Arxiu – Page 3 – interficies.net

Dret a la ciutat i territoris saludables. Exposició a la Massana del 22.12.2020 al 26.12.2021

Tot i que l’exposició es va idear abans de la crisi social i sanitària que ha desencadenat la COVID-19, n’ha incrementat la vigència amb el seu impacte. Les reflexions sobre quines poden ser les pràctiques culturals més sostenibles i saludables, sobre la pertinença i el desig de mantenir, repensar i adaptar les formes de trobada als seus contextos, o la capacitat de les arts d’incidir en aquells relats que ens articulen com a societat en temps de canvi són preguntes que troben ressonàncies en la provisionalitat i la urgència que la pandèmia ha instal·lat en la nostra època i que travessen els diferents projectes exhibits.

Iniciatives de la mostra

TERRITORIS QUE CUREN

Territoris Oblidats

ROQUETES, BARRI SALUDABLE

Teleduca

ESTIGMES – IDENTITATS DE BARRI

Forn de teatre Pa’tothom

REPERTORIS VARIATS

Lo Relacional

DIVERSAMENT VULNERABLES

Cos Col·lectiu (Raquel García i Meri Caballero)

TOT CANVIA. Emergències i desaparicions als barris al voltant del Born

Raúl M. Candela

RUTES HISTÈRIQUES. FLUXOS I REMOLINS

Xavier Manubens

RE-HABITAR EL BORN CCM. Com pensar col·lectivament el centre i el seu entorn?

Col·lectiu Punt 6

THE TIP. Eines teatrals per a la prevenció de la islamofòbia

Forn de teatre Pa’tothom

BARRICIDI. Art i Part al Poble-sec

Veïns i veïnes del Poble-sec, La Vilella/Cia. Sargantana i Vero Cendoya

DONA’M ESPAI

Arpilleres – grup caminantes, Raquel García (Associació Alia), Karen Rosentreter i Pla Comunitari del Poble-sec

MEMÒRIES DELS COSSOS I DE LES CASES

Sindillar i Wikidones – La Bonne

Interfícies 2020 al Poble-sec

D’altra banda, es troba també en marxa el procés amb infants i joves. Després d’un primer intent d’aliança amb una altra entitat del barri que no ha estat possible per trobar-se en una situació molt delicada relacionada amb la gestió del COVID, finalment va sorgir l’oportunitat de treballar amb XiBarri. Xibarri és un projecte construït per veïnes de la Xarxa de Suport Mutu de Poble-sec, oferint possibilitats en el desconfinament per als petits del barri. Durant unes hores, Xibarri comparteix espais del Poble-sec, que empatitzen amb la proposta i obren les seves portes, realitzant tallers creats per les diferents col·laboradores. D’aquesta manera es genera un espai alternatiu per a algunes de les famílies que necessiten suport en aquest moment. Xibarri és un projecte que ha sorgit, igual que la resta de propostes de la Xarxa de Suport, en uns temps i amb uns nivells d’organització envejables. En concret, desenvoluparem en col·laboració un taller de sis sessions que vincularà treball amb càpsules de formació en agroecologia i reconeixement de plantes amb dibuix i serigrafia. Comptarem amb l’ajuda de diverses col·laboradores, totes del barri, a més de la xarxa de Xibarri: Júlia S. Palau (artista i membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, amb qui ja hem col·laborat en Barricidi) i Alba AA (Sòcia-treballadora de la Raposa i part del projecte de serigrafia artesanal Embrutafils amb qui vam treballar en Creuem El Paral·lel). També comptem amb el suport del Solar de la Puri, que serà la base d’operacions de les primeres sessions vinculades amb l’hort.
Com ja hem esmentat estem emprenent també el desenvolupament d’un mapatge de cures del Poble-sec en col·laboració amb Més que cures sota el paraigua del treball amb acció comunitària i la taula de Salut del Pla comunitari del barri. El mapatge té per objectiu enfortir la xarxa de les cures posant en marxa un procés comunitari al barri del Poble Sec que permet identificar i visibilitzar la xarxa de cures i consolidar-la. Volem permetre que els membres de la xarxa s’apoderin per donar-se suport i reivindicar, amb l’objectiu de valoritzar i socialitzar les tasques de cura i buscar millores en les condicions de vida de les persones curadores i les persones cuidades. Es conformarà un grup motor que acompanyarà tot el procés i que estarà compost per membres de les mateixes entitats amb les quals es treballarà en les sessions previstes. Un dels resultats previst per aquest procés, és un mapa similar al que vam desenvolupar per a Barricidi.
També ha sorgit l’oportunitat d’emprendre un procés interessant entorn de l’espai públic i la idea d’exili (en un sentit social ampli) amb un institut del barri, del qual ja parlarem quan es concreti més.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies si no que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.

Més fotos de Interfícies aquí:

Interfícies 2020 al Raval

Després de l’aturada que tothom ha patit, ens trobem en el procés de reformulació dels projectes per adaptar-los a la nova realitat. En aquest text tractarem d’exposar quin és el full de ruta previst, si tot va més o menys com fins ara, pel programa Interfícies al Raval.
En aquest cas l’aterrament ha sigut relativament senzill, el fort arrelament de Pa’tothom al barri no ha suposat grans canvis. La feina amb l’Escola Cintra s’ha activat de nou amb el començament del curs acadèmic al setembre. Pa’tothom ha col·laborat amb dos grups de secundària tots els matins dels dijous amb el resultat del desenvolupament de tallers de teatre comunitari per a perfilar unes 4 escenes teatrals per grup que s’acabaran de perfilar i treballar de cara al 2021.
El procés al voltant de la islamofòbia des de la meitat de setembre fins a octubre el grup s’ha reactivat amb 10 sessions intensives sobre teatre comunitari que comportarà la configuració d’una peça teatral sobre els temes treballats en el seminari que també es va veure interromput. Està prevista una jornada de retorn en l’Espai Social de la Massana / Espai Migrant el pròxim 18 d’octubre. Aquesta jornada consistirà en un taller sobre teatre activista i militant en la qual es va incloure la peça teatral i debat posterior a manera de teatre fòrum.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies sinó que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.

Publicació INTERFICÍES 2017-2019

Per fi veu la llum la publicació de INTERFÍCIES que recull el procés de treball realitzat durant els dos últims anys i mig de la plataforma d’art i salut comunitària. Presenta els marcs teòrics, els quatre processos de treball en dos barris (Raval i Roquetes), com el marc de laboratori de pedagogies comunitàries i ecologies de sabers, i finalment el marc de treball amb pràctiques de arts col·laboratives i recerca artística. Els textos són de Rubèn D. Fernández i Moisès Carmona amb els grups d’estudiants de Psicologia Comunitària de la UB, Marta Ricart i Transductores; el disseny, de la Miriam C. Cabeza.

Descargable online: edició català i castellà.

Publicació Repertoris Variats

Com a fita final del procés de Repertori Variat de Lo Relacional , presentem la publicació que recull els materials produïts i el repertori d’accions, recursos i activacions possibles per treballar sobre salut comunitària, moviments i memòries, espais públics i accions educatives.

Repertori variat, actius comunitaris que tenen cura a Roquetes va ser un projecte d’investigació-acció desenvolupat pel col·lectiu El Relacional, en el marc del programa de salut i cultura comunitària Interfícies al barri de Roquetes de Barcelona des d’Octubre a Juliol del 2019. El projecte va desplegar dos processos que es van activar a través de la dansa i el moviment, la performance i la creació sonora. Mitjançant aquestes pràctiques, els grups participants van explorar la vida quotidiana del seu entorn més proper, per identificar les accions i els espais que afavoreixen relacions de cura al barri de Roquetes.

Vídeo del procés ‘Moure’ns, cantar i contar’

Us deixem el vídeo amb el qual donem compte de Moure’ns, cantar i contar, el procés on han participat les dones vinculades al grup Activades per la salut del Casal de Barri Toni i Guida, encara que obert a la participació d’altres dones.

La dansa i el moviment, el joc i les cançons són les eines que han permès moure, cantar i comptar el nostre coneixement de manera conjunta. Arran del procés s’ha construït un repertori variat de creacions sonores i taules de moviment creatiu per a cuidar-nos i cuidar el barri.

https://www.youtube.com/watch?v=NPQl6VWkhmY

vídeos procés Roquetes

Us deixem els dos vídeos dels dos processos de Roquetes:

1. Moure’ns, cantar i contar és el procés on han participat les dones vinculades al grup Activades per la salut del Casal de Barri Toni i Guida, encara que està obert a la participació d’altres dones.

La dansa i el moviment, el joc i les cançons són les eines que han permès moure, cantar i explicar el nostre coneixement de manera conjunta. Arran del procés s’ha construït un repertori variat de creacions sonores i taules de moviment creatiu per cuidar-nos i cuidar el barri.

https://www.youtube.com/watch?v=NPQl6VWkhmY

2. La segona fase, a jugar al carrer! va ser un procés d’un mes entre arts vives, exploracions i treball amb les cultures del joc en col·laboració amb l’institut-escola de Torre de Baró en el marc del projecte educatiu de Recerca-acció participativa que desenvolupa l’IGOP, Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB quest treball es va articular amb el procés d’inauguració del pati de primària el 12 de juny de 2019, on els 3 grups van mostrar un treball entre coreografies de moviments de jocs, taller de slam poetry / poesia creativa.

https://www.youtube.com/watch?v=hIhFgdiIyzQ

Una crònica de ‘Els remeis de la Trini’

Tal com explicàvem en aquest post, entre el 17 de maig i el 21 de juny ha tingut lloc el taller “Els remeis de la Trini”. L’espai ha servit per fer un primer acostament a les formes en què les habitants de la Trini, perquè en el taller tots els participants han estat dones, aprenen, gestionen i recorden l’autogestió de la salut. Tot i que en un principi aquest últim punt de la memòria pesava en la nostra primera intenció amb aquest taller, aviat ens vam adonar que treballar aquesta capa de les transmissions i els records necessitaria en aquest cas d’altres temps més sostinguts per poder fer-la emergir. A més, des d’un primer moment va ser també palès que la provinença dels sabers que les assistents al taller portaven venien de llocs més diversos i menys romàntics, no per això menys interessants. Llocs, i persones, com un grup d’amigues que comparteixen aquesta afinitat, en el cas d’Encarna; Youtube per Doris, o els llibres de Txumari Alfaro per Vega.

En el primer dia de trobada es va traçar el contingut per a la resta del taller. Les sessions es van articular al voltant d’un primer moment de xerrada i trobada al voltant d’una infusió. Les herbes que hem estat provant eren novetat per a la majoria d’elles: herba de Sant Juán, Espígol o marialluïsa han estat algunes de les que hem estat bevent i coneixent les seves propietats. Després d’això procedíem a elaborar alguna recepta o remei a proposta d’alguna de les veïnes de Trinitat, i als voltants en alguns dels casos. La primera va anar a càrrec de Vega, que es va encarregar de compartir un liquat de remolatxa, pastanaga, llimona i llevat de cervesa. Si és el cas, la recepta estava lligada a un record personal de cures i amor molt fort. A la segona sessió va ser Encarna l’encarregada d’ensenyar-nos com elaborar una base per cremes i una altra per ungüents que amanim en aquesta ocasió amb oli macerat de calèndula i amb olis essencials de romaní i espígol respectivament. Encarna porta anys formant-se al voltant de la gestió de la salut i més de moltíssims coneixements i experiència, és posseïdora també d’un discurs crític molt potent. Com a excepció a la quarta sessió vam realitzar una sortida per Collserola que ens va permetre identificar moltes plantes, algunes d’elles, com l’hipèric, que estaven en plena temporada i que estàvem consumint en l’inici de les sessions. La sortida va permetre connectar amb altres de les formes de fer que havíem estat posant en pràctica en altres activacions de la plataforma d’art i salut comunitàries a través del caminar i va permetre teixir un vincle, en aquest cas sí, entre el territori, la salut i el record. Durant el recorregut també hi va haver espai perquè sorgís una recepta: un xarop de pinyes verdes que Encarna s’encarrega d’elaborar amb sucre i el fruit dels pins de la muntanya que acull al seu faldilla al barri de Trinitat Nova. Pel que sembla no només serveix com a remei de salut sinó com un gran guarniment per al gelat. En l’última sessió va ser Doris qui ens va portar una recepta de desodorant natural per finalment fer una petita exposició de les imatges i les receptes recopilades, fer balanç del taller i compartir un dinar de vestit. Ah! I per afegir un altre remei a la llista, una loció a base d’àloe vera i alcohol de romaní que resulta ser molt refrescant per a les cames ara que s’acosta l’estiu.

Moure’s- cantar- contar: desenvolupament de l’ultima fase

Dimecres dues de maig: avui és la primera de les tres sessions dirigida per Laura, Alba i Clara, les alumnes de Psicologia Comunitària que es van sumar al procés de Roquetes amb Lo Rolacional. Després de 9 sessions acompanyant Patricia i Desiré ha arribat el moment de prendre les regnes i per com s’han anat desenvolupant les sessions ningú dubta que el procés seguirà funcionant. Comença la música, encara hi ha un breu moment de manca d’escolta grupal durant l’escalfament, moltes persones han tingut la sensibilitat de detectar-ho i no passa d’un petit soroll. La cançó d’avui torna a ser de Pablo Alborán Què tenen les senyores amb aquest noi? Un misteri per a la nostra cosmovisió. En qualsevol cas, l’important és que durant la conversa, en aquest comptar, del títol del procés proposat per Lo Relacional s’assoleixen uns nivells d’intimitat enormes, que no podem sinó valorar positivament. “Hem de celebrar que seguim sent dones senceres” diu una de les participants. Més o menys així, ens acomiadem.

A la següent sessió, s’introdueixen algunes variacions en la coreografia, i l’ambient de confiança segueix sent tal. Aquesta vegada amb la cançó sorgeixen records de joventut i tot un seguit de dades i xafarderies d’època impagables. El més ressenyable de les tres sessions passa sens dubte en l’última on, tot i el contratemps que suposa l’haver d’abandonar la sala de moviment una mica abans del previst, la valoració i el pica-pica que hi havia previst portaran finalment més temps del previst. Eren moltes coses per a l’última sessió i el temps extra dóna una mica més de respir i distensió al procés de valoració. Just en el canvi d’espai apareixen Desiré i Patricia, de Lo Relacional, per no perdre el tancament.

M’han fet fer coses que mai he fet

Em surt de dins coses que abans no em sortien

Tenia coses oblidades que m’han remogut

Em recorda a quin punt estem ara

Van ser algunes de les frases que es van poder escoltar i que donen compte de com s’han imbricat les vivències, passades i presents, amb el moviment. Hi havia pendent una promesa de tiramisú per part d’una de les participants i s’ha pogut complir just en el millor moment. Entre sucs i pastissos es tanca Moure’ns, cantar, explicar.

Escola Cintra: Mostra de 3 micropeces

El dia 13 de juny s’han presentat 3 minipeces de teatre desenvolupades amb l’escola Cintra, un centre obert de secundària amb el qual Pa’tothom porta col·laborant fa anys, per integrés el teatre, de diverses formes, en el projecte educatiu amb joves de 2ª i 4ª ESO. Aquest procés es desenvolupa des octubre, ia Interfícies hem donat suport i acompanyament a un dels grups, amb el qual es incorporat una persona de psicologia comunitària i hem desenvolupat també una petita avaluació amb aquest estudiant.

El treball d’aquests mesos s’ha representat al Centre Cívic de Drassanes. Amb més de 40 estudiants de l’escola i el professorat, hem pogut veure les següents mini-peces escèniques.
La primera de 2n de l’ESO ha presentat una cadena de seqüències curtes sobre el bullying que pateix un jove a l’institut, i les qüestions i dilemes morals que se li obren, així com la dificultar d’habitar-o comunicar-ho amb els seus companys o la por a perdre amics.

La segona peça ha estat sobre els prejudicis. La peça situava un viatge d’un jove a Madrid des de Barcelona, amb una persona amb prejudicis racistes. En aquesta situació el jove deixa el seu gat a cura del seu veí Xinès, i es destapa un conflicte racista per part del seu acompanyant.

La tercera peça, de 4a d’ESO, ens posa en situació de prendre responsabilitat de la gent gran amb el títol de “Auién cuida l’àvia”. Tres germans han d’enfrontar al dilema de pagar les injeccions per tenir cura de la seva àvia molt malalta o deixar-ho de fer, mentre estan embolicats en la precarietat i manca de recursos econòmics.

Finalment a manera de colofó també s’ha posat una peça pròpia de Pa’tothom, “clara no s’aclareix” sobre temes de feminisme i assetjament de parella, de treball domèstic i de relacions de gènere.