Dijous dia 30 vam participar en la jornada de debat de Kalidoscopi en la seva 9ª edició, impulsada per Experimentin amb art, sota el títol:L’educació en museus i institucions culturals: possibilitats d’agència per a una transformació estructural
Presentem alguns dels vectors de la feina d’interfícies al voltant de tres elements:
– Treball a llarg termini pensant en formes de col·laboració que ens permeti donar-nos temps
– Presència en espais i xarxes actives dels territoris, amb la idea de entrellaçar-nos a propostes, sinergies i ritmes propis dels territoris.
– Espais d’encreuament i de recerca a partir de pràctiques artístiques, de cultura i d’educació popular que serveixin per a generar altres maneres de construir comunitat, de reflexionar sobre els territoris o de fer circular sabers subalterns, invisibles o subjugats.
En aquest sentit vam pretendre fugir d’alguns comportaments molt convencionals o connaturalitzats a les institucions culturals i assenyalem algunes tensions tant internes com externes del projecte, que estaran destacades en la acta que resta pendent de publicar. Per part nostra, destaquem algunes tensions i perills del treball en territori des equipaments culturals.
–Fugir de formats tancats de consum des d’activitats o tallers que es llancen a un públic en abstracte, com qui produeix una cadena fordista de producció de mercaderies educatives
-Començar des de la posició de comunitats situades intenta evitar una noció de públic o nous públics, que suposen sempre o un subjecte blanc euro-cèntric (el públic universal) o també el seu revers paternalista, és a dir públics sense sabers ni cultura que cal captivar , captar, seduir (els nous públics). Dos elements que ens semblen només reforcen la negació de sabers i experiències locals alhora que propugnen indirectament certa superioritat moral i pedagògica en els artistes o institucions culturals.
-Treballar des de l’afany productivista i de captivar públics des de dissenys tancats i on se suposa hi ha una certa excel·lència pel fet immanent de treballar amb artistes. Per això és important generar situacions d’aprenentatge amb condicions materials igualitàries on posar en pràctica altres formes de treballar conjuntament entre diversos actors socials, on evidentment hi ha treballadores culturals, artistes o creadores.
– Finalment evitar l’externalització de serveis en artistes o col·lectius, on la coordinació no existeix mes enllà de la programació des de despatxos i excels, i amb això evitar la manca de presència o implicació per part nostra en acompanyar els processos.
