4 PROJECTES I ACTIVITATS AMB NOM PROPI – Page 5

Participem en FACC and COM ! (programa complert)

Estarem presents a la primera fira d’Arts comuntarias i comunitat FACC & COM. de 19 a 22 i del 26 al 29 de juny, té una cita amb l’art comunitari de la ciutat de Barcelona al Casal de Barri de Trinitat Nova SomLaPera!

Podeu consutar programació de la fira FACC & COM al blog de Artibarri:

https://artibarriblog.wordpress.com/2019/05/27/ja-tenim-tota-la-programacio-de-la-facccom/

Serà un espai de mostra i trobada de molts processos culturals i comunitaris basats en una gran varietat de disciplines artístiques. Aquesta primera edició de la fira també ha activat processos i reunirà una bona diversitat de propostes de la xarxa Artibarri i també d’altres entitats i persones que arrelen la seva activitat en els diferents barris de Barcelona. La 1a Fira d’Art, Cultura, Creació i Comunitat (FACC & COM) de Barcelona vol esdevenir un espai on mostrar les creacions i les expressions d’art i cultura popular en clau comunitària que sorgeixen en els diversos barris de la ciutat, generar vinculacions i debats sobre el treball comunitari i la cultura als barris.

En concret INTERFÍCIES, serà part del programa amb dues activitats, les dues al Casal Som la Pera

– El dia 21, de 18 a 20 h procés comunitari de Remedios de la Trini: taller creatiu sobre remeis domèstic, salut i memòries, que ja us hem presentat anteriorment,
– El dia 28, divendres a les 18.15, presentem el procés “Moure’ns, comptar i cantar” que ha desenvolupat per LoRelacional, és un treball comunitari i artístic del programa Interfícies de Roquetes. Durant tres mesos ha activat els diversos repertoris gestuals, jocs i d’imaginaris sobre elements de benestar de dones, memòries i espais d’acció comunitària. S’han desenvolupat 10 sessions al Centre Toni i Guida, amb un col·lectiu de dones del grup Activades per la salut i altres dones del barri, a més ha comptat amb la participació d’estudiants de la Universitat de Barcelona. Es farà una mostra activa del procés de treball i del vídeo desenvolupat

A jugar al caller !

La segona fase de treball de Roquetes del programa de ‘Repertoris Variats es desenvoluparà amb un procés d’un mes entre arts vives, exploracions i treball amb les culturals del joc en col·laboració amb l’institut-escola de Torre de Baró en el marc del projecte educatiu de investigació-acció participativa que desenvolupa l’IGOP, centro de investigació de la UAB En aquest procés amb 3 grups de primer d’ESO estarà actiu del 16 de maig al 12 de juny. Es treballaran els materials d’entrevistes, mapes conceptuals i reflexions que han generat els grups sobre les cultures de joc com a elements de memòries, de vinculació i interculturalitat i dispositius d’acció de l’espai públic. També es col·laborarà amb el Pla de barris de Barcelona, amb un bagul que reculli diversos jocs del barri, i serà construït comunitàriament com un repositori mòbil i activador dels espais públics.

Aquest treball s’articularà amb el procés d’inauguració del pario de primària on 3 grups mostraran un treball entre coreografies de moviments de jocs, taller de slam poetry / poesia creativa. Aquest procés servirà per activar i donar formes artístiques i performatives a tota la investigació desenvolupada pels grups al llarg de l’any escolar i vincular els grups amb el pati i les comunitats i famílies del barri, amb altres accions de treball amb el cos sobre el mateix pati. D’aquesta manera la inauguració serà un moment obert tant a tota la comunitat educativa del centre com al barri en general, planificada per al 12 de juny

Teatre comunitari al Raval. Desenvolupant les històries

Sessió 6. Després de l’escalfament Jordi proposa un exercici: consisteix a guiar l’compañerx per un viatge amb els ulls tancats, cal posar-hi imaginació “una vegada em van portar pel torrent sanguini”. Al final de l’exercici es comparteix l’experiència ha hagut un viatge des de l’úter fins al fèretre, un altre per una manifestació i una càrrega policial, un altre comença cogendo un taxi i acaba oferint un tresor a un sacerdot sota l’oceà …

Es reprenen les històries de la setmana anterior. Una narra les vicissituds d’un pis compartit. Verónica va comprar un loft al Raval amb la seva parella, la relació es va anar en orris i la van fer fora de la feina, al quedar-hi amb l’immoble es veu obligada a llogar habitacions. Joan és un dels dos inquilins, el personatge és una mica masclista i no col·labora gaire en les tasques de neteja. Claudia, la tercera companya, hi ha entre tots dos. A més de la qüestió de gènere, es superposa també l’explotació que Vero trasllada als altres dos personatges en forma d’extracció de rendes com a propietària. La història planteja tota una xarxa d’opressions creuades.

La segona història narra la història d’una família on la filla proposa acollir una persona refugiada. El pare és d’origen marroquí, la mare, alemanya. El pare, no recull bé la idea, li genera pors i recels com a persona migrada. Jordi planteja fer complex la proposta i els personatges. Les participants resolen introduir certes qüestions amb la vanitat i l’exposició a les xarxes socials de la filla.

De la primera història es treballarà la “estètica de l’oprimit”: fer la música, lletra i balls de la part musical de l’escena. De la segona les imatges, un moment congelat que serveix de metàfora de la problemàtica que planteja i de les actituds dels personatges davant la mateixa. De la situació del pis compartit sorgeixen una peça de moviment, unes lletres de rap i un poema. La dansa s’hibrida amb una sardana, Jordi comenta el fecund que és per al teatre de l’oprimit agafar elements de la cultura popular per donar-los un gir de sentit. La lletra de rap diu: “Tenim actes de bondat per altruisme o per buscar un moment de benestar amb nosaltres mateixos?”. En la reflexió conflueixen les dues escenes. La sessió ha estat fructífera, és hora de tancar. Avui és el dia mundial del teatre i Jordi llegeix un text que Augusto Boal va pronunciar en 2009: “Quan creuem aquests bambús enllà a l’escenari, cap de vosaltres té el dret de mentir. El teatre és la Veritat Amagada “.

Sessió 8. Les històries segueixen avançant i component-. La creació d’un guió teatral és, sota aquestes formes de treball, una forma d’acostar-se a la realitat que tracta de complejizarla per aproximació i reiteració. Si un personatge resulta massa maniqueu, si una situació plantejada és un tant tòpica, es proposa modificar algun element. Cadascuna d’aquestes variacions, tot el conjunt es capgira i resignifica.

És així com es reprenen les històries. En l’escena “del pis compartit” apareix un nou personatge. Una treballadora del banc que és persona de confiança de la propietària i que ve a avisar-dels problemes que haurà d’afrontar si no reprèn el pagament de la hipoteca. La seva aparició trastoca el conflicte en la convivència i afegeix una capa de solidaritat que es superposa, sense tancar-les, amb les micro explotacions, masclismes, etc ..

Mentrestant, l’escena de l’acollida del refugiat incorpora un nou membre a la família, una germana que estudia fora i sobre la comoditat i espai a la llar repercutirà principalment l’entrada de la persona acollida a casa.

Per la seva banda, la tercera escena, una mica menys treballada en les últimes sessions planteja la següent qüestió Quins efectes tindria visibilitzar en l’espai públic l’Aid al-Adha o Festa del Xai? Hi ha una qüestió molt interessant en la proposta, cap dels personatges és musulmà. En l’escena estan hi presents diversos dels arquetips euroblancos que d’una forma o una altra són interpel·lats per la situació: des d’una representant de l’Ajuntament a un veí “excéptico” que passa per allà. Aquesta absència és molt interessant perquè permet que emergeixin els prejudicis, les ignoràncies i les projeccions que fem “els d’aquí” i, un cop més, és un abordatge més complex que si estiguéssim parlant per “l’altre”.

Després de la sessions sempre es torna al principi: tornar a qüestionar, tornar a interrogar la situació que es crea en escena, alhora que aquesta ens interroga. La conversa s’estén amb unes canyes fora del temps i espai que al local de Pa’thotom es disposa per a això. Aquest moment el promou Valerie, és l’espai per a la seva investigació del màster. La connexió entre el teatre i la transformació subjectiva i social pot no semblar evident, però aquí estan ella i la seva investigació per posar-nos-mica més fàcil. Avui pregunta per les motivacions personals per aproximar-se al teatre. Miguel diu que és una eina d’autoconeixement, “espiritual gairebé”. La connexió entre el teatre i els problemes socials tampoc té per què ser evident, la possibilitat de presentar tota aquesta feina dins de les mobilitzacions del CAP Raval Nord també ens permet “veure-la a les clares”.

Remeis de la Trini: procés de treball sobre remeis domèstics i memòries comunitàries

Amb motiu de la celebració de la 1a fira d’arts comunitàries FACC&COM que organitzem amb Artibarri, desenvoluparem un procés de treball amb un grup de dones de la Trinitat Nova relacionades amb el Casal de Som la Pera, l’equipament de proximitat que també corganiza la fira i serà la seu.

El taller “Remeis de la trini” busca activar la comunitat de dones com a actius de salut i grup regeneratius de salut dins el camp de recerca que hem desenvolupat amb interfícies. Partint de la premissa que totes les persones coneixen remeis naturals contra algun malaltia o dolor i totes ens recordem de qui ens ho ensenyo o quan el fem servir. Aquests remeis són històries i sabers que ens van transmetre i que transmetem Ens parlen de llocs i altres històries del barri i de les persones

Aquest espai de treball serà un procés de 7 sessions intenses d’investigació i trobades que pretén recuperar les receptes i remeis de salut domèstic que hem heretat de familiars, de xarxes de salut i . Configuren barris saludables, són maneres de vincular saber, espais i territoris. El taller treballarà des dels remeis casolans per construir un receptari propi de salut, i explorar les memòries i persones i situacions on apreníem aquests remeis. Per mitjà de dinàmiques de memòria oral, escriptura i fotografia, crearem entre totes el nostre receptari d’estar per casa del barri per compartir. Aquest receptari ho recopilarem en petites cartilles amb dibuixos, fotos, i un mapa final dels sabers, persones i llocs / memòries que ens evoquen.

Els remeis i memòries es recopilaran, gravessin en vídeo i altres formats, i s’exposaran durant la mostra del Casal de Barri Som la Pera a partir del 21 de juny fins al 31 de juny. Les sessions són obertes i no cal participar en totes per poder participar en qualsevol moment.

Explorar, sentir, crear. Exposició de projectes d’investigació basats en els arts.

Des del mes d’abril i part de maig a la Facultat de Psicologia s’a instal·lat 01:00 petita mostra de 4 dels projectes d’investigació artística que van desenvolupà el grup d’estudiants de l’assignatura de Psicologia comunitària. La mostra ha Estat Dissenyada per Dues de les estudiants, que han volgut AIXÍ mostrar a els Seus procesos d’exploracions i treball de camp. Cara projecte recull de forma sintètica el Treball cooperatiu final que van desenvolupar, amb links i QR ALS diversos vídeos desenvolupats. Els projectes mostrats han Estat:
• Salut comunitària a Roquetes
• El Raval des Tres latituds Diferents
• Roquetas comunitat poètica
• Sniff paper Raval

Us deixem aquí a els 5 pòsters dissenyats amb els descriptors de cada Procés i a els materials desenvolupats.

Seguiment dels processos d’intervencion. Territoris, salut i pràctiques d’art activades.

Des del mes de gener, portem desenvolupant dos processos d’intervencions en els barris de Roquetas i del Raval. Cada procés és un petit univers i amalgama d’accions i processos que es retro-alimenten. Aprofitant que molts estan ja entrant en la fase final (pensant mostres o retorns), us donem un seguiment del treball en general dels dos contextos, a part d’altres post de cada procés que anirem pujant.

1. Repertoris variats. Procés “Moure’ns, comptar i cantar”. El Relacional. Roquetes.

Després de 9 sessions de treball al Centre cultural Toni i Guida, El relacional han generat un procés comunitari d’arts vives, memòries i exercicis de ball per mantenir en sintonia corporal i de memòries comunitàries al grup de Activades per la salut (12 dones aprox ). En gairebé 3 mesos s’han anat treballant ritmes i blocs sempre similars, s’ha pogut coreografiar i treballar una primera acció- espai coreogràfic que compon de gestos i accions. Aquestes accions s’han decidir gravar en un espai que és considerat un actiu de salut del barri. Torre Baró.

Al vídeo es recullen les parts diverses del treball desenvolupat amb els grups: una part d’escalfament, una vinculació de jocs d’infàncies a manera de coreografia i el vals com a treball d’equilibris i relacions. Es plantejarà una segona part: presentació del vídeo i de de la coreografia amb les dones al barri amb els joves de l’institut. El vídeo final amb una dinamització / activació es presentarà a la Fira d’arts comunitàries del Trinitat Vella, que coordina Artibarri a finals de juny.

De cara a presentacions posteriors es mirarà si es treballés una projecció de vídeo interna primer entre 3r i 4t setmana podria. Una altra de les possibilitats que s’està estudiant és fer un vídeo amb fotos o il·lustracions que pugui fer transparent i transferible el treball de repertori (o des il·lustracions). A partir d’aquestes reunions, el grup decidirà si vol activar i dinamitzar altres grups en accions de moviments i gestos a partir de la coreografia creada per les dones.

Tot aquest treball es lligarà amb la segona fase de treball de l’institut-escola de Torre de Baró, sobre jocs, i el pla de barris de Barcelona, amb un bagul que reculli diversos jocs del barri, i serà construït comunitàriament com un repositori mòbil i activador dels espais públics. Aquest treball s’articularà amb el procés d’inauguració del pati de primària on 3 grups de primària treballaran durant un mes amb El Relacional per activar i donar formes artístiques i performatives a tota la investigació desenvolupada pels grups al llarg de l’any. D’aquesta manera la inauguració serà un moment obert tant a tota la comunitat educativa del centre com al barri en general.

2. Estigmes i identitats de barri. Forn de Teatre Pa’tothom. Raval.

Escola Cintra.

Es tracta d’un treball de formació teatral en un centre educatiu concertat amb el Departament d’Educació d’Educació Secundària Obligatòria on es pot aconseguir amb quatre anys d’escolarització l’acreditació del graduat escolar. El procés teatral dins d’aquest marc resulta complicat de vegades perquè alguns perfils de l’alumnat són complexos, per això se’ls dóna una atenció personalitzada i amb grups petits. Aquest any s’està valorant el procés, ja que ha significat un constant negociar i pactar amb els participants els objectius i normes. Finalment, es fa èmfasi en el procés més que en obtenir un producte teatral concret. Durant les sessions amb alumnat de 2n i de 4t de l’ESO, es treballa improvisacions, Teatre Imatge i debat amb temes que els resulti interessants i més de lúdics, amb l’objectiu de generar vinculacions. Així doncs, el treball porta a “habitar les llars escènics” i no tant de peces finals, sinó de processos escènics que es poden desenvolupar. Ara mateix estan en la fase de sospesar si es realitzarà obra de teatre final.

Grups de joves.

S’està treballant el tema de l’habitatge i la manca d’expectatives dels joves a accedir a la independència en aquest aspecte: elevats preus, sistema especulatius, pujada de preus dels lloguers, gentrificació, etc. El grup de joves va participar i va realitzar una acció teatral a la manifestació pel dret a l’habitatge en suport al Sindicat de Llogaters, el 6 d’abril a Barcelona. Per a la concepció de l’obra de teatre els joves treballen en investigar persones, situacions i opressions concretes que viu la gent al barri del Raval. Pa’tothom ha estat convidat a un Festival teatre Europeu que es realitza a Grenoble, França. Els grups són difícils de vegades per l’estabilitat i precarietat, el que comporta una dramatúrgia “situada”, és a dir treballar amb les persones que hi ha a cada sessió.

Teatre comunitari sobre el barri.

Teatre comunitari sobre el barri. S’ha treballat com activar imatges diferents sobre les opressions que els creuen en les seves vides: aquesta tècnica els ajuda a situar converses riques i complexes, i descobrir els diversos graus d’opressió, i alhora, com també totes ens tornem opressors en determinades ocasions.
El grup és bastant heterogeni amb diversos graus d’implicació entre persones i joves d’altres ciutats o barris.

En el marc del treball s’estan donant 3 temàtiques del dia a dia del barri: la consciència del problema de l’habitatge (en els pisos), la convivència (amb les baralles, els límits i altres tensions) i els poders de grans immobiliàries (gentrificació, desnonaments, etc.). Aquest tema desenvolupa tensions sobre el lloguer de pisos a relació a dos grups de persones: les que es fan unes expectatives dels pisos a Barcelona com a ciutat “progre”, i les que no tenen res, Aquests són els veïns de tota la vida, els que viuen molt precàriament a partir d’un paleta, i els que acaben d’arribar. Una segona línia és sobre tradicions culturals i espai públic: En aquest procés s’està treballant al·legories actualitzades de les tradicions culturals. Se’ls i es dóna una volta per pensar capes i relacions complexes que dialoguen amb el tema de l’habitatge (castellers, amb l’enxaneta com el que es queda sol, o balls de la sardana com a espais de convivència on no hi caben totes ..). En una tercera escena s’està treballant sobre l’acollida d’un refugiat en una casa, i les tensions i capes que revela aquesta situació.

Volar, el que es diu volar … avancen les sessions al Ton i Guida

La sisena sessió comença amb l’habitual escalfament que es dilueix en una transició cap a la coreografia incorporant al primer alguns elements de la segona. La sala es planteja com un mapa, una representació del territori. Les participants es dispersen per “el barri”, la idea és acabar fent una rotllana. Les diferents parts de la coreografia es van succeint amb diversos temes musicals “Volar, el que es diu volar …”, ritme ternari. Una part de la coreografia conté elements “figuratius” que reprodueixen diferents jocs infantils. Una de les senyores pregunta si en sortir fora del centre sortirà tot bé “Al carrer passaré una mica de por escènica”, Patricia i Moisés s’encarreguen de transmetre confiança, “Som les més millors del món mundial” postil·la una altra de les veïnes. La setmana que ve es sortirà a treballar la coreografia a la Torre del Baró i es registrarà en vídeo. Arriba el moment de tancar la sessió amb els estiraments, la valoració i la cançó. Avui proposa Natàlia, porta un tema de Pablo Alborán, un dels favorits de la seva filla Beatriu. La cançó gira al voltant d’una relació romàntica, però associat a la història de Natàlia adquireix un altre sentit “Com crema que et vagis, entre llàgrimes em fa mal”. Natalia s’emociona “Ploro, però d’alegria”.

Tal com vam acordar la setmana anterior, la setena sessió transcorre a l’aire lliure, al mirador proper a Torre Baró. No sense incertesa, per un moment es dubta de la pujada pel fred, el temps ja comença a insinuar la Setmana Santa. La sortida té una finalitat, gravar la coreografia per a poder muntar un vídeo. Un cop a l’espai, tractem de fer-nos amb ell, d’adaptar la dinàmica de la classe als condicionants que ofereix. Les reminiscències dels jocs infantils que s’han anat fixant en la coreografia adquireixen nous matisos en l’espai públic. Les columnes, les escales, el mirador … tot juga el seu paper en l’enregistrament.

La vuitena sessió és l’última que serà dirigida per Lo Relacional, a partir de la setmana que la responsabilitat la recullen les alumnes. Alba, Laura i Clara no semblen acoquinades pel repte Tot el contrari! La seva presència en la dinàmica ja serà més gran durant aquesta jornada, després de l’escalfament Alba explica un joc: la música sonarà i quan pari caldrà escriure en el paper (que cadascuna portarà a l’esquena) de la persona més propera algun adjectiu amb el que la identifiquem. A partir del maig, la presència d’Interfícies a Roquetes es redobla, les alumnes de Psicologia comunitària prenen les regnes del grup de dones, mentre El Relacional inicia un nou procés a l’IES Turó de Roquetes on el joc serà de nou fil conductor de la relació entre salut i espai públic, aquest cop amb joves de primer d’ESO.

Procés de treball Roquetes: gestos, cossos en moviment, veus que compten, espais que canten.

Ens mantenim immersos en LoRelacional en el procés de Mourens, cantar i contar.

Després de les dues primeres sessions de treball, ja estem introduint el tema sobre com identificar els actius, la salut i incorporar elements de treball de les primeres sessions.

La tercera sessió comença sempre, amb exercicis de calefacció variats, que incorporen moviments i gestos de les altres setmanes, i també generen una història rúnica de cossos i coneixements gestuals, com a ritual: coreografia del poema: “sóc, estic fent feliç “. La segona part està estructurada a partir d’un joc de reconeixement de jocs que es van jugar des de petits (com a pictionary). Cada persona representa als altres el seu “joc infantil”. Després trien 3 i es generen gestos per assajar davant del mirall (no us oblideu del lector que estem en una sala de dansa / dansa). D’aquesta manera es genera una petita coreografia de jocs i records que activarà el grup. I com a cervesa final, com sempre es canta una cançó per tancar la sessió.

La quarta sessió continua exercicis d’escalfament, per a parelles, amb dinàmica de dansa, ball de vals, parella i la incorporació de la coreografia de jocs populars de l’última sessió. A continuació es mostra un mural dels espais del barri, de parelles: una pinta a l’esquena, l’altra persona es tradueix en el mural: es pintarà primer, després del barri i canvia de parella tot seguint la música. . A continuació, es pinten amb colors i marquen els espais del barri que ens agraden o representen el barri amb colors. Un cop acabat el mural, amb tots els seients, es discuteixen els elements del barri que representen cada color: negre: terra, nit, poca llum als carrers. Groc: sol (de vegades vermell), energia solar. Lila: moltes dones, coets d’ones. Verd – parc aromàtic, plaça de dones, parc Guineueta. Vermell: les teulades de les cases, Toni i Guida, dones quadrades, vermelles del sol. Arbres marrons, muntanyes. Blau: el cel A més, la idea és gravar el vídeo amb els moviments, la coreografia del poema Jo Sóc, la coreografia de jocs i altres moviments en un espai obert al barri. S’han presentat propostes: el parc de les dones i el castell, que ha d’anar en autobús. I com sempre la sessió es tanca cantant Solo tu.

La cinquena sessió es realitza amb la dinàmica de calefacció dirigida pels estudiants i el ritual de les diferents danses que el grup ja té gairebé descontaminades. Es realitzen exercicis d’escalfament “sí o no”, es ballen de nou “valses” i es fan altres activitats. En aquestes sessions, el grup busca generar una coreografia dels jocs de diferents músiques, amb gestos i elements que hem recuperat dels jocs de “la nostra infància”: pinzell, pedra, paper i paret, goma, sevillanes, corda , palmells, bufanda. El grup investiga diverses possibilitats ja que és un element que dóna lloc a comptar amb records, altres formes de ser i estar a l’espai, i alhora connecta amb el treball de jocs que LoRelacional desenvoluparà en la segona part del seu treball a Roquetas. D’aquesta manera, si pensem en un tema comú, les dones podran compartir espais de treball i algunes sessions amb l’escola-escola Turó de Roquetas…. i acabar de tocar la cançó: aquesta vegada toca la Macarena i incorporem la dansa al grup.

Elements destacats:

– El ritual de les activitats d’escalfament i dansa, sent un procés progressiu d’incorporar l’aprenentatge al cos col·lectiu, treballa per crear espais de contacte i coneixement compartit

– Cohesió forta del grup gràcies als exercicis de treball i a l’ús real de l’activació dels cossos

– Reflexions sobre el barri, els records i el treball comunitari a partir de moviments, gestos o pintura mural, que donen lloc a converses i espais de debat

– Comencen a albirar peses o assemblees d’on treballar per al vídeo final: coreografies del poema, jocs, murals, que es poden ballar en diversos espais del barri.

– Finalment, val la pena assenyalar que el grup d’estudiants, a part de moure, cantar i comptar com un més, ha estat prenent més iniciativa en algunes dinàmiques de tancament, disseny i documentació, de manera que s’ha generat un procés més actiu dins l’espai del taller.

Taller de formació en Teatre de l’Oprimit amb Jordi Forcades ( febrer- març)

Les sessions de formació del Teatre de l’Oprimit s’han desenvolupat tots els dimarts, a la tarda amb unes 10 persones aproximadament. El primer i segon dia (19 i 26 de febrer) s’han generat dinàmiques d’improvisació, jocs de cooperació, i gestos sobre demanar alguna cosa o sobre altres elements de relacions. Sempre hi ha un debat de per què es generen aquestes dinàmiques i quines estratègies ens estàs aportant. Se’ls ha explicat a nivell conceptual: Teatre de l’Oprimit, opressor, oprimit i víctima. S’ha aprofundit en la necessitat d’anàlisi li les situacions que viu un col·lectiu.

A la tercera sessió (05 de març) es comparteixen l’arbre del Teatre de l’Oprimit per iniciar els dies de formació teatral que connectaran amb els diferents processos escènics. El teatre periodístic, el teatre imatge i el teatre fòrum, l’arc de Sant Martí del desig, l’acció invisible i el teatre legislatiu -la proposta de generar lleis a partir de l’experiència de grups de teatre de Boal! – conformen el seu brancatge. I tot seguit vam iniciar algunes propostes de coneixement a partir del moviment. Ens vam descobrir com a grup, intercanviem experiències i busquem aquelles en què tothom se sent reconegut, experimentem cadenes de petits moviments i imatges col·lectives. Fem una anàlisi crítica de les imatges i coreografies que apareixen quan ens posem a fer teatre.

La quarta sessió (12 de març) es desenvolupa amb diverses dinàmiques, sobretot amb treball en parelles “dues persones parlen com una”, “caminen com una”, dinàmiques d’interacció i relacions, que s’intercalen amb diversos jocs físics. Al final d’aquesta sessió s’introdueixen i nou dinàmiques de teatre imatge, sobre relacions, opressions i situacions, o l’acció.

La cinquena sessió (març 19) de la formació ha discorregut amb dinàmiques similars introduccions dinàmiques de treball amb la veu ( “la desmecanización vocal”), treball per parelles amb espais de contacte, teatre imatge (què és la felicitat), introduint debats sobre la felicitat individual i social, i una aplicació directa en l’vida quotidiana d’una de les persones participants

Alguns dels aprenentatges del grup sobre les primeres sessions de formació tenen a veure amb les eines de treball, amb el tema de perdre la por i confiar en els altres, amb el plantejament innovador de les estratègies, i la forma de discutir sobre què és o no teatre polític i el perquè de la feina des de la comunitat. A més el grup ha pogut generar estratègies d’anàlisi de situacions d’opressió i usos del teatre com a eina d’investigació i debat.

Alguns dels aprenentatges del grup sobre la formació tenen a veure amb:

les eines de treball i amb el tema de perdre la por i confiar en els altres
el plantejament innovador de les estratègies,
la forma de discutir sobre què és o no teatre polític i el perquè de la feina des de la comunitat.

Comencem a moure’ns / cantar / explicar: procés de les primeres sessions

El procés de “Moure’ns, cantar i contar” que desenvolupa LoRelacional té per objectiu activar els diversos repertoris sonors, gestuals i d’imaginaris sobre elements de benestar de dones, memòries i espais d’acció comunitària. S’han desenvolupat 3 sessions ja amb un col·lectiu de 11 dones del grup Activades per la salut, i altres dones del context de salut comunitària. Cara sessió sempre combina els tres elements del títol: moviment, cant i comptar (memòries).

A la primera sessió, titulada «jo sóc», es treball una primera part de dinàmiques de moviment i reconeixement de les persones per l’espai amb elements com: “2 coses que et defineixen” “Una frase que sempre dic” “Un desieo que tinc “,« Una cosa que vull que passi “, o dinàmiques de passos de vals per trobar-se entre les diverses persones. a la segona part es va generar un poema personal partint de la frase« jo sóc ». Cada participant recita el poema en grup i es reflexiona entre totes. Finalment un membre de LoRelacional va compartir una cançó significativa per a ella: es canta entre qui vulgui i es parla de la seva importància.

En la segona sessió “Em fa feliç” es comença amb l’escalfament dels cossos i gestos, amb la continuació de la coreografiaba del dia anterior afegint gestos dels poemes de “jo sóc”. Després es desenvolupa un treball col·laboratiu de 5 elements que em fan feliç, afegint elements de coses que ens fan feliços (família, platja, néts, cançons, músiques, … .. activitats que ens generen benestar, parlar de la infància i dels llocs , parlar dels espais de barri), i que es materialitza en una instal·lació col·lectiva, amb fotografies personal que es comparteixen i amb moviments i gestos propis.
A llarg termini aquest procés es pretén incorporar elements treballats en totes les sessions, amb espais i gestos perquè al final prengui una forma de poema musical o videoclip, podent-se compartir a les festes de Roquetas.