Teixer cures en comunitat IV: Poble-sec 2024

53708242292_0e7c882f51_k

Teixer cures en comunitat IV: Poble-sec 2024

 

En el marco de Poble-sec, se consolida un proyecto de investigación y acción que abarca diversas áreas artísticas y comunitarias, con dispositivos de artes visuales, sonoras y vivas, así como elementos de construcción sostenible. Se trabajará con colectivos locales y se establecerán nuevos vínculos con los barrios de La Marina. El proyecto involucra a varios grupos de creadoras, incluyendo mujeres mayores, jóvenes y estudiantes de diferentes centros educativos.

El proyecto se desarrollará a través de actividades programadas y proyectos específicos. Estos incluyen sesiones con personas mayores para explorar prácticas de cuidado comunitario e intervenciones artísticas, así como trabajo con memorias visuales y sonoras realizadas por jóvenes a partir de sus relatos. También se desarrollarán proyectos centrados en grupos de mujeres de Poble-sec y La Marina para crear una cartografía emocional de la montaña y presentar los resultados en eventos festivos. Finalmente, se llevará a cabo un proyecto de Aprendizaje-Servicio en el Instituto Montjuïc con jóvenes de 4º de ESO, que se ha venido realizando durante los últimos 4 años. Como parte del contexto de intervención, se mejorará el patio escolar con mobiliario urbano en colaboración con el colectivo Voltes.

El proyecto en Poble-sec abarca diversas acciones en las artes comunitarias, visuales, sonoras y corporales, con la participación de creadoras interdisciplinarias. Se colaborará con colectivos ya establecidos y se ampliará la iniciativa a los barrios de La Marina. El programa Interfícies podría expandirse a estos barrios si la colaboración prospera. Se trabajará con artistas locales o vinculados al barrio en tres contextos diferentes: mujeres mayores de la Escuela Popular de Salud, jóvenes del Centro de acogida CODA y otros. A través de cinco proyectos con calendarios y actividades propias, se buscará identificar prácticas de cuidado comunitario y territorios saludables. Se realizarán intervenciones artísticas visuales y sonoras basadas en los relatos de jóvenes y personas mayores. Se desarrollará un recorrido por Poble-sec y La Marina para crear una cartografía afectiva de la montaña.

Los resultados del proyecto se presentarán en la calle y en eventos festivos para contribuir al repertorio cultural y saludable del barrio.

Este año, se abre un proyecto de trabajo en Vallbona (Nou Barris) con un enfoque en intervención artística, medioambiental y de memorias comunitarias, centrado en el marco del Rec Comtal. Con el apoyo de Manifesta 15, el objetivo es investigar y crear intervenciones artísticas y urbanísticas relacionadas con las memorias del agua y el Rec Comtal desde la perspectiva de la justicia ambiental. Se diseñará mobiliario urbano móvil para apoyar acciones culturales y performativas, activando las memorias comunitarias del agua. Se colaborará con la Mesa Comunitaria del Rec, administraciones locales, entidades vecinales y universidades. Se trabajará con tres agentes comunitarios diferentes, incluyendo un instituto y una fundación privada, además de grupos de vecinos de la Asociación de Vecinos de Can Sant Joan, para explorar las memorias del agua desde una perspectiva feminista y social.

 

Dret a ciutat i interculturalitat IV: Interfícies Raval 2024

53709367373_3334a27816_k

 

En el context de Raval, es farà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un lloc on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives on col·laborarà en el suport el col·lectiu d’arts visuals i memòria de LaLaberinta. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat III: Espais i formes de salut”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius del barri posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval, les lluites per tenir una vida digna i els encreuaments amb problemes de racisme. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural.

Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminisme pot aportar-hi. En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com la violència urbanística i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

  1. Formació  i treball amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i el dret a la ciutat la salut al barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l’oprimit, arts vives i arts visuals amb grups de treball que abordin una perspectiva interseccional.
  2. Desenvolupament de tres projectes a partir de tallers. Març – juny. Projectes de teatre de l’oprimit, arts vives i urbanisme feminista en accions a l’espai públic i mostres amb metodologies de treball artístic col·laboratiu. Es treballa a partir de dinàmiques i marcs de treball que emergeixen entre les propostes temàtiques així com en els diàlegs amb els grups de joves i comunitats implicades.
  3. Mostra de teatre fòrum en Festes Majors del Raval o Festival Raval(s).

Les activitats conformaran a partir de 3 processos teatrals amb tres mostres i produccions:

  1. Treball amb la companyia de Joves. Projecte amb relació a racismes i el treball i les formes de viure la salut al barri. Es treballarà sobre perspectiva de gènere executant una obra escènica i una mostra visual durant el dia de la dona, durant les Festes Majors del Raval i pel Festival Ravals 2024. Tots els dijous durant 7 mesos, primera hora de la tarda.
  2. Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius d’FP del Raval en horari extraescolar i lectiu d. Temàtiques: relacions de poder, racismes i situacions d’opressions dels joves amb relació a la salut i els espais que habiten i la convivència barrial.
  3. Grup de teatre comunitari del Raval, grup antiracista i migrant, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2024 amb dones i joves migrants treballant sobre estratègies antiracistes i les cures comunitàries. També es treballarà sobre les concepcions entorn de la seguretat, la salut i els espais al Raval com a part d’un procés de treball adreçat a activistes, professionals i col·lectius relacionats amb aquests temes.

 

Creuem la muntanya 24:Montjuïc com actiu de creació de vincles comunitaris

Creuem la muntanya, ha sigut un projecte per a enfortir els vincles comunitaris entre territoris del mateix districte, Poble-sec i els barris de La Marina, mitjançant accions creatives desenvolupades a través de la frontera paisatgística que les unia i l’hora les separava: la muntanya de Montjuïc. El projecte ha treballat en 4 processos de creació artística amb diferents col·lectius, principalment famílies diverses i persones grans en situació de solitud. El projecte ha pretès activar altres imaginaris, relacions i sabers sobre Montjuïc, tant de memòria comunitària com de futurs possibles. Hem entès la muntanya com un actiu viu de ciutat, un espai viu, amb potencial per a generar relacions i connexions entre els barris i amb la naturalesa. Un lloc on hem pogut imaginar i experimentar altres formes de territoris saludables i de relacions entre ciutat i naturalesa que han donat peu a activar altres imaginaris i trànsit ecosocial mitjançant les pràctiques artístiques. El projecte s’ha desplegat amb els plans comunitaris i les xarxes actives de cada barri, amb processos diversos que han acabat en instal·lacions d’art públic, accions d’arts vives, presentacions públiques, mostres i una jornada final entre els diferents grups participants. Passem a continuació a descriure les accions portades a terme en cadascú dels contextos intervenguts.

Captura de Pantalla 2024-01-26 a las 11.22.30

 

Poble-sec

En aquest barri, el procés comunitari ha sigut molt complex, i s’ha hagut d’adaptar molt la proposta. En aquest sentit, vam començar amb reunions i contactes amb grups familiars i de criança, a més de mantenir un diàleg amb el pla comunitari i la taula d’educació i infància. Després de diverses converses, va ser realment impossible dur a terme aquesta acció amb algunes famílies, ja que alguns dels espais de criança van tancar (Petit Moliner) i altres estaven molt precaritzats o la persona referent comunitària no va estar durant molt temps activa en el procés. Llavors, es va decidir reforçar les accions amb famílies en un altre barri, La Marina i es va finalment a optar per accions de treball de memòries amb gent gran i emmarcant el procés dins del programa de Viu Montjuïc, on poder també invitar a grups familiars.

Pel que fa a la gent gran i els grups de dones, vam trobar bona intenció, però va ser impossible coordinar-ho amb la taula de salut i l’escola popular de salut, ja que estaven creant per primer cop aquest grup i només es van poder fer algunes petites visites al MNAC o accions petites. Sobretot, el col·lectiu va fer un procés intern de treball amb altres creadores. Davant d’aquest context, finalment vam adreçar-nos cap a la taula de cultura comunitària de Poble Sec i, en col·laboració amb el Teatre Arnau Itinerant, vam decidir reactivar temps de memòries i gent gran. Llavors, es va fer la ruta de les Aigües amb aquest context comunitari i el castell de Montjuïc amb un disseny previ de continguts d’història i memòria del Montjuïc. En el procés, es van incorporar memòries i experiències de gent gran per la ruta i treball de continguts d’algunes organitzacions comunitàries per a les 4 parades de la ruta: assemblea teatre Arnau, gent gran CERHISEC i barraquisme, l’eix ecosistema de cooperativa per Fontana i horts urbans, i finalment, mirada comunitària i urbanista de cooperativa i pla comunitari per la Font del Gat. Amb aquests coneixements, es va sumar la mirada de l’àrea de mediació del Castell de Montjuïc, que liderava les parades en continguts i diàlegs amb els temes i sabers comunitaris. Finalment, es va proposar el grup Mastika Project, de música mediterrània, balcànica i del sud d’Itàlia, d’arrel popular i comunitària. Aquest grup va ser proposat pel Centre Cultural Albareda i Can Fera Àsia Sogas, amb una visita prèvia per construir el recorregut i els espais finals de les dues rutes. Les rutes van tenir lloc el 7 i 8 d’octubre amb 35 i 52 persones respectivament, amb un 50% de veïnat i persones relacionades amb Montjuïc. Especialment, es van fer debats de memòria, compartir vivències de com era Montjuïc i la vida a Poble Sec, amb èmfasi en espais de comunitats, horts, jocs de carrer i muntanya, i memòries dels llocs i esdeveniments comunitaris que es feien abans.

La Marina

A pesar de ser un context nou per l’entitat, el treball colze a colze amb les tècniques del Pla de Desenvolupament Comunitari de La Marina-Zona Franca va ser molt fructuós. El motiu va ser la trobada d’interessos comuns entorn d’una línia estratègica del PDC per fomentar la relació amb Montjuïc i els equipaments culturals de la muntanya que encaixava perfectament amb la proposta de Transductores.

Es van produir diverses trobades entre les tècniques del Pla Comunitari, els equips de creadores i la coordinació del projecte. Més endavant, una vegada aquesta aliança i la proposta de projecte estava clara, es va ampliar el diàleg amb representants dels equipaments de muntanya, especialment amb el Museu Nacional de Catalunya.

Finalment, es va arribar a un disseny basat en recorreguts des del barri a la muntanya centrats en diferents públics objectius: gent gran, dones i famílies amb infants. A la vegada, cada grup estava associat a treballar durant el recorregut una temàtica concreta: ”accesibilitat i memòria”, “cossos i seguretat” i “La muntanya com ecosistema jugable”. Així mateix, cada activitat culminava en una visita particular al MNAC, en consonància amb la temàtica proposada. La proposta metodològica que el grup de creadores (LEMUR, Laboratori d’EMergències URbanes) va proposar, és consultable aquí i aquí, així com una avaluació més detallada d’aquestes activitats del projecte.
Per la segona tongada d’accions a l’octubre es va decidir seguir un esquema similar, però centrats en famílies i dones i afinant alguns reptes que es van trobar en la primera proposta. En el cas de dones, es va decidir desplaçar la mirada cap el plaer en comptes de la seguretat i buscar la participació d’un perfil de dones més joves. Pel que fa a les famílies, es va acotar la proposta a 0-3 anys, per poder platejar una metodologia i propostes més concreta.
Totes les accions plantejades es van recollir en la mostra i cartografies finals, tal com es va plantejar en el projecte inicial.

Amb tots els materials de treball es va fer una mostra itinerant sota el nom de “Anem a La Muntanya. PAS A PAS,” que va tenir diverses localitzacions: Espai Cooperasec, Pati de la Biblioteca de Poble-sec i Espai Barkeno a La Marina. La mostra es va iniciar el 20 de desembre, estava programada fins al dia 31, però es va allargar finalment fins al dia 10 de gener de 2024. La mostra contemplava dos rols d’ús, amb un resum del treball de la Marina i Poble-sec, així com fotografies, textos i materials del procés de treball amb els diversos grups implicats.

Creuem la muntanya 2022/23

 

 

DOCUMENTO FINAL DESCARGABLE- MANUAL I MEMÒRIA

creuem manual

Exposició INTERFÍCIES 2023. Drets cultuarls i territoris saludables .28.11.23 – 10.12.23

 

POSTER CAPELLA. 2023

Interfícies en la seva quinta edició portarà a terme una mostra de nou a l’Espai de la Capella (on vàrem fer-lo en 2018, 2022 i 2023) i una part descentralitzada al Centre Cultural Albareda al Poble-sec en paral·lel. Interfícies activa des de 2017, contempla com a part de la seva feina la intervenció comunitària, de recerca artística i produccions visuals i de formats híbrids a diferents barris de la ciutat: el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova i Poble-sec. El treball comunitari i creatiu es desenvolupa amb les xarxes locals dels barris, diversos contextos comentaris i de grups de creadores i creadors.

En aquesta exposició, que suposa la cloenda del programa 2023, es presenten 4 iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen sobre diverses formes de reteixir les vincles per enfortir territoris saludables. Es mostren projectes que proposen els drets culturals en format de participació i cocreació vinculats a drets socials, de salut comunitària, ;educació
comunitària i de territori. En la crisi ecosocial i sistèmica que estem submergits, és clau pensar en altres formes de vincles als territoris a partir de les mateixes pràctiques artístiques i el seu lligam amb els drets culturals i socials. Aquests projectes serveixen per reteixir modes de viure en comú, per activar drets socials i altres imaginaris possibles sobre territoris
saludables i drets col·lectius.

Recordeu que la mostra té lloc a dos seus: una principalment a La Capella amb 3 projectes, i un altre en paral·lel al Centre Cultural Albareda al Poble-sec.

 

Podeu veure més  fotografies dels processos aquí, aviat treure’m també el catàleg

INTERFICIES 2023

 

Captura de Pantalla 2023-11-20 a las 10.35.09Captura de Pantalla 2023-11-20 a las 10.34.53

 

Dret a ciutat i interculturalitat III: Interfícies Raval 2023

Projecte «Dret a ciutat i interculturalitat III: Espais i formes de conviure». Raval 2023

 

poster interficies raval 2023

En el context de Raval, es farà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un lloc on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives on col·laborarà en el suport el col·lectiu d’arts visuals i memòria de LaLaberinta. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat III: Espais i formes de salut”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius del barri posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval, les lluites per tenir una vida digna i els encreuaments amb problemes de racisme. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural.

Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminisme pot aportar-hi. En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com la violència urbanística i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

52831857369_0045f6bab1_c

Formació. Febrer – mitjans de marc, 6 sessions de formació i treball amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i el dret a la ciutat la salut al barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l’oprimit, arts vives i arts visuals amb grups de treball que abordin una perspectiva interseccional.

Desenvolupament de tres projectes a partir de tallers. Març – juny. Projectes de teatre de l’oprimit, arts vives i urbanisme feminista en accions a l’espai públic i mostres amb metodologies de treball artístic col·laboratiu. Es treballa a partir de dinàmiques i marcs de treball que emergeixen entre les propostes temàtiques així com en els diàlegs amb els grups de joves i comunitats implicades.

Mostra de teatre fòrum dels 3 projectes de juny a juliol. Mostres en Festes Majors del Raval o Festival Raval(s).

Les activitats conformaran a partir de 3 processos teatrals amb tres mostres i produccions:

Treball amb la companyia de Joves Pa’tothom:. Projecte amb relació a racismes i el treball i les formes de viure la salut al barri. Es treballarà sobre perspectiva de gènere executant una obra escènica i una mostra visual durant el dia de la dona, durant les Festes Majors del Raval i pel Festival Ravals 2023. Tots els dijous durant 7 mesos, primera hora de la tarda.

Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius d’FP del Raval en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra. Temàtiques: relacions de poder, racismes i situacions d’opressions dels joves amb relació a la salut i els espais que habiten i la convivència barrial. Dos grups de treball

Grup de teatre comunitari del Raval “Islamofòbia: interculturalitat i cures”, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2023 treballant sobre estratègies antiracistes i les cures comunitàries. També es treballarà sobre les concepcions entorn de la seguretat, la salut i els espais al Raval com a part d’un procés de treball adreçat a activistes, professionals i col·lectius relacionats amb aquests temes. Aquest procés comporta un treball continuïtat de 6 mesos per desenvolupar una peça teatre comunitari i intervencions a l’espai públic amb fotografies.

Exposició en La Capella: INTERFÍCIES. RETEIXER LES CURES 18.10.22-04.11.22

 

Cartel A4 Expo Interficies 22

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que promou processos de recerca col·lectiva entorn de les arts, l’educació i la participació ciutadana. La plataforma ha estat coordinada per Transductores des del 2017 a diferents barris de la ciutat: el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova i el Poble-sec. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha liderat amb diversos agents i es desenvolupa amb les xarxes locals dels barris i amb diverses entitats de grups de creadores i creadors. Actualment, Interfícies s’ha dut a terme sota el paraigua de “Diàlegs entre investigació artística, salut comunitària i drets socials” en diferents contextos comunitaris i educatius.
En aquesta exposició, que suposa la cloenda del programa 2022, es presenten 5 iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen sobre diverses formes de reteixir els vincles. Després de dos anys de pandèmia, amb contextos socials i comunitaris durs i complexos, i amb majors desigualtats i pèrdua de drets, les diverses pràctiques que es presenten es plategen quines formes de relació i interdependència podem reactivar. En un temps de suposada normalitat, cal repensar com les pràctiques artístiques poden reteixir lligams i modes de viure en comú, com poden activar drets socials i altres imaginaris possibles sobre maneres d’habitar i estar juntes. Aquesta mostra inclou iniciatives diverses que treballen per mitjà de pràctiques artístiques diferents i formats interdisciplinaris i híbrids (performances, arts vives, fotografia participativa, vídeos comunitaris, mapatge col·lectiu i tèxtil, urbanisme i pràctiques d’espai públic).

Aquesta exposició indaga en problemàtiques com què vol dir ser jove actualment i les seves relacions amb objectes; el suport mutu entre dones i les memòries en temps d’emergència; l’exclusió de cossos de les institucions i com hackejar les lògiques normativitzadores; les cures col·lectives i les interdependències en els barris, o la vida en espais públics i la mirada des de l’urbanisme feminista.

Les iniciatives mostrades són:

Massana i espais públics
Estudiants de l’assignatura Estratègies de Mediació: Educació i Comunicació del curs 2021- 2022, amb el suport de la docent Montse Romaní i Col·lectiu Punt 6
Durant el segon semestre del 2022, el Col·lectiu Punt 6 ha desenvolupat 4 sessions de treball amb el grup d’estudiants de l’assignatura Estratègies de Mediació: Educació i Comunicació. L’objectiu d’aquestes sessions ha estat donar eines d’anàlisi de l’entorn pròxim des de l’urbanisme feminista per ajudar les estudiants a buscar arguments d’intervenció artística.

Bodegons performatius. Cos col·lectiu
Com és l’adolescència avui? Quin lloc ocupa l’aparença del cos en aquesta etapa? Com sedueixen les persones adolescents? S’assemblen les adolescències del present a les del passat? Aquestes van ser algunes de les preguntes disparadores durant el nostre procés d’investigació-creació titulat I tu, qui ets?, que ha partit de l’ànim de treballar al voltant de l’adolescència avui dia i al llarg de la història.

Fem Memòria, documentar la memòria i teixir relacions en temps d’emergència. De Sara Beltrame i Daniela Longobardi (part del Col·lectiu Fem Memòria)
Fem Memòria, documentar la memòria i teixir relacions en temps d’emergència és un projecte d’investigació i narració sobre les vides de dones d’edats i comunitats diferents, que registra les seves biografies en format d’àudio i fotografies. L’escolta activa, el diàleg i la perspectiva de gènere són les eines per compartir la seva memòria, des de la proximitat i la inclusió social.

Quant dura una exposició.Lo Relacional
A partir de les exposicions Una exposició de debò, de Martí Anson, i The Late Estate Broomberg & Chanarin, de Broomberg & Chanarin, el procés explora les vivències del temps en relació amb l’art i amb la visita a una exposició sobre diverses problemàtiques, com: quins cossos estan convidats a participar en un centre d’art, quines pràctiques es consideren art, com podem pensar les institucions artístiques subvertint les lògiques capacitistes, normalitzadores i excloents per generar formes institucionals més obertes, plurals, experimentals i amables per a totes les persones.

Dona’m espai. El mapa de les cures del Poble-sec. Més que Cures i Transductores
Dona’m espai és un mapa sobre les cures al Poble-sec, fruit d’un procés de treball per indagar com s’organitzen al barri els veïns i les veïnes i el teixit comunitari, social i cooperatiu per sostenir la vida. En la reflexió sobre la repartició desigual de les cures i la càrrega que representa per a les dones, vam identificar que el fet que estiguin invisibilitzades impedeix reivindicar i aconseguir més corresponsabilitat.

Publicació Interfícies 2021: dret a la ciutat i territoris saludables

Compartim la publicació d’interfícies de 2022, la tercera que fem en aquest programa, que recull l’obra de la mostra “Pràctiques artístiques comunitàries i temps anormals” La publicació inclou un conjunt de pràctiques artístiques experimentals que experimenten formes alternatives i artístiques de relacionar-se, Generar enllaços i imaginaris durant i després del període de pandèmia. Aquest document recull 5 projectes artístics, juntament amb una sèrie de xips: entrevistes a cada persona o grup creativa, per tal de poder reflectir com han estat i són les condicions de producció cultural actual i quins són els reptes i les possibilitats que suposa en un nou estat de postpandèmics.

 

  • Projectes
    -¿El meu barri és un món:La maleta de Paquita. La Maleta del Cinema (Raquel García), Fem Memòria (Sara Beltrame) i Barrifilms (Zeltia Outeriño).
    – La Balena del Prat al Prat / Vibraera. La Balena del Prat i Consol Llupià García.
    -Memòries d’allò estrany. Lo Relacional.
    -Una conversa que no acaba. Ricardo Pérez-Hita.
    – CELLERES. Joan Escofet i estudiants de segon de batxillerat de l’Escola Superior d’Art i Disseny  Llotja

 

Finalment, la publicació recull un text amb el títol de “Ecosistemes culturals sostenibles: marcs i trànsit ecosocial, que descriu una macro de treball de la perspectiva ecofeminista i ecosistèmica de la pràctica artística i cultural per traçar els reptes i els vehicles polítics de canvi, en aquell moment que presenta eines i consells sobre com teixir i generar ecosistemes saludables i sostenibles per a la vida cultural i col·lectiva en temps de postpandèmia.

Pràctiques artístiques comunitàries i temps anormals (exposició)

EXPO INTERFICIES 2021 poster

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitàries que promou processos de recerca col·lectiva entorn de l’art, l’educació i la participació ciutadana. La plataforma ha estat coordinada per Transductores des del 2017 a diferents barris de la ciutat: el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova i Poble-sec. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha liderat amb diversos agents: amb un equip docent de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona i els grups d’estudiants que cursaven aquesta matèria, durant els dos primers anys; de llavors ençà, amb les xarxes locals dels barris en què es desenvolupa i amb diverses entitats de creadors i creadores.

En aquesta exposició que serveix de cloenda a la temporada es proposa un conjunt d’iniciatives que tenen només una cosa en comú: el fet d’haver afrontat de forma imaginativa les restriccions de la pandèmia. Enfront de totes les preguntes que s’obren sobre el control social i l’impossibilitat de trobar-se, reflexionen sobre quines poden ser les pràctiques culturals més sostenibles i saludables, sobre la pertinença i el desig de mantenir, repensar i adaptar les formes de trobada als seus contextos, o la capacitat de les arts d’incidir en aquells relats que ens articulen com a societat en temps de canvi. Aquestes i d’altres  preguntes que troben ressonàncies en la provisionalitat i la urgència que la pandèmia ha instal·lat en la nostra època i que travessen els diferents projectes exhibits.

Iniciatives representades

“Celleres”, amb Joan Escofet amb grups d’estudiants de Batxiller de  l’Escola Superior d’Art i Disseny  Llotja , i programa la Trama de Fabra i Coats: Centre d’Art Contemporani de Barcelona.

“La Balena de El Prat a El Prat / Vibraera” amb  La Balena de El Prat i Consol Llupià García i amb col·laboradors: Lo Relacional, Andrea Ganuza, CEE Can Rigol grup 1e i 2n d’E.S.O. (curs 2018) i diversos animals humans i no humana. Sota el suport de UNZIP Arts Visuals, La Colmena Producciones de Arte, Francesca Bonnemaison Centre Cultural de Dones, Laboratori Feminista de Creació Documental, Hangar.org, WMMC19 World Marine Mammal Conference, Futuroa Sarao Drag i BCN Producció (La Capella).

“Memòries d’allò estrany” amb lo Relacional i grup d’estudiants de 4 ESO de l’institut Verdaguer sota el   Programa EN RESiDÈNCiA de l’Ajuntament de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) i El Born Centre de Cultura i Memòria

“El meu barri és un mon” de La Maleta del Cinema (Raquel García), Fem Memòria (Sara Beltrame) i Barrifilms (Zeltia Outeriño) amb grups d’infants del Poble-sec. amb la col·laboració de Entitats col·laboradores: Dau al Sec Arts Escèniques, La Raposa. Bar vega i Llibreria Feminista.

“Una conversa que no acaba”, camb Ricardo Pèrez-Hita  y un grupo de estudiantes de 4 ESO grup d’estudiants de 4 ESO de l’institut Verdaguer sota el   Programa EN RESiDÈNCiA de l’Ajuntament de Barcelona, Consorci d’Educació de Barcelona (Generalitat de Catalunya i Ajuntament de Barcelona) i El Born Centre de Cultura i Memòria

 

Interfícies 2021 Raval: «Dret a ciutat i interculturalitat».

interficies 2021 raval

Aquest any continuem el quart any del programa interfícies al barri del Raval amb la col·laboració de Forn de teatre Pa’tothom, amb una línia de continuïtat comunitària respecte a l’edició anterior. Per aquest 2021, Interfícies proposa sistematitzar les eines i iniciatives desenvolupades, transferir innovació metodològica i cultural a partir d’una sèrie de trobades finals i dispositius de divulgació així com una mostra al Centre Cultural Albareda sobre recerques de barri saludable i dret a la ciutat al Poble-sec i altra a un espai cultural de la ciutat sobre la feina feta comunitari de col·lectius al voltant dels març de treball de postpandèmia i experimentació artística. El programa articularà les relacions de xarxes amb els diversos agents implicats per a desenvolupar un o dos laboratoris ciutadans que, per una banda, consolidin els sabers i que, per l’altra, siguin capaços de generar xarxes de treball sostenibles de cara a continuar el procés el 2021. El projecte es recull a partir de cròniques, documents, pòsters i gràfics que es publiquen regularment a la web (www.interfícies.net).

En el context de Raval, es desenvoluparà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un espai on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball sobre els problemes de racisme i estigmatització del barri i el dret a la ciutat amb especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval i les lluites sobre el racisme. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i la fotografia, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural. Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com el racisme, la violència per tal que els grups d’estudiants recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

La iniciativa es basa en formacions amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i identitats de barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l´oprimit, el desenvolupament de projectes a partir de tallers amb dues dimensions:

1.Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius de FP del Raval en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra. Temàtiques: relacions de poder, racisme i situacions d’opressions dels joves a les seves vides i als drets socials i la convivència barrial.
2.Grup de teatre comunitari del Raval “Islamofòbia: interculturalitat i cura”, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2021 treballant sobre estratègies antiracistes i les curas comunitàries. També es treballarà sobre les concepcions entorn de la seguretat i els drets socials al Raval com a part d´un procés de treball dirigit a activistes, professionals i col·lectius relacionats amb aquests temes. Aquest procés comporta un treball continuïtat de 6 mesos per desenvolupar una peça teatre comunitari i intervencions a l’espai públic amb fotografies. Continua tenint suport del suport del projecte Europeu “The TIP – Theatre Tools for Islamofobia Prevention“.

interfícies Poble-sec 2021: teixer cures en comunitat

interficies 2021_ poble sec

Aquest any continuem el quart any del programa interfícies al barri En el context de Poble-sec es porta aquest projecte d’investigació i acció a partir de les arts comunitàries, del cos, les arts vives i el treball al carrer amb fotografia i vídeo fruit de la continuïtat del programa del 2020, on es col·laborarà amb col·lectius ja establerts de l’edició anterior i les noves xarxes de suport mutu nascudes a partir de les crisis de la Covid-19 i l’entitat Més que cures. Es realitzarà amb diversos grups de creadores, però estarà liderat per Cos Col·lectiu en tres contextos diferents del barri de Poble-sec: el grup de dones vinculades al grup Arpilleres del Poble-sec, joves procedents de Centre d’acollida CODA i el casal de joves 12@16, i finalment el grup d’infants del projecte de la Xarxa de Suport Mutu XiBarri A través d’estratègies dissenyades per equips mixtes d’entitats comunitàries, i recercador/es. Aquesta fase es fa a partir de dos projectes, que tenen els seus calendaris propis i activitats

Teixir  les cures en comunitat amb dones (grup dones). Procés en què participen les dones vinculades al grup d’Arpilleres del Poble-sec i d’altres dones que vulguin participar-hi a través de  la difusió que en faci a través de les xarxes comunitàries amb els que contem com entitats arrelats al barri. Aquesta part del     projecte està adreçada a identificar les pràctiques quotidianes que ens ajuden identificar actius de cures i territoris saludables en comunitat; els espais que ens cuiden i que cuidem, aquelles maneres de fer ens sentim part i que ens confirmen quan ens posem en  relació, compartint sabers, experiències i afectes. Arran del procés es construirà un repertori variat de creacions audiovisuals, fotografies i taules de moviment creatiu per cuidar-nos i cuidar el barri. Específicament aquest any es treballa el context de suport mutu, interdependències i treball comunitari positiu d’acció comunitària davant la crisi de la covid-19.

-Teixir  les cures en comunitat, grup de joves. Procés al qual estan vinculats els joves de l’espai 12@16 i CODA 1 (14-18 anys. Aquesta acció aglutina els processos artístics que es realitzen  amb els joves amb diversitat d’origen d’aquests dos espais. Empra eines audiovisuals i estratègies de moviment a través dels     quals es dona el diàleg i negociació entre els interessos i mirades dels joves. En el cas del treball amb i joves, partint d’enregistraments sonors durant derives pel barri i d’eines de teatrals de treball amb el cos, els resultats finals seran petites  creacions en serigrafia i la confecció d’un mapa en la que es posi en relleu la mirada sobre el seu entorn: com es materialitza per a ells la idea de barri saludable. Les sessions amb infants/joves comptaran amb l’acompanyament de diferents artistes, totes veïnes del Poble-sec.

-Mapa   de cures el Poble-sec:  A partir dels dos processos amb joves i dones, es desenvoluparà un mapa de les cures del Poble-sec amb col·laboració amb Més que cures, Cooperasec i un grup motor d’altres entitats de cures i feministes del barri (Xarxa grups de Criança La Pepi, Racó de Cures, La Raposa, Pla comunitària, i grup d’Arpilleres).

-Compartim “Reteixir les cures” Tercera / quarta setmana de juny. Els resultats del projecte es     presentaran al carrer i de forma festiva en el marc de diferents     cites importants del calendari cultural i social del Poble-sec, es proposen a les festes del barri i a la fira d’ESSS que s’organitza el Cooperasec com punt de partida, per contribuir a augmentar el     repertori variat de pràctiques culturals i saludables del barri.

51294099606_82843a3e8b_o