Molt més que un bar. Taller de Ficció i Noches de Vino Tinto

portalón cuadro(1)

“Noches de vino tinto” (1966), de José María Nunes, nos aporta un valioso documento de toda una serie de bodegas y bares de la Barcelona más canalla que quedó arrasada tras las Olimpiadas.¿qué nos ha quedado después de las Noches de Vino Tinto?

DSCF0942(1)

Des de el Taller de Ficció, volem creure que després de aquestes nits no només queda una dura resaca, per això hem iniciat una investigació sobre espais del barri que encara mantenen forts vincles comunitaris i fins i tot han creat models de sostenibilitat més enllà dels diners fàcils que ofereix el turisme. Des de un dels barris més colpits per la gentrificació, qué podríem aprendre de l’experiència històrica de certs bars per la construcció de comunitats estables?

Els materials resultants d’aquesta investigació seran compartits a una taula rodona amb diverses persones relacionades amb bars, contracultura i proxmitat que es farà Dimarts 19 a les 21 hores al Koitton Club

 

flyer02 Taula TDF450

Vídeos de Taller de Ficció “Molt més que bars”

Presentem el resultat del projecte “Molt més que bars. Itineraris de plaer i subversió a partir de la pel.lícula “Noche de vino tinto”. Aquest  és un projecte realitzat pel col·lectiu Taller de Ficció en el marc del programa  que ha estat desenvolupat durant el 2016 a en relació a l’exposició Nunes. Més enllà del temps ha tingut lloc al centre Arts Santa Mònica de Barcelona del 14 de Juliol al 2 de Octubre de 2016 i des del programa Interfícies s’ha impulsat una proposta d’activitats, mediació artística i investigació documental relacionada amb aquesta exposició que el Taller de Ficció  ha dut en un procés amb dues fases.

Aquí expliquem el treball de Taller de Ficció

A partir del film Noche de vino tinto (1966), de José María Nunes, des del Taller de Ficció es va iniciar una reflexió sobre tota una sèrie de bodegues i bars de la Barcelona més canalla que van desaparèixer als anys 90.Es va plantejar la pregunta inicial: Què ha quedat després d’aquelles  “noches de vino tinto”? i així es va iniciar una investigació sobre espais del barri que encara mantenien forts vincles comunitaris i fins i tot havien creat models de sostenibilitat més enllà dels diners fàcils que ofereix el turisme. Dos d’ells estaven relacionats amb la pràctica musical: Robadors 23 i la Societat Coral Els Amics. El tercer estava relacionat amb l’esport com a eix de dinamització social: el bar seu del Atlanta Club de Fútbol. L’últim estudi de cas era el d’un espai que aportava la perspectiva de gènere: La Sal (actualment Guixot) conegut com el primer bar feminista de l’estat des de la seva fundació a finals de la dècada dels 70. Finalment, es va sumar a ells el Koitton Club, situat fora del Raval, al barri de Sants, però també està molt vinculat a la música en viu i el cooperativisme.

Vídeos i recerques produïts

 

Programa violéncies: Mediacions i connexions

Amb motiu de les dues exposicions de 60dB / 16khz. BCN. Sents la violència? i Tecnologies de la violència des interfícies hem llançat una sèrie d’activitats i processos que a manera de programa intenten investigar i obrir preguntes sobre les violències quotidianes i estructurals de la ciutat de Barcelona des d’octubre de 2016 fins gener 2017.

Les accions que desenvoluparem són:

Madremanya: A foc lent i receptes rebels, en col·laboració amb Sindillar i la Bonne Maison.. Una iniciativa d’investigació i performance en l’espai públic per parlar de les violències culturals i socials que promou la normativa de la llei d’estrangeria

Musica i violències quotidianes, desenvolupada per Nativa– sobre la dimensió política, social i urbana de la música a partir d’una conversa amb 4 persones de diferents perfils

Apadrina el teu equipament en col·laboració amb tres grups del Cicle formatiu del Grau en Integració Social de FP de l’Institut Miquel Tarradell, amb l’objectiu d’introduir els TICS i la recerca en cultura visual com a eines d’intervenció comunitària.

Visita Hack, amb Aimar Pérez Galí i Mónica del Raval, per conversar sobre les violències del Raval a partir d’una veu de la cultura de base i veïna del barri.

Curs i seminari Educació viva i ciutat educadora. Pràctiques artístiques, aprenentatge cooperatiu i treball en xarxa

Els equipaments i els agents artístics, i els centres educatius i les entitats socials desenvolupen cada cop més un paper actiu amb relació a la ciutat i els barris, treballant en xarxa a partir d’activitats i projectes educatius i col·laboratius en què les pràctiques interdisciplinàries entre cultura, recerca i espai públic articulen projectes d’innovació i de transformació pedagògica i social.

Educació viva i ciutat educadora planteja una primera part entesa com a espai per reflexionar i intercanviar sabers, en què es proposa obrir un debat sobre la innovació pedagògica i social, l’educació de les arts i el treball en xarxa, tant des de l’exercici pràctic com des de l’establiment d’un diàleg amb altres models i la revisió de propostes de treballs que ja hagin estat realitzats. La segona part es desenvolupa com un espai pràctic, un taller en què es dissenyaran i es realitzaran activitats i projectes vinculats al mateix context professional (aula, entitat, servei, projecte, etc.) amb el barri i amb temàtiques específiques pensades per a donar resposta als interessos dels i les participants i a les necessitats de cada entorn de treball.

IMG_3966Es partirà de l’ús dels recursos que ofereix l’Arts Santa Mònica i del capital humà i cognitiu vinculat als seus programes d’arts i, específicament, al programa Interfícies.

 

 

Les propostes que es facin en l’àmbit de la formació es podran concretar en activitats i projectes que es duran a terme durant el curs, així com en la realització d’una exposició, un esdeveniment o una publicació final que doni compte de tot el treball desenvolupat i dels materials produïts.

En col·laboració amb el Consorci d’Educació de Barcelona

Taller Escapar cap endavant. 10 anys d’encreuaments entre mediació, investigació, educació i art. I els que ens queden…

Activitat en el marc de l’exposició Segueixi els rastres com si fos miop.
Aquesta activitat és un taller en diàleg amb l’exposició de Sala d’Art Jove Segueixi els rastres com si fos miop per a treballs sobre les trajectòries de vida, les professionals i els desitjos de les pràctiques d’art que emergeixen entre la mediació, la investigació i el comissariat.

Amb motiu del seu desè aniversari, Sala d’Art Jove du a terme una exposició i diverses activitats a l’Arts Santa Mònica, des del 19 de juliol fins al 2 d’octubre. Sala d’Art Jove ha estat un espai de cultiu de pràctiques culturals emergents i de grups d’artistes, creadors i treballadors culturals en diversos formats i tipologies. Des del comissariat, la investigació, les pràctiques situades, l’educació i l’edició, entre d’altres, aquest espai ha estat un nínxol d’experimentació per a la ciutat de Barcelona. D’especial importància és, així mateix, la seva aposta per l’educació i pels processos de mediació i investigació, que fomenta projectes emergents i híbrids que difícilment tenen cabuda en altres estructures institucionals. En aquest espai de fugida, de manca d’estructura institucional, aquestes pràctiques poden ser llegides com un punt de fuga, com un desbordament en el qual se situa aquest taller.

Interfícies proposa un taller col·lectiu per generar trobades i llocs on escapar col·lectivament cap endavant, això és, pensar noves emergències culturals des d’experiències de vida situades. El taller el realitzaran algunes persones que han passat per Sala d’Art Jove perquè puguin compartir les històries de vida professionals, laborals, personals, en definitiva, les seves experiències amb altres persones que estan començant o que estudien en el camp de la cultura, de manera que es puguin visualitzar les experiències de vida i les expectatives i els desitjos dels participants. Els talleristes seran Fito Conesa, Maria García, Jordi Ferreiro i Lola Lasurt.

Col·labora: Sala d’ Art Jove

L’Escola a l’Arts Santa Mónica

 

 L’Escola a l’Arts Santa Mònica són propostes adaptades a infants i joves en diversos cicles educatius per a visitar les exposicions que s’estan duent a terme al centre d’art.

Visites específiques per a grups escolars.

Activitat gratuïta amb inscripció prèvia

Infants i joves d’edats compreses en aquestes franges:
– de 8 a 12 anys
– de 13 a 16 anys.Cada dia, excepte dilluns, d’11 a 15h

Proposta oberta a tots els centres educatius amb especial interès pels centres ubicats al barri del Raval.

Vìdeo i visita musicalitzada Black is Beltza. Violetta Curry i Jaume Vilaseca

Concert amb diàleg amb l’exposició Black i s Beltza 20.07.2016 / 18:30hEspai: Claustre, en col·laboració amb el Taller de músics del Raval.

Activitat desenvolupada per Interficies en col·laboració amb el Taller de Músics del Raval. S’inscriu com un diàleg dins de la residència de Fermin Muguruza amb motiu de l’exposició Black is Beltza relacionada amb la música i el seu context polític. Dos músics del Taller de Músics del Raval, Violeta Curry i Jaume Vilaseca,van  interpretar temes en diàleg amb els continguts i els contextos socioculturals i musicals que es mostren a l’exposició Black is Beltza. Els temes van anar acompanyats de comentaris i diàlegs diversos.

Us deixem una mostra de una dels temes i una petita entrevista a la Violleta:

Concert

Cicle sonoritats. Formes de politització actuals en l’àmbit de l’activitat musical/ Taula rodona _Registre gràfic

Mesa redonda del 14 de junio, con Adriano Galante (Seward, Sindicato de músicos), Lucía Lijtmaer (escritora y periodista) y Daniel Granados (músico, investigador y productor cultural). Moderará: Jordi Oliveras (Indigestión).

Si hace unos años el debate sobre la dimensión política de la música, en nuestro entorno más inmediato, podía partir de cierto grado de abstracción en sus formulaciones, en el presente hay líneas de debate, embriones organizativos y propuestas de acción fuerza más concretas que permiten considerar elementos de materialidad en estas cuestiones.
Hablaremos de estas cuestiones en esta mesa redonda partiendo de las aportaciones de los invitados y invitada sobre el estado de actual de las cosas en ámbitos como las mirada de género sobre la actividad musical, las propuestas de acción desde el ámbito institucional y los posicionamientos políticos desde la organización de los músicos, entre otros.

Acompañando la mesa y después de visitar la exposición de Black is Beltza, Tinta Fina construyó un relato / fanzine que os dejamos a continuación:

Cicle sonoritats. Ràdio Nativa. Contra-cultures musicals dels anys 60 a Black Is Beltza. / Emissió radiofònica per internet

Data: 12.07.2016 / 19h
Lloc: Arts Santa Mònica. Espai Residència

Realitzat gràcies al suport de Scanner FM

El dia 12 de juliol es va fer una emissió radiofònica per internet, amb Rodrigo Laviña (músic) i Jordi Oliveras (Indigestió). Al còmic que serveix de referència al projecte expositiu “Black is Beltza” de Fermín Muguruza que s’està realitzant a Arts Santa Mònica, trobem diferents expressions musicals que van acompanyar els moments polítics i socials dels anys 60: música afro-americana, música cubana, cançó basca…
En aquest programa es va comentar i escoltar algunes d’aquestes músiques, amb apunts i anècdotes sobre el seu significat, i també amb algun contrapunt i aportació complementaris.

Podeu sentir el programa aquí:

Info: http://artssantamonica.gencat.cat/ca/detall/Radio-Nativa
Link del programa: http://www.scannerfm.com/radio-nativa-amb-rodrigo-lavina/

Les rereguardes de la revolució. Cures, vulnerabilitats i pràctiques culturals

Partint de la residència de Black is Beltza a Arts Santa Mònica, proposem una sessió de treball que dialogui amb l’activitat programada el 5 de juliol en relació a les Panteres Negres, titulada “La Vanguàrdia de la revolució”. En el nostre cas volem dialogar a través d’una sèrie de persones i iniciatives actuals de la ciutat amb la dimensió domèstica, feminista i d’educació popular de les panteres negres (menjadors socials, guarderies autogestionades, cursos d’alfabetització per a infants). Una realitat invisibilitzada normalment de cures i de sosteniment de la vida, que comporta una rereguarda d’aquest moviment polític.

Volem revisar què vol dir aquest treball de cures en els nostres dies dins les pràctiques culturals, posant la vida al centre i les cures no com un objecte sobre el qual indagar, sinó com una condició material i social que ens creua a tots i totes, siguem mares, pares, germans, fills/es o companyes en alguna iniciativa. Per això proposem una jornada informal convidant a diverses persones i iniciatives de la ciutat a compartir les seves experiències, els seus estils de vida i les seves maneres de cuidar-se i cocriar. Comptarem amb petites presentacions de LaFundició, Raquel Friera i Javier Bassas, Espai Contrabandos i Nyam Nyam, tots elles iniciatives on la criança és una aposta que vertebra la seva pràctica cultural i política. A més habitarem un espai de treball comú i de zona de cures portat per Contrabandos.  També farem un berenar per poder treballar de forma orgànica amb les criatures.

Enllaços d’interès
http://www.lafundicio.net/
http://www.raquelfriera.net/
http://espaicontrabandos.com/
http://www.nyamnyam.net