de degradació i especulació dels barris, connectant salut, amb identitat cultural i amb especulació. En el procés es articularan processos de treball sobre dimensions socials del barri com el gènere, la violència i altres iniciatives, perquè els grups d’estudiants es toquen i es deixin afectar per altres realitats a partir d’participar directament en les obres i accions com a actors i actius dins dels processos.

El treball es desenvoluparà a partir de 4 grans espais de treball interconnectats entre ells.

– Primerament es desenvoluparà una formació en teatre del oprimit per als grups d’estudiants amb 5 sessions durant el mes de febrer i part de març

– En segon lloc, es desenvoluparà el principal context d’intervenció: serà una obra de teatre comunitari sobre el barri, a partir de diverses entitats i grups de veïns que vulguin generar un tema sobre els problemes del barri, on els estudiants participaran en tot el procés de disseny, construcció del grup motor i exercicis teatrals / mostra de l’obra. Per altra banda, els grups d’estudiants també estaran actius en processos de treball amb dos grups de preadolescents i la companyia de joves de Pa’tothom. Accions on generar espai de treball comunitari i educatius més intensos. Aquest conjunt de processos es desenvoluparan des de febrer a juny.

– Amb tot aquest procés es espera poder generar una peça de teatre comunitari per inaugurar a les festes populars del Raval o el Raval Festiva del 2019, un festival de base comunitària del barri que té el racisme com a tema central de la seva proposta

Gestos i actius en salut comunitària. Taller aprenentatges comunitaris en context 7 Febr.

Gestos i actius en salut comunitària. Taller aprenentatges comunitaris en context.

7 Febrer 10.30- 12.30 h.

Espai Forn de Teatre Pa’tothom

C / Lluna, 5 baixos. Raval, Barcelona

Comencem el treball d’intervencions en els barris d’interfícies amb un laboratori d’aprenentatges comunitaris en què ens ajuntarem els dos grups de creadores del programa (LoRelacional i Pa’tohom), amb l’equip de coordinació d’Interfícies, els coordinadors pedagògics i investigadors de la Universitat de Barcelona i un grup d’uns 20 estudiants aproximadament. Des de setembre portem avaluant i teixint els marcs de treball potencials per als dos processos de cultura comunitària i investigació artística que desenvoluparem en els barris de Raval i de Roquetes.

L’objectiu és reunir-nos, presentar els contextos d’intervenció de treball, distribuir-nos per grups i començar a generar els equips de treball interdisciplinaris que desenvoluparan les intervencions de salut i cultura comunitària als barris des de Febrer fins al mes de juny.

Aquesta jornada de treball es desenvolupés en tres parts:

1. Dinàmica introducció del grup: Gestos i cossos de salut. Actius repertoris de salut ( entre totes i fem mural) . 2o min.

2. Presentació dels dos contextos d’intervenció: que. qui, com , quan temps, preguntes. 40-5 min

3. Distribució per grups de treball en els dos contextos. Primera posada en comú i agendes de treball si cal. 20-30 min.