Interfícies 2020 al Poble-sec

Després de l’aturada que tothom ha patit, ens trobem en el procés de reformulació dels projectes per adaptar-los a la nova realitat. En aquest text tractarem d’exposar quin és el full de ruta previst, si tot va més o menys com fins ara, pel programa Interfícies al Raval.
En el cas de Poble-sec estem treballant amb tres fronts diferents. En primer lloc, existeix una vinculació amb el col·lectiu Caminantas, arpilleres del Poble-sec, en col·laboració amb Alia, Associació Cultural de Dones per a la Recerca i l’Acció, i el Pla Comunitari del barri. El grup, que igual que la majoria ha reprès l’activitat després d’aquest parèntesi, es troba en aquests moments decidint la temàtica en la qual treballarà durant la temporada. Caminantas participarà a més en l’exposició que estem cuinant en l’Escola Massana i en el mapatge de les cures que emprendrem al costat de l’Associació Més que curis. De tots dos us parlem una mica més a baix.
Cartel A4 proces Interficies Poble-sec 20-21

D’altra banda, es troba també en marxa el procés amb infants i joves. Després d’un primer intent d’aliança amb una altra entitat del barri que no ha estat possible per trobar-se en una situació molt delicada relacionada amb la gestió del COVID, finalment va sorgir l’oportunitat de treballar amb XiBarri. Xibarri és un projecte construït per veïnes de la Xarxa de Suport Mutu de Poble-sec, oferint possibilitats en el desconfinament per als petits del barri. Durant unes hores, Xibarri comparteix espais del Poble-sec, que empatitzen amb la proposta i obren les seves portes, realitzant tallers creats per les diferents col·laboradores. D’aquesta manera es genera un espai alternatiu per a algunes de les famílies que necessiten suport en aquest moment. Xibarri és un projecte que ha sorgit, igual que la resta de propostes de la Xarxa de Suport, en uns temps i amb uns nivells d’organització envejables. En concret, desenvoluparem en col·laboració un taller de sis sessions que vincularà treball amb càpsules de formació en agroecologia i reconeixement de plantes amb dibuix i serigrafia. Comptarem amb l’ajuda de diverses col·laboradores, totes del barri, a més de la xarxa de Xibarri: Júlia S. Palau (artista i membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, amb qui ja hem col·laborat en Barricidi) i Alba AA (Sòcia-treballadora de la Raposa i part del projecte de serigrafia artesanal Embrutafils amb qui vam treballar en Creuem El Paral·lel). També comptem amb el suport del Solar de la Puri, que serà la base d’operacions de les primeres sessions vinculades amb l’hort.
Com ja hem esmentat estem emprenent també el desenvolupament d’un mapatge de cures del Poble-sec en col·laboració amb Més que cures sota el paraigua del treball amb acció comunitària i la taula de Salut del Pla comunitari del barri. El mapatge té per objectiu enfortir la xarxa de les cures posant en marxa un procés comunitari al barri del Poble Sec que permet identificar i visibilitzar la xarxa de cures i consolidar-la. Volem permetre que els membres de la xarxa s’apoderin per donar-se suport i reivindicar, amb l’objectiu de valoritzar i socialitzar les tasques de cura i buscar millores en les condicions de vida de les persones curadores i les persones cuidades. Es conformarà un grup motor que acompanyarà tot el procés i que estarà compost per membres de les mateixes entitats amb les quals es treballarà en les sessions previstes. Un dels resultats previst per aquest procés, és un mapa similar al que vam desenvolupar per a Barricidi.
També ha sorgit l’oportunitat d’emprendre un procés interessant entorn de l’espai públic i la idea d’exili (en un sentit social ampli) amb un institut del barri, del qual ja parlarem quan es concreti més.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies si no que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.

Més fotos de Interfícies aquí:
Interficies 2020_21

Interfícies 2020 al Raval

Després de l’aturada que tothom ha patit, ens trobem en el procés de reformulació dels projectes per adaptar-los a la nova realitat. En aquest text tractarem d’exposar quin és el full de ruta previst, si tot va més o menys com fins ara, pel programa Interfícies al Raval.
En aquest cas l’aterrament ha sigut relativament senzill, el fort arrelament de Pa’tothom al barri no ha suposat grans canvis. La feina amb l’Escola Cintra s’ha activat de nou amb el començament del curs acadèmic al setembre. Pa’tothom ha col·laborat amb dos grups de secundària tots els matins dels dijous amb el resultat del desenvolupament de tallers de teatre comunitari per a perfilar unes 4 escenes teatrals per grup que s’acabaran de perfilar i treballar de cara al 2021.
Cartel A4 Interficies proces Raval 20-21El procés al voltant de la islamofòbia des de la meitat de setembre fins a octubre el grup s’ha reactivat amb 10 sessions intensives sobre teatre comunitari que comportarà la configuració d’una peça teatral sobre els temes treballats en el seminari que també es va veure interromput. Està prevista una jornada de retorn en l’Espai Social de la Massana / Espai Migrant el pròxim 18 d’octubre. Aquesta jornada consistirà en un taller sobre teatre activista i militant en la qual es va incloure la peça teatral i debat posterior a manera de teatre fòrum.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies sinó que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.

Procés de treball Roquetes: gestos, cossos en moviment, veus que compten, espais que canten.

Ens mantenim immersos en LoRelacional en el procés de Mourens, cantar i contar.

WhatsApp Image 2019-03-21 at 12.12.45lo relacoinal sesion 3 mural gestos

Després de les dues primeres sessions de treball, ja estem introduint el tema sobre com identificar els actius, la salut i incorporar elements de treball de les primeres sessions.

La tercera sessió comença sempre, amb exercicis de calefacció variats, que incorporen moviments i gestos de les altres setmanes, i també generen una història rúnica de cossos i coneixements gestuals, com a ritual: coreografia del poema: “sóc, estic fent feliç “. La segona part està estructurada a partir d’un joc de reconeixement de jocs que es van jugar des de petits (com a pictionary). Cada persona representa als altres el seu “joc infantil”. Després trien 3 i es generen gestos per assajar davant del mirall (no us oblideu del lector que estem en una sala de dansa / dansa). D’aquesta manera es genera una petita coreografia de jocs i records que activarà el grup. I com a cervesa final, com sempre es canta una cançó per tancar la sessió.

La quarta sessió continua exercicis d’escalfament, per a parelles, amb dinàmica de dansa, ball de vals, parella i la incorporació de la coreografia de jocs populars de l’última sessió. A continuació es mostra un mural dels espais del barri, de parelles: una pinta a l’esquena, l’altra persona es tradueix en el mural: es pintarà primer, després del barri i canvia de parella tot seguint la música. . A continuació, es pinten amb colors i marquen els espais del barri que ens agraden o representen el barri amb colors. Un cop acabat el mural, amb tots els seients, es discuteixen els elements del barri que representen cada color: negre: terra, nit, poca llum als carrers. Groc: sol (de vegades vermell), energia solar. Lila: moltes dones, coets d’ones. Verd – parc aromàtic, plaça de dones, parc Guineueta. Vermell: les teulades de les cases, Toni i Guida, dones quadrades, vermelles del sol. Arbres marrons, muntanyes. Blau: el cel A més, la idea és gravar el vídeo amb els moviments, la coreografia del poema Jo Sóc, la coreografia de jocs i altres moviments en un espai obert al barri. S’han presentat propostes: el parc de les dones i el castell, que ha d’anar en autobús. I com sempre la sessió es tanca cantant Solo tu.

La cinquena sessió es realitza amb la dinàmica de calefacció dirigida pels estudiants i el ritual de les diferents danses que el grup ja té gairebé descontaminades. Es realitzen exercicis d’escalfament “sí o no”, es ballen de nou “valses” i es fan altres activitats. En aquestes sessions, el grup busca generar una coreografia dels jocs de diferents músiques, amb gestos i elements que hem recuperat dels jocs de “la nostra infància”: pinzell, pedra, paper i paret, goma, sevillanes, corda , palmells, bufanda. El grup investiga diverses possibilitats ja que és un element que dóna lloc a comptar amb records, altres formes de ser i estar a l’espai, i alhora connecta amb el treball de jocs que LoRelacional desenvoluparà en la segona part del seu treball a Roquetas. D’aquesta manera, si pensem en un tema comú, les dones podran compartir espais de treball i algunes sessions amb l’escola-escola Turó de Roquetas…. i acabar de tocar la cançó: aquesta vegada toca la Macarena i incorporem la dansa al grup.

WhatsApp Image 2019-03-21 at 12.12.07lo relacoinal sesion 3 mural gestosWhatsApp Image 2019-03-21 at 12.12.13(1)lo relacoinal sesion 3 mural gestosWhatsApp Image 2019-03-21 at 12.12.13lo relacoinal sesion 3 mural gestos

Elements destacats:

– El ritual de les activitats d’escalfament i dansa, sent un procés progressiu d’incorporar l’aprenentatge al cos col·lectiu, treballa per crear espais de contacte i coneixement compartit

Cohesió forta del grup gràcies als exercicis de treball i a l’ús real de l’activació dels cossos

– Reflexions sobre el barri, els records i el treball comunitari a partir de moviments, gestos o pintura mural, que donen lloc a converses i espais de debat

– Comencen a albirar peses o assemblees d’on treballar per al vídeo final: coreografies del poema, jocs, murals, que es poden ballar en diversos espais del barri.

– Finalment, val la pena assenyalar que el grup d’estudiants, a part de moure, cantar i comptar com un més, ha estat prenent més iniciativa en algunes dinàmiques de tancament, disseny i documentació, de manera que s’ha generat un procés més actiu dins l’espai del taller.

Vídeo Territoris que Curen. Jornada Ravals , 08 novembre

https://www.youtube.com/watch?v=JpfVji9Shzc&fbclid=IwAR1uBkIory-WRrpXBAaYKGTxdbieyMeQpmVAaM38hw-gJf9kQqaKmoA6ayM

El 08 de Febrer, dijous de 10 a 12h, la iniciativa “Territoris que curen” tanca la seva etapa pel Raval amb Interfícies en el dia dedicat a les jornada col·lectiva dels Sabers del Raval. Proposem un espai trobada de Infusions i intercanvi de sabers / remeis naturals al pati de l’Hospital / Biblioteca Sant Pau, dins marc de Raval (s): Festival de Cultura del Raval que se centra en els racismes.
http://www.interficies.net/…/retorn-i-poster-de-territoris…/

AMB : Territoris Oblidats Associació Intercultural Diàlegs de Dona Tot Raval Mediateca Raval de Colectic Cooperativa Biblioteca Sant Pau-Santa Creu. Soporte de Fundación Daniel y Nina Carasso.

La materialitat de les cures i les polítiques culturals. Relat sobre la jornada: Cultures/cures/comunitats.

photo6012318503861858027
Elementos de debate y tensiones de las políticas de los cuidados.

El pasado 9 de noviembre tuvieron lugar las jornadas “Culturas/cuidados/comunidades” dentro del proceso de cierre de Interfícies del primer año de trabajo desde el septiembre 2017. Estas jorandas estuvieron albergadas en La Bonne Maison, bajo la coproducción de Ciutat Oberta, Biennal de Pensament del Ayuntamiento de Barcelona

En la primera parte se desarrollaron varias presentaciones cortas de 4 experiencias de trabajo con cultura comunitaria, donde se puso la mirada sobre el tema de los cuidados de una manera muy amplia. En la primera presentación, Teleduca nos explico los principios motores del proceso de Roquetas Barrios saludable, y el trabajo de recopilación de activos comunitarios en salud. Se destacá el trabajo participativo y de mapeo de activos como elementos de políticas de cuidado comunitario, y el proceso de articular y generar todo desde la comisión de salud del Barrio. Así mismo se destacó el trabajo de adaptación a cada contexto, de tal forma que en muchas ocasiones el trabajo se hizo con mucho “mimo” de cara a las metodologías y espacios que eran activos: se salio a caminar, bailar, tener encuentros informales, etc..siempre adaptándose a las metodologías, horarios y ritmos de cada espacio. Otro aspecto importante fue desarrollar las rutas de salud del barrio, con el blog y el mapa, que generan otra cartografía social diferente de los espacios de cuidados y salud comunitaria del barrio.

Por su parte Territorios oblidats explicaron el proceso de “Territorios que curan”, partiendo del trabajo con remedios caseros , naturales , y los contextos desde donde surgen. En estos contextos se quiso destacar la circulación de saberes, y las constelaciones de conocimientos que crean en el Raval estos saberes populares. Esta pregunta se tradujo a la idea de mi botiquín mis plantas/ mi territorio, y cómo se relaciona con el barrio del Raval, un espacio con tradición de Herbolarios que no desaparecen. Las continuidad de estos activos en salud y los trabajos con remedios y saberes locales, bien puede esbozarse como elementos de territorios que curan, que se cuidan y no se someten solo a los designios del turismo o la gentrificación. Además el trabajo de retornos diversos y su articulación en el Ravals de este año, supone un trabajo de articulación con otras entidades, que requiere ser cuidadosas con los tiempos y los ritmos en que cada grupo, entidad o persona se puede incorporar a un proceso. Finalmente se presentó el póster del proceso, como un recurso visual que recoge la investigación y trabajo comunitario desarrollado.

poster portada web

La Xarxa de Cures, fue presentada por Marta Vergonyós, como parte del proceso de investigación d esta red y de la misma Bonne. En este proceso fue coordinado por Arti Part, y dió pie al espectáculo “Rebomboris”. En el desarrollo del trabajo se destacaron algunos elementos de trabajo que son importantes tener en cuenta: primero los cuidados (les cures) solo pueden ser situados para poder hablar de ellos y de quien los sustenta y cómo. Si los cuidados no son situados se desactivan como potencialidad política , hablar en abstracto de los cuidados los superficializa. En el proceso esto supuso poder en entre dicho quien cuida de las criaturas y familias del grupo de Sindillar de la Bone y de la Belleza del teatro l’Antic. De este modo marta señalo que no existen casillas en presupuestos para las cuidadoras o acompañantes de niñxs u otras personas con interdependencias. También se destacó la dificultad de trabajar en procesos con cuidadoras y la apuesta por la inteseccionalidad, con sus riesgos y dificultades, así como la presión por productos cerrados o espectáculos que desvirtúan el trabajo o generan poco cuidado con los tiempos.

Finalmente tomo la palabra Fran de la comunidad de trabajo de Autofabricantes de Medialab-Prado, quien explicó el trabajo desarrollado entre cultura libre como recurso común, la cultura maker, abierta, educación expandida y el trabajo de democratización y emponderamiento. La presentación se centró en el proceso de trabajo desde la idea de atención directa y sostenida con niñxs con diversidad funcional, de nacimiento, como el proyecto SuperGiz . Esta iniciativa desarrolla prótesis a partir de prototipos, que son modificables y replicables en otros contextos partiendo del dialogo tu a tu con las criaturas. En este trabajo se desatacó la continua atención, espacios de relación casi de uno a uno, la construcción de la confianza mutua, y la escucha necesaria para poder generar prototipos de implantes que cubran las necesidades de las personas con las que se trabaja. En la nueva fase de trabajo se explicó como auto-fabricantes se articulará en experimenta distrito en relación a un Cap y en relación con nuevos equipos de mediadoras.

Autofabricantes from Medialab-Prado on Vimeo.

En la segunda parte de la actividad, decidimos con el grupo de 25 personas , que era mejor trabajar en un plenario tranquilamente, que no dividirnos por talleres. En este espacio salieron algunos temas derivados de la jornada . Os dejamos algunos de los puntos que se discutieron:

– El problema de la participación ciudadana con la importancia de los cuidados y el riesgo de estandarizarlos. Se hablo del riesgo de que esté de moda hablar de cuidados (como participación o inteseccionalidad), o sean palabras vaciás sin situaciones concretas, son situados o no son cuidados. Pese a ello, se remarcó que es mejor que estén en la agenda política ya que es un síntoma importante. El problema es que hablar de los cuidados sin hablar de feminismos es un oxímoron, ya que es necesario pensar que siempre hay mujeres detrás de estos cuidados

– Respecto a la investigación y los cuidados, se destacaron varios aspectos: repensar las metodologías que cuidan de verdad, diseños amables y éticos con los sujetos investigados como actores que hay que cuidar y con voz y agencia propia; qué espistemologías son validas, es decir qué conocimientos situados y participados generamos. En este debate, también se hablo del retorno y los modos de circulación de las investigaciones como otro aspecto a “cuidar” .

– En torno a este reflexión también se abrió el debate sobre usar y recocer las aportaciones de las mujeres en la ciencia, y los marcos de la investigación feminista, como ajuares donde plantear estos retos. En este sentido se habló de cómo situar las políticas de cuidados rompen enfoques epistemológicos, de lo androcéntrico como lo único valido , universal y verdadero, que ha dejado fuera a otras perspectivas, como la feminista. Esto supone repensar las aportaciones de las mujeres en la salud, en la economía, en la historia, en la cultura, en la sociología etc..

– Otro aspecto que se discutió fue la idea de los cuidados en tensión, es decir enmarcar la discusión de este tipo de relaciones en torno a las diversas violencias de la sociedad patriarcal y el capitalismo(neoliberalismo actual. En este marco también algunas compañeras abogaron por un activismo mas humano, que permita poner la vida en el centro y las vulnerabilidades, u despojarse de culpas cristianas o capitalistas del productivismo de algunos movimientos sociales, o incluso instituciones. ¿Quienes son las caras visibles, que desgastes tienen los procesos en nuestros cuerpos, en nuestras personas cercanas, en nuestras interdependencias?.

– Otro aspecto importante fue el relato de estos cuidados: hablar de cuidados supone la primera persona, la experiencia concreta, el yo vulnerable, y muchas veces no se permite o está estigmatizado. En nuestro día a día los cuidados suponen una relación cercana a las personas, a los cuerpos, cuando alguien pregunta ¿ Qué tal estas? Podemos sostener esta pregunta.

– Bajo estas reflexiones, también discutimos sobre el cruce del los cuidados con las prácticas culturales. Es necesario entender cómo se generan espacios de cuidados cercanos y muy micros, intangibles, que son experimentales y diferentes en las praćticas culturales. Se discutió, por ejemplo, cómo un obra de teatro comunitario puede ser política no por la temática o el contexto, sino además por los cuidados y relaciones que se sostiene con las personas de forma cualitativa. Como matiene un grupo, lo vincula, lo relaciona, y le cuida y hace que se cuiden las personas entre ellas.

– En definitiva cuidar y ser cuidado, como acto, es anti-neoliberal y anti-patriarcal. Una dimensión social que al sistema actual de explotación de la vida no le interesa. Un elemento que en el fondo supone un vuelco muy grande también en los sistemas de gestión de las políticas pública. Tal como dijo una compañera ,explicando la experiencia de la caravana desde Asturias por las manifestaciones antiaborto , necesitamos más “políticas de los achuchones”   (Frase de Carmen Diaz Bermejo de Madres contra la droga , Fuente Irene Mou)

Achucones

Retorno comunitario y merienda creativa. Fiesta mayor de Roquetas, 14 Junio

Dentro del Proyecto Roquetes, barrio saludable, desarrollado por Teleduca, habrá una actividad para el jueves 14 de junio a las 16h30 de celebración y retorno comunitario. Esta actividad se concibe como el fin de la primera y segunda fase de exploración y contacto de activos comunitarios de salud invisibles o micros. Un primer mapeado, talleres y acciones de acompañamiento a más de 15 entidades y grupos de Roquetas, que ha dado lugar al blog: http://www.roquetessaludable.org

interficies_Teleduca berenar 14 junio_def

!!! Hacemos piña con una merienda saludable !!!

La actividad se realizará a las 16.30h en la plaza delantera del CAP del barrio.Llevaremos comida y bebida saludable para compartir y disfrutar de una merienda saludable con los vecinos y las vecinas. También invitaremos a los distintos servicios, colectivos, entidades y grupos de personas que han participado en el proyecto Roquetes, barrio saludable para qué vengan a hablar de activos comunitarios en salud y nos lleven un plato sano y creativo para
a compartir.

En el espacio de la Plaza, habrá una exposición sobre el proceso realizado en estos meses en el barrio, donde podremos ver fotografías y textos con las actividades saludables que hemos ido recogiendo de los vecinos y las vecinas, y escucharemos los testimonios que nos han dejado con la idea de ponerlos en común. También habrá un ordenador a disposición del público asistente, donde se podrá conocer de primera mano la web del proyecto. Para las y los más pequeñxs, se montará una mesa con varios materiales divertidos como platos de colores, rotuladores, tijeras e hilos, para que los niños y niñas puedan realizar manualidades creativas en torno a las ideas hacen salud en el barrio. En paralelo, se desarrollará una actividad de retrato fotográfico para jóvenes y personas adultas. Invitaremos a todos a hacerse una selfie divertida junto a un cuadro de diálogo donde podrán escribir sus prescripciones saludables. Grabaremos la actividad en vídeo y daremos la palabra a las personas asistentes que quieran comentar su opinión sobre la propuesta del proyecto y como cotejar la tercera fase después del verano.

DINS DEL LABERINT AMB BRIAN ENO. Activitat per a infants i adults / 10 i 17 de setembre. 11-13h

DINS DEL LABERINT AMB BRIAN ENO. Activitat per infants i adults

Activitat familiar 30.07.2017 / 11h – 13hDiferents espais

Interfícies és el projecte de mediació de l’Arts Santa Mònica que desenvolupa iniciatives sobre educació, cultura i ciutadania en relació amb els diversos continguts que es produeixen al centre d’art.

Activitat familiar a l’Arts Santa Mònica.
Prenent com a punt de partida l’exposició Lightforms/Soundforms de Brian Eno el  taller Dins del laberint desplegarà la seva proposta amb el suport de la Calaixera Sonora. Material produït pel grup de mestres ‘Mousiké’ i L’Aula al Pati (Lo Pati – Centre d’Art Terres de l’Ebre), dins el projecte “Dispositius Sonors Alliberats”.

Mitjançant els materials que ofereix la calaixera sonora, es treballen possibles formes de relacionar-se, entendre i connectar amb les pràctiques artístiques contemporànies. Consisteix en una visita lúdico-col·laborativa on els nens/nenes lideren l’activitat i es desenvolupen dinàmiques experimentals de relació entre el món dels infants i el món dels adults.

Activitat dirigida a públics familiars, grups d’adults i nens/nenes. D’entre 0-99 anys.

Dates:

Diumenge 9 de juliol, d’11 a 13 hores.

Diumenge 30 de juliol, d’11 a 13 hores.

Diumenge 10 de setembre, d’11 a 13 hores.

Diumenge 17 de setembre, d’11 a 13 hores.

 

Enllaços d’interès

http://aula.lopati.cat/projecte/la-calaixera-sonora/

OK laberint 3

Taula rodona: Experimentació artística / Pedagogies experimentals / 14 setembre 18-19.30 h

Dins del cicle “Vibracions i sonoritats”

Taula rodona / 14.09.2017 / 18h – 19:30h  Sala d’actes

dinamo

Taller del Dinamo DIY Espai del barri de la Prosperitat.

La tercera taula rodona del cicle ‘Vibracions i sonoritats’ vinculat a l’exposició ‘Lightforms / Soundforms’ de Brian Eno és una invitació a establir connexions entre experimentació i pedagogia. Sovint semblen mons que circulen en òrbites paral·leles sense arribar mai a entrar en contacte. En aquesta trobada es posen en comú tres projectes on la música i també el ball funcionen en múltiples direccions: l’experimentació i l’educació, però, també, l’autoaprenentatge, l’enfortiment o rebuig de determinades conductes socials, la creació més enllà dels marcs tradicionals i el cultiu de les llibertats.

Participants:

Òscar Sanoguera imparteix classes de música i dansa a l’Escola Dolors Monserdà-Santapau a 450 infants de 3 a 12 anys. El curs passat va introduïr una activitat a nen@s de 4 i 5 anys on experimenta l’audició activa i profunda, la identificació i direcció de patrons rítmics i la vivència autèntica de la pulsació.

Dinamo DIY Espai és un projecte polític i cultural autogestionat on es potencia el ‘fes-t’ho tu mateixa’, ‘fes-ho amb nosaltres’ i ‘fem-ho juntes’ per transformar les idees en aprenentatge col.lectiu. Al seu local s’hi fan exposicions, xerrades, tallers, cursos formatius i intercanvis culturals internacionals.

Kimberly Jordan és sociòloga i ballarina especialitzada en twerking i María Cabral es sexòloga. Juntes imparteixen els tallers ‘Viaje al centro del placer’, on treballen l’educació sexual i l’autoconeixement corporal a través del ball per  activar pelvis i glutis i combatre la misoginia interioritzada i  la mirada masclista.

Organitza Interficies. Arts Santa Mònica

Produeix Arts Santa Mònica.

 Col·labora Nando Cruz

Cicle Sonoritats. Radio Nativa amb motiu de Brian Eno. Un ús impropi de la tecnologia

Cicle Sonoritats. Radio Nativa amb motiu de Brian Eno. Un ús impropi de la tecnologia

Programa especial de Ràdio Nativa, realitzat i emès el 4 de Juliol de 2017. Dins del cicle Sonoritats, començat l’any passat amb Arts Santa Mònica, i en el marc de l’exposició Lightforms / Soundforms, aquest és el segon de tres programes amb motiu de Brian Eno, en aquest cas dedicat a la relació entre música i tecnologia.

En la conversa participen Lluís Nacenta, comissari de l’exposició, i Cristina Checa, del grup Desert. I amb la participació d’Eloi Caballé (Desert) fent música durant el programa.

Conduït per Marc Balfagón i Jordi Oliveras, i amb la realització tècnica de Pedro de Cos.

 

 

Taula rodona Cos i vibracions

Dins del cicle Vibracions i sonoritats

Taula rodona 12.07.2017 / 18h – 19:30h  Sala d’Actes

Imatge taula 12 de juliol

 

Aquesta activitat es recull en diàleg amb l’exposició de Brian Eno « Lightforms/Soundforms»  del 13 de juny a l’1 d’octubre dins del cicle

Les polítiques de la ciutat de Barcelona han marcat una imatge i relat d’un tipus de so i vibracions de la ciutat. D’una ciutat creativa, de turisme cultural, d’una ciutat de marca o de músiques travessada d’estils, llocs, festivals, i altres esdeveniments que generen un aparell comunicatiu i pedagògic sobre el que és la vida a la ciutat i les seves diverses sonoritats. En contrast amb el repte d’un so de Barcelona o una forma de vibració i de moviment, hi ha pràctiques, espais i sonoritats  que configuren altres relats de la ciutat, altres formes de generar experiències musicals, de comunitats pràctiques i d’experiments educatius que ens parlen d’altres paisatges i espais on produir, compartir, experimentar o treballar amb la música. Un ventall de pràctiques que ens parla d’altres sonoritats.

Amb aquesta taula rodona es proposa  discutir sobre els creuaments entre les arts vives, el treball amb el cos i les vibracions com element de la educació integral  i les pedagogies performatives. En concret hi participaren tres experiències de la ciutat de Barcelona que treballen amb diverses branques des de les arts vives a escoles bressols, treball educatiu intergeneracional i intercultural amb instituts; i finalment la pedagogia experimental d’escoles amb marcs d’educació viva.

Gemma Palet i Cristina Alonso. El Graner, Centre de creació del cos i moviment, Fàbrica de creació de la ciutat de Barcelona gestionada pel Consorci del Mercat de les flors.

Albert Tola, dramaturg, escriptor i co-creador del projecte PIECE amb la corèografa, directora Constanza Brncic

Jordi Mas, ballarí i pensador, relaciona dansa i paisatge. Col.col·laborador amb l’escola el Martinet i membre actiu del grup de criança la Tribu Sugurú.

Aquesta activitat es desenvolupa en diàleg amb l’exposició de Brian Eno «Lightforms / Soundforms» del 13 de juny a l’1 d’octubre dins del cicle de Vibracions i Sonoritats.

 

Enllaços d’interès

http://www.interficies.net.mialias.net
https://constanzabrncic.net/

www.granerbcn.cat

https://www.jordimasdansa.com