Publicació: Interfícies 2022: reteixer les cures

Captura de Pantalla 2023-09-19
Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que promou processos de recerca col·lectiva al voltant de les arts, l’educació i la participació ciutadana. La plataforma ha estat coordinada per Transductors des de 2017 a diferents barris de la ciutat: Raval, Roquetes, Trinitat Nova i Poble-sec. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha liderat amb diversos agents i es desenvolupa a través de les xarxes locals dels barris i diverses entitats de grups de creadores i creadors. Actualment, Interfícies s’ha dut a terme sota el paraigua de “Diàlegs entre investigació artística, salut comunitària i drets socials” en diferents contextos comunitaris i educatius.

Aquesta publicació, fruit de la mostra d’octubre i del treball d’Interfícies durant el 2022, suposa la conclusió del programa d’aquest any. Es presenten cinc iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen sobre diverses formes de retallar els enllaços. A més, incloem dos textos de dues institucions culturals i projectes de mediació experimental (Intermediae i Hezkuntza Tabakalera). Dues iniciatives situades des de les pràctiques artístiques i el treball comunitari, reflexionen sobre la dimensió de les cures, de reteixir enllaços i dels reptes que apunten a les polítiques culturals.

Publicació accessible a  Castelllà i Català

ÍNDEX

Introducció. Reteixir les cures

Projectes
Bodegons Performatius. Cos Col·lectiu
Fem Memòria. Documentar la memòria i teixir relacions en el temps d’emergència. Sara Beltrame i Daniela Longobardi (part del col·lectiu Fem Memòria)
Quan dura una exposició. Allò Relacional
Dóna’m espai. El mapa de les cures de Poble-sec. Més que Cures i Transductors
Mapejant la Gardunya. Ari Cardozo, Alba Castelló, Mariona Font, Jaume Genovard, Ana Marco, Simona Sofia Rossi, Ivet Teys, Mar Villaronga, Montse Romaní i Col·lectiu Punt 6.

Reflexions: Reteixir els vincles: sobre cures, polítiques culturals i pràctiques artístiques
Exercici de posada en situació. Artaziakoop i Àrea de Mediació de Tabakalera
Reteixir territoris, descriure trajectòries, construir refugis. Intermediae

Crèdits

Edició i coordinació: Transductors

Autoria de textos: Transductors, excepte els esmentats específicament de cada col·lectiu, autor/a o entitat de la mostra

Imatges: Transductors, excepte les esmentades específicament de cada col·lectiu, autor/a o entitat de la mostra

Revisió i edició: Transductors

Llicència: Reconeixement-CompartirIgual 4.0 Internacional (CC BY-SA 4.0)

Disseny: Vicenç Ferreres Plans

Edició:

Interfícies 2022: Diàlegs entre investigació artística, salut comunitària i drets socials

Coordinació:
Transductors

Exposició:

La Capella. 18.10.2022 – 06.11.2022

Amb el suport de / Amb el suport de: Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Exposició en La Capella: INTERFÍCIES. RETEIXER LES CURES 18.10.22-04.11.22

 

Cartel A4 Expo Interficies 22

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que promou processos de recerca col·lectiva entorn de les arts, l’educació i la participació ciutadana. La plataforma ha estat coordinada per Transductores des del 2017 a diferents barris de la ciutat: el Raval, les Roquetes, la Trinitat Nova i el Poble-sec. Al llarg de la seva trajectòria, s’ha liderat amb diversos agents i es desenvolupa amb les xarxes locals dels barris i amb diverses entitats de grups de creadores i creadors. Actualment, Interfícies s’ha dut a terme sota el paraigua de “Diàlegs entre investigació artística, salut comunitària i drets socials” en diferents contextos comunitaris i educatius.
En aquesta exposició, que suposa la cloenda del programa 2022, es presenten 5 iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen sobre diverses formes de reteixir els vincles. Després de dos anys de pandèmia, amb contextos socials i comunitaris durs i complexos, i amb majors desigualtats i pèrdua de drets, les diverses pràctiques que es presenten es plategen quines formes de relació i interdependència podem reactivar. En un temps de suposada normalitat, cal repensar com les pràctiques artístiques poden reteixir lligams i modes de viure en comú, com poden activar drets socials i altres imaginaris possibles sobre maneres d’habitar i estar juntes. Aquesta mostra inclou iniciatives diverses que treballen per mitjà de pràctiques artístiques diferents i formats interdisciplinaris i híbrids (performances, arts vives, fotografia participativa, vídeos comunitaris, mapatge col·lectiu i tèxtil, urbanisme i pràctiques d’espai públic).

Aquesta exposició indaga en problemàtiques com què vol dir ser jove actualment i les seves relacions amb objectes; el suport mutu entre dones i les memòries en temps d’emergència; l’exclusió de cossos de les institucions i com hackejar les lògiques normativitzadores; les cures col·lectives i les interdependències en els barris, o la vida en espais públics i la mirada des de l’urbanisme feminista.

Les iniciatives mostrades són:

Massana i espais públics
Estudiants de l’assignatura Estratègies de Mediació: Educació i Comunicació del curs 2021- 2022, amb el suport de la docent Montse Romaní i Col·lectiu Punt 6
Durant el segon semestre del 2022, el Col·lectiu Punt 6 ha desenvolupat 4 sessions de treball amb el grup d’estudiants de l’assignatura Estratègies de Mediació: Educació i Comunicació. L’objectiu d’aquestes sessions ha estat donar eines d’anàlisi de l’entorn pròxim des de l’urbanisme feminista per ajudar les estudiants a buscar arguments d’intervenció artística.

Bodegons performatius. Cos col·lectiu
Com és l’adolescència avui? Quin lloc ocupa l’aparença del cos en aquesta etapa? Com sedueixen les persones adolescents? S’assemblen les adolescències del present a les del passat? Aquestes van ser algunes de les preguntes disparadores durant el nostre procés d’investigació-creació titulat I tu, qui ets?, que ha partit de l’ànim de treballar al voltant de l’adolescència avui dia i al llarg de la història.

Fem Memòria, documentar la memòria i teixir relacions en temps d’emergència. De Sara Beltrame i Daniela Longobardi (part del Col·lectiu Fem Memòria)
Fem Memòria, documentar la memòria i teixir relacions en temps d’emergència és un projecte d’investigació i narració sobre les vides de dones d’edats i comunitats diferents, que registra les seves biografies en format d’àudio i fotografies. L’escolta activa, el diàleg i la perspectiva de gènere són les eines per compartir la seva memòria, des de la proximitat i la inclusió social.

Quant dura una exposició.Lo Relacional
A partir de les exposicions Una exposició de debò, de Martí Anson, i The Late Estate Broomberg & Chanarin, de Broomberg & Chanarin, el procés explora les vivències del temps en relació amb l’art i amb la visita a una exposició sobre diverses problemàtiques, com: quins cossos estan convidats a participar en un centre d’art, quines pràctiques es consideren art, com podem pensar les institucions artístiques subvertint les lògiques capacitistes, normalitzadores i excloents per generar formes institucionals més obertes, plurals, experimentals i amables per a totes les persones.

Dona’m espai. El mapa de les cures del Poble-sec. Més que Cures i Transductores
Dona’m espai és un mapa sobre les cures al Poble-sec, fruit d’un procés de treball per indagar com s’organitzen al barri els veïns i les veïnes i el teixit comunitari, social i cooperatiu per sostenir la vida. En la reflexió sobre la repartició desigual de les cures i la càrrega que representa per a les dones, vam identificar que el fet que estiguin invisibilitzades impedeix reivindicar i aconseguir més corresponsabilitat.

«Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure». Raval 2022

Cartel A4 raval poster

En el context de Raval, es farà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un espai on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives i el Col·lectiu Punt 6. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius del barri posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval i les lluites per tenir una vida digna. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural.

Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminista pot aportar-hi. En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com el racisme, la violència i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

1. Formació. Febrer – mitjans de marc 6 sessions de formació i treball amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i el dret a la ciutat la salut al barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l’oprimit arts vives i arts visuals amb grups de treball que abordin una perspectiva interseccional.

2. Desenvolupament de tres projectes a partir de tallers. Març – juny. Projectes de teatre de l’oprimit, arts vives i urbanisme feminista en accions a l’espai públic i mostres amb metodologies de treball artístic col·laboratiu. Es treballa a partir de dinàmiques i marcs de treball que emergeixen entre les propostes temàtiques així com en els diàlegs amb els grups de joves i comunitats implicades. Cada projecte es basa en un treball de diverses fases.

3. Mostra de teatre fòrum dels 3 projectes de juny a juliol. Mostres en Festes Majors del Raval.

Les activitats conformaran a partir de 3 processos teatrals amb tres mostres i produccions:

1. Treball amb la companyia de Joves Pa’tothom: Dijous de 18 a 20 h. Febrer- octubre. Projecte amb relació a racismes i el treball i les formes de viure la salut al barri. Es treballarà sobre perspectiva de gènere realitzant una obra escènica i una mostra visual durant el dia de la dona, durant les festes Majors del Raval i pel Festival Ravals 2022. Tots els dijous durant 7 mesos, primera hora de la tarda.

2. Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius d’FP del Raval en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra. Temàtiques: relacions de poder, racismes i situacions d’opressions dels joves amb relació a la salut i els espais que habiten i la convivència als barris. Dos grups de treball, dimarts i dijous, els matins de 12.00 a 14.00 h i les tardes de 18,00 a 20.00 h.

3. Grup de teatre comunitari del Raval “Islamofòbia: interculturalitat i cures”, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2022 treballant sobre estratègies antiracistes i les cures comunitàries. També es treballa sobre les concepcions entorn de la seguretat, la salut i els espais al Raval com a part d’un procés de treball adreçat a activistes, professionals i col·lectius relacionats amb aquests temes. Aquest procés comporta un treball continuat de 6 mesos per desenvolupar una peça teatre comunitari i intervencions a l’espai públic amb fotografies. Continua tenint suport del suport del projecte Europeu “The TIP – Theatre Tools for Islamophobia Prevention“. Dimecres de 18 a 20 h.

“Compartim Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure”

Recerca de temes i treball de diàleg sobre les estructures de poder, vulnerabilitats i espais de transformació social a partir de les arts vives, l’urbanisme feminista i l’educació artística. Identificació d’escenes de treball i de pràctiques artístiques que fan servir el moviment, la performance i la creació visual i a més de derives per l’espai públic; les comunitats participants exploraran la vida quotidiana del seu entorn més proper per identificar les accions i els espais que afavoreixen a les relacions de cura al barri del Raval. El diàleg entre els dos processos construirà un repertori variat d’accions artístiques, amb passejades, creacions audiovisuals i fotogràfiques, i altres pràctiques creatives que transiten entre la cultura i la salut. Un conjunt d’actius que sostenen la vida al barri, que enriqueixen les formes d’expressió i de relació, que generen espais de cura, on afectar i deixar-se afectar. Nombre de sessions: 6 sessions. 2 de treball previ. 2 de muntatge + 1 esdeveniment. Creadores: Estudiants de l’Escola Massana, joves i les urbanistes feministes de Col·lectiu Punt 6 a la setmana final del curs de l’Escola.

 

INTERFÍCIES 2022: Diàlegs entre recerca artística, salut comunitària i drets socials

Presentem la 5a edició del programa Interfícies, sota el títol de: Diàlegs entre recerca artística, salut comunitària i drets socials

Es treballaren intervencions de creació artística comunitària als barris. (Febrer – novembre 2022) Es treballa a partir de dues entitats o grups de creadores, amb equips mixtos d’estudiants d’art, entitats comunitàries, i recercador/es i creadores. Es desenvolupen dos processos d’intervenció de cultura comunitària: laboratoris de creació i aprenentatges comunitaris.  Es promouen dos processos de creació cultura comunitària amb les diverses comunitats a partir de temàtiques relacionades amb les memòries de les dones, els actius de salut, els racismes, violències i les representacions del barri. Es fa acompanyament regular cada mes del grup de coordinació dels processos, i seguiment cada mes i mig per part de les taules de salut i les entitats comunitàries del global.

Es desenvolupara el programa en 2 barris, com sempre:

1.Programa «Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure». Raval. En el context de Raval, es farà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un espai on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives i el Col·lectiu Punt 6. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat II: Espais i formes de conviure”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius  del barri  posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval i les lluites per tenir una vida digna. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural. Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat,  el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminista pot aportar-hi.   En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com el racisme, la violència i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.  1. Formació. Febrer – mitjans de marc 6 sessions de formació i treball amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i el dret a la ciutat   la salut al  barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l’oprimit arts vives i arts visuals amb grups de treball que abordin una perspectiva interseccional. 2. Desenvolupament de tres projectes a partir de tallers. Març – juny. Projectes de teatre de l’oprimit, arts vives i urbanisme feminista en accions a l’espai públic i mostres amb metodologies de treball artístic col·laboratiu. Es treballa a partir de dinàmiques i marcs de treball que emergeixen entre les propostes temàtiques així com en els diàlegs amb els grups de joves i comunitats implicades. Cada projecte es basa en un treball de diverses fases.3. Mostra de teatre fòrum dels 3 projectes de  juny a juliol. Mostres en Festes Majors del Raval.  Les activitats conformaran a partir de 3 processos que hibriden arts escèniques i visuals amb tres mostres i produccions entre Pa’tothom i Higo Mental.

1. Treball amb la companyia de Joves Pa’tothom:

2. Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius d’FP del Raval en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra.

  3. Grup de teatre comunitari del Raval “Islamofòbia: interculturalitat i cures”, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2022 treballant  sobre estratègies antiracistes i les cures comunitàries.

2. “Teixir les cures en comunitat II: Espais i afectes en plural”. Poble-sec

En el context de Poble-sec es porta aquest projecte d’investigació i acció a partir de les arts comunitàries, del cos, les arts vives i el treball al carrer i als patis escolars amb creadores interdisciplinaris vinculades a l’artesania i la dansa, on es col·laborarà amb col·lectius ja establerts de l’edició anterior i les noves xarxes de suport mutu nascudes a partir de les crisis de la Covid-19 i l’entitat Més que cures. Es realitzarà amb diversos grups de creadores, liderats per Raquel García, Median-T La Dansa i el col·lectiu  tots 4 artistes locals i/o vinculats al barri  en tres contextos diferents del barri de Poble-sec: el grup de dones vinculades al grup Arpilleres del Poble-sec, joves procedents de Centre d’acollida CODA i el casal de joves 12@16, i finalment el grup de  dones joves racialitzades de la residència Kairós. A través d’estratègies dissenyades per equips mixtes d’entitats comunitàries, i recercador/es. Aquesta fase es fa a partir de dos projectes, que tenen els seus calendaris propis i activitats.

– Afectes en plural  (grup dones).   Procés en què participen les dones vinculades al grup d’Arpilleres del Poble-sec i d’altres dones que vulguin participar-hi a través de la difusió que en faci a través de les xarxes comunitàries amb els que contem com entitats arrelades al barri.

Repensar els espais, grup de joves. 1Aquesta acció aglutina els processos artístics que es realitzen amb els joves amb diversitat d’origen d’aquests dos espais. Empra eines audiovisuals i estratègies de moviment a través dels quals es dona el diàleg i negociació entre els interessos i mirades dels joves.

-Teixir les cures en comunitat, grup de dones joves  El procés amb infants comptarà amb un desenvolupament similar al del grup de joves. En comptes de partir de derives i passejades pel barri es continuarà el treball començat el 2020 al voltant del reconeixement de plantes i els conceptes de la permacultura.

– Fer ballar les cures: a partir dels dos processos amb joves i dones, es desenvoluparà una deriva  pel Poble-sec a partir del mapa creat en l’edició anterior

Finalment, amb tots els processos es faran mostres comunitàries i una mostra final, plantejada a la Capella.

Interfícies 2021 Raval: «Dret a ciutat i interculturalitat».

interficies 2021 raval

Aquest any continuem el quart any del programa interfícies al barri del Raval amb la col·laboració de Forn de teatre Pa’tothom, amb una línia de continuïtat comunitària respecte a l’edició anterior. Per aquest 2021, Interfícies proposa sistematitzar les eines i iniciatives desenvolupades, transferir innovació metodològica i cultural a partir d’una sèrie de trobades finals i dispositius de divulgació així com una mostra al Centre Cultural Albareda sobre recerques de barri saludable i dret a la ciutat al Poble-sec i altra a un espai cultural de la ciutat sobre la feina feta comunitari de col·lectius al voltant dels març de treball de postpandèmia i experimentació artística. El programa articularà les relacions de xarxes amb els diversos agents implicats per a desenvolupar un o dos laboratoris ciutadans que, per una banda, consolidin els sabers i que, per l’altra, siguin capaços de generar xarxes de treball sostenibles de cara a continuar el procés el 2021. El projecte es recull a partir de cròniques, documents, pòsters i gràfics que es publiquen regularment a la web (www.interfícies.net).

En el context de Raval, es desenvoluparà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un espai on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball sobre els problemes de racisme i estigmatització del barri i el dret a la ciutat amb especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval i les lluites sobre el racisme. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i la fotografia, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural. Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com el racisme, la violència per tal que els grups d’estudiants recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

La iniciativa es basa en formacions amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i identitats de barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l´oprimit, el desenvolupament de projectes a partir de tallers amb dues dimensions:

1.Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius de FP del Raval en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra. Temàtiques: relacions de poder, racisme i situacions d’opressions dels joves a les seves vides i als drets socials i la convivència barrial.
2.Grup de teatre comunitari del Raval “Islamofòbia: interculturalitat i cura”, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2021 treballant sobre estratègies antiracistes i les curas comunitàries. També es treballarà sobre les concepcions entorn de la seguretat i els drets socials al Raval com a part d´un procés de treball dirigit a activistes, professionals i col·lectius relacionats amb aquests temes. Aquest procés comporta un treball continuïtat de 6 mesos per desenvolupar una peça teatre comunitari i intervencions a l’espai públic amb fotografies. Continua tenint suport del suport del projecte Europeu “The TIP – Theatre Tools for Islamofobia Prevention“.

Poble-sec Interfícies 2020 : procés “Repertori variat i territoris diversos: actius comunitaris que teixeixen barri”

El treball en Poble-sec s’ha desenvolupat en 3 àmbits de treball en comptes dels 2 previstos inicialment.

Per una part, s’ha desenvolupat el treball amb el grup d’arpilleres, Caminantes del Poble-sec, en col·laboració amb el Pla Comunitari del barri. Aquest grup es va estar reunit i treballant durant el mes de febrer i març els dimecres al matí en el Centre Cívic Sortidor, amb una mediadora local i artista visual, Raquel García, i el reforç d’una de les tècniques comunitàries del Pla. El grup va generar debats, tallers i trobades sobre temes de vida, territori i convivència, que van ser suspesos durant el període de la Covid-19 al mateix temps que avançaven en el treball artístic de desenvolupament de les Arpilles. Durant aquest temps el grup es va reunir via telemàtica regularment cada 15 dies, com un grup d’intercanvi i diàleg, i finalment va reprendre la seva activitat a principis de setembre d’una trobada setmanal, els dimecres al matí de 2 hores amb un total de 15 sessions. En aquest procés també s‘ ha comptat amb la col·laboració de LoRelacional que han ajudat en la part de treball artístic, la recuperació de memòries i relats de dones, i també en la part de coordinació i dinamització comunitària al barri.

Per altra part, el treball amb joves previst inicialment amb els usuaris de CODA i de l’Espai jove 12@16, s’ha desenvolupat finalment en dos espais diferents, amb un grup de 4t d’ESO de l’IES Consell de Cent i amb un grup de preadolescents de XiBarri, un projecte nascut al voltant de la Xarxa de Suport Mutu del Poble-sec.

Al març va arribar a convocar-se una trobada amb diversos grups i institucions, que va haver de ser suspès per la Covid. Durant el confinament es va mantenir una comunicació mínima, i la taula de joves del pla comunitari va continuar reunint-se mensualment. Es va reprendre el contacte amb Fundació IDEA al juny, una de les entitats amb les quals, com ja hem esmentat, es va plantejar la col·laboració al gener. Es van mantenir dues reunions amb tècniques i educadores del projecte, per a pensar la manera de desenvolupar el procés. De nou, per les mesures del confinament i diversos casos positius per Covid-19, es va haver d’ajornar el treball de proposta amb aquest grup fins a finals de setembre.

Fruit d’aquesta situació es va treballar per adaptar la proposta amb altres grups del barri: Xibarri, des de la Xarxa de Suport mutu p, i el grup d’ESO d’aprenentatge i servei de l’IES Consell de Cent per l’altra. Sempre amb la idea de recercar sobre temes vinculats a l’educació formal i informal, i el vincle amb el treball comunitari de l’institut sota el concepte marc de “barri saludable”.

El meu barri es planta

XiBarri és un projecte construït per les veïnes de la Xarxa de Suport Mutu Poble-sec, per oferir possibilitats d’acompanyament en el  desconfinament per als infants i preadolescents. Durant unes hores cada dia, Xibarri comparteix espais del Poble-sec, que empatitzen amb la seva proposta acollint tallers creats per persones del mateix barri. D’aquesta manera es genera un espai alternatiu per a algunes de les famílies que necessiten suport a partir de la crisi propiciada por la Covid-19. Després l’èxit del projecte durant el juny i el juliol es va proposar reprendre al setembre i ampliar el seu abast. Des de l’Assoc MediaciónTRNS es va assistir a una jornada de pluja d’idees que va tenir lloc el 23 de setembre al Solar de la Puri. A partir d’aquí es va donar llum verd al desenvolupament d’un conjunt de 6 sessions sota el nom de “El meu barri es planta”. Aquest conjugava el coneixement al voltant de l’agroecologia, la permacultura, la identificació de plantes a més de la seva plantació i cura com eina d’arrelament al barri i al territori. La iniciativa consistia en desenvolupament d’un treball gràfic, d’experimentació amb metodologies de dibuix col·lectiu i la seva plasmació amb tècniques de serigrafia. Sota la coordinació de l’Assoc. MediaciónTRNS, la part d’ecologia estava portada per voluntaris de la Xarxa de Suport Mutu i la part gràfica per les artistes Júlia S. Palau i Alba AA, del col·lectiu serigràfic Embrutafils.

D’aquestes 6 sessions es van poder realitzar només 2 abans del tancament i les mesures anti-covid implantades durant la segona onada. La Xarxa de Suport va iniciar les gestions per validar les sessions de XiBarri com a activitats socioeducatives i la va obtenir a mitjans de novembre, tot i així es va decidir reprendre les 4 sessions restants a partir del gener de 2021 i  es va realitzar l’acompanyament que requerien els infants i preadolescents dels dos grups de XiBarri per dur endavant el projecte.

Un Jardí en Comunitat (APS amb l’IES Consell de Cent)

En paral·lel a les dificultats per desenvolupar la feina inicial els grups de  CODA i 12@16 va sorgir l’oportunitat d’intervenir en col·laboració amb el Pla Comunitari de Poble-sec en el procés d’Aprenentatge Servei del  grup C de 4t d’ESO de l’IES Consell de Cent, un centre d’alta complexitat situat a la zona sud del barri de Poble-sec.

El procés de treball es va centrar en els usos de l’espai públic que fan els joves del barri amb especial èmfasi als voltants de l’Institut i més concretament dels Jardins de Walter Benjamin, situats al costat del centre i emprats com a extensió del pati en el marc de les mesures de prevenció de la Covid-19. Es van fer 4 reunions preparatòries (Amb el Pla comunitari de Poble-sec i amb equip educatiu)

Amb l’objectiu de vincular als i les joves amb els carrers i places del Poble-sec es van realitzar 4 sessions realitzant una petita recerca al voltant de com utilitzem els espais públics amb una mirada reflexiva, abordant preguntes entorn de qui els dissenya i per a què. En aquest procés sorgiren moltes preguntes: Qui habita certs espais del barri? Per què els carrers i places tenen els noms que tenen? Qui ha decidit que el carrer Blai és un espai per consumir i no per jugar? Algú pensa què necessiten els i les joves en aquests llocs? Què són els espais saludables?

A partir de totes aquestes preguntes es va sortir als carrers de Poble-sec a fer una indagació amb una mirada adolescent, intercultural i feminista, realitzant fotografies dels diferents espais què els participants joves destacaven. També es van realitzar dos mapes assenyalant els espais de relació dels joves i els recorreguts transitats durant aquesta experiència. Amb tots aquests materials es realitza una exposició a l’Institut al mes de gener de 2021, quan comença la segona fase del projecte per explorar la figura del Walter Benjamin que finalment constarà d’una intervenció urbana als Jardins.

Mapa de les cures del Poble-sec

En tercer lloc, com a concatenació d’una nova aliança no contemplada en el disseny del projecte, s’ha començat a desenvolupar un mapejat de cures del Poble-sec en col·laboració amb l’entitat Més que cures, el Cooperasec i en coordinació amb el treball amb l’Àrea d’acció comunitària que també consta de  la implicació activa del Pla comunitari del barri (Taula de Salut i altres) i un grup motor format per diverses entitats locals.

Aquest procés s’ha generat amb una primera fase de 6 reunions de treball per a codissenyar i adaptar la proposta amb Més que cures, el grup motor d’entitats que valida i acompanya la proposta i un total de 4 tallers de mapatge col·lectiu des de desembre a febrer amb les següents entitats: L’Etnogràfica, grups de criança vinculats a La P.E.P.I. (Petit Molinet, Monstre de Paper o Somiatruites) Més que cures, la Coordinadora d’Entitats del Poble-sec (Baixen al carrer i Projecte d’acompanyament a gent gran), treballadores socials del CAP, el Comitè Revolucionari d’Aliments, Grup de dones del Sindicat de Barri de Poble-sec, Xarxa de Suport Mutu del Poble-sec, Bona voluntat en acció, Som La Clau, Poble-sec feminista, La Base i el Cooperasec.

El dia 19 de desembre va tenir lloc una primera sessió de mapatge dins de la jornada comunitària #BarriSaBarriOrganitzat forta participació d’ens del barri i diversitat de col·lectius implicats. Les altres tres sessions de mapatge previstes tindran lloc el 23 i 30 de gener i 6 de febrer de 2021 respectivament en diferents emplaçaments del barri. L’activitat es va haver d’endarrerir també per causes de la Covid-19.

 

Interfícies 2020 Raval: procés “Estigmes i dret a la ciutat”

Procés Raval Interfícies 2020 (“Estigmes i dret a la ciutat”)

Al barri del Raval el projecte ha partit d’un grup de treball i coordinació nou que s’ha desenvolupat durant els mesos de gener i febrer. Amb ell s’hi ha va dissenyar la planificació de les iniciatives i els agents de coordinació del programa d’Interfícies així com el rol de Pa’tothom en tant que agent comunitari i cultural. De la proposta inicial de treballar amb 3 grups, un dels grups de joves, no ha arribat a conformar-se segut a les circumstàncies específiques que ha propiciat la pandèmia de la Covid-19. Aquesta circumstància ens ha portat a  distribuir el gruix de la feina  redimensionat a l’alçada de la dedicació en els altres dos grups. En aquest barri s’ha comptat amb el equip de Transductore per tal de poder acompanyar i treballar processos de teatre i visuals, i la producció d’una peça final de vídeo.

 

El treball s’ha desenvolupat doncs en dues àrees:

1.1. Grup de teatre comunitari “Islamofòbia un fenomen a combatre”

Aquesta línia de treball ha consistit en dissenyar i implementar la formació sobre islamofòbia durant 5 caps de setmana intensius sota el nom d’“Islamofòbia un fenomen a combatre”. El grup va conformar-se de 20 joves d’origen cultural i familiar musulmà i àrab, que van assistir al seminari fins al 7 de març (7, 8, 21, 22 de febrer, i 6 i 7 març), realitzant 5 sessions intensives de 30 hores de treball els caps de setmana durant el mes de febrer. Amb l’arribada de la Covid-19 es van suspendre les classes. En total, el grup ha tingut 22 participants, la majoria dones. El grup es va poder reprendre al setembre, aplicant les mesures sanitàries, amb un grup reduït de 10 persones. Des de mitjans de setembre fins a l’octubre el grup es va reactivar amb 3 sessions més, la del 26 setembre, el 3 i el 10 octubre), de caràcter intensiu, de 6 hores.

El treball va comportar finalment la configuració d’una peça teatral sobre els temes treballats en el seminari i les experiències de vida de les dones. Es va desenvolupar una jornada final de retorn a l’Espai Social de la Massana/ Espai de l’immigrant el dia 18 d’octubre. Aquesta jornada va consistir en un taller sobre teatre activista i militant, liderada per Pa’tothom, en la qual es va incloure la peça teatral i debat posterior en el format de teatre fòrum. La peça es mostrarà de nou a la jornada final de l’exposició ‘Dret a la ciutat i territoris saludables’, també com a part del conjunt d’activitats d’aquest programa, el gener del 2021 a la nova Escola Massana del Raval, justament a l’edifici del davant de l’espai on es va estrenar.

1.2 Treball amb grups de preadolescents en horari extraescolar i lectiu de l’Escola Cintra

L’altra línia desenvolupada al Raval ha estat amb l’Escola Cintra: la primera part, de gener fins a mitjans de març, s’ha donat com  un procés per uns 26 joves vulnerables i en risc d’exclusió de 1r i 4t de l’ESO. Aquest procés va quedar interromput per causa de la pandèmia i es va activar una altra vegada, amb el nou curs acadèmic al setembre col·laborant amb dos grups de secundària tots els dimarts i dijous de 10 a 12.30 h. Com ha resultat del desenvolupament dels tallers de teatre comunitari s’han creat 4 escenes teatrals per grup que s’acabaran de perfilar i treballar de cara al 2021. Aquests dos grups han estat formats per 12 estudiants amb dificultats d’escolarització  pertanyents a grups minoritzats i en risc d’exclusió social. En total s’han dut a terme 24 sessions, amb 2 grups nous a partir de setembre: amb un grup de 1r de l’ESO en què s’han desenvolupat hàbits de treball i cohesió grupal i amb un grup de 4rt de l’ESO en què s’ha treballat dinàmiques d’escolta i d’anàlisis de situacions diverses sota la temàtica de racisme amb la comunitat xinesa. La Covid a més a més ha suposat una situació molt difícil pels grups de joves: molts dels joves assistien amb molt de desànim i comportaments més passius que en experiències prèvies. Ha sigut molt important la necessitat tenir present les cures del grup i intensificar les dinàmiques de cohesió.

50753731903_0232ab52d6_c50754463186_ed72b1c804_c

Vídeo del procés de traball ‘A jugar al carrer!’

La segona fase del treball al context de Roquetes, A jugar al carrer! va ser un procés d’un mes entre arts vives, exploracions i treball amb les cultures del joc en col·laboració amb l’institut-escola de Torre de Baró en el marc del projecte educatiu de Recerca-acció participativa que desenvolupa l’IGOP, Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB quest treball es va articular amb el procés d’inauguració del pati de primària el 12 de juny de 2019, on els 3 grups van mostrar un treball entre coreografies de moviments de jocs, taller de slam poetry / poesía creativa. Aquest vídeo dona compte del procés.

Metodologies artístiques i exploracions a la universitat. 05-26 octubre, 2018.

Bajo el marco del programa docente de este primer semestre, el objetivo general consistió en practicar formas experimentales de investigación a modo de laboratorio. Durante dos sesiones hemos trabajado sobre las formas de explorar un contexto específico a partir del sonido, de lo visual y del cuerpo, con el fin de poder abrir posibilidades de investigación alternativas y modos de explorar los contextos de trabajo durante el mes de Noviembre. Esta experimentación pedagógica nos permitirá después pensar en modos de trabajo en los barrios, y modelos o estrategias de responder a la pregunta ¿Cómo es un barrio saludable?.

El primer día hemos comenzado calentando de nuevo con un gesto a compartir. Hemos pensado un gesto que hacemos que nos hace sentir bien, un propio, que es un activo comunitario. Lo hemos compartido en rueda con los compañeros en dos dinámicas diferentes. Nos hemos preguntado porque hacemos esta actividad y que podemos usar para actuar como psicólogas/os comunitarias.

A continuación ha llegado la parte de trabajo de campo. Nos hemos dividido en 5 grupos, como los mapas que teníamos del ultimo día, y cada grupo ha desarrollado una investigación en un espacio específico de la universidad. De cada sitio con una ficha de análisis, cada equipo ha explorado con 3-4 imágenes, 3 sonidos y registros corporales. La consigna, mirar cómo podemos investigar la salud de esos lugares y que nos dicen, abren, interpelan o presentan al usar métodos artísticos.

Después de la sesión de trabajo, hemos vuelto al aula, ordenado los materiales y compartido cada grupo. La presentación consistía en poner el sonido, escucharlo entre todas, en comunidad, y debatir sobre qué tipo de sonidos, qué lugar, y qué nos decía sobre salud o no este paisaje sonoro. Hemos repetido la acción con las imágenes, y algún grupo también con el cuerpo. La discusión ha sido muy interesante, y no ha dado tiempo a cerrar todos los grupos, nos ha quedado uno en el tintero.

A grandes rasgos, hemos discutido sobre:

* Grupo 1: Espacio Palau- parque.

Sonidos de pájaros y naturaleza, falta de sonidos humanos, y zumbido de coches de fondo.

Imágenes sobre tranquilidad, espacio acogedor pero con usos limitados (bancos para tres personas), usos de la sobra y de relaciones, degradado del patrimonio y suelo con gravilla.

*Grupo 2: Biblioteca. Sonido de torno, de uso de libros , de entrada y salida.

Imágenes: tranquilidad, uso ordenado, iniciativa para usos diversos, accesibilidad, vistas a la naturaleza y limites y usos restringidos, espacio o equipamiento necesario para la comunidad universitaria, entre otras cosas.

*Grupo 3. Bar del fondo. Sonido ambiental lejano, sonido de la barra con los platos, café y el camarero recogiendo los pedidos, sonido de la terraza

Imágenes: análisis de espacio público con diversidad de grupos (intergeneracional), nivel de suciedad o cuidado de los espacio (colillas), y sensación despacio abierto y protegido por los árboles (naturaleza, intimidad)

*Grupo 4. Bar de la plaza. Sonidos de gente, de sillas y conversaciones, de un animal:pájaro.

Imágenes: uso abierto de la plaza como terraza, y pluralidad de gente; infraestructura de porche, para tapar, mirada al cielo como sitio abierto que te permite respirar; usos de bancos y otros espacios como flexibilidad, comportamientos de risas y hacer el “tonto” como espacio de distensión.

Ejemplos de imágenes y documentación de procesos de investigación:

WhatsApp Image 2018-10-05 at 11.35.07(9)WhatsApp Image 2018-10-05 at 11.35.07(5) WhatsApp Image 2018-10-05 at 11.25.35WhatsApp Image 2018-10-05 at 11.43.05

 

Otras cuestiones transversales que han surgido:

– Investigar la salud comunitarios depende de cada contexto, es situada, y no se aplican las mismas normas o limites de forma universal.

– Lo saludable para un grupo no es lo mismo que para otro, puede dar lugar conflictos o visiones diferentes (nivel de ruido, de voz, de usos, de movimiento en los espacios, etc..)

– Trabajar con lo artístico despierta otras formas de ver la realidad, o de interpretar, o indicadores ocultos: sonidos de sonrisas, fotos con el cielo, fotos de cerca de colillas, sonidos de pájaros, sonidos del bullicio de un bar, conversaciones de terraza, usos flexibles del espacio, et..

 

En la sesión del dia 26 hemos generado dos procesos de trabajo. Por un lado hemos calentado a partir de una orquestación de un movimiento, sonido y gesto congelado que recuperamos de las investigaciones pasadas. Hemos generado un par de improvisaciones con dirección y discutido del proceso de compartir investigación como si fuera una obra de arte o un espacio de retorno comunitario. A partir de ello hemos discutido sobre diversas formas de hacer retornos en los contextos de trabajo, qué supone y cómo escapar de la tiranía del powerpoint. Por otro lado hemos terminado de discutir las relaciones de los experimentos de investigación artística desarrollados en la anterior sesión, y cómo dialogan con los mapas. A partir de estas primeras discusiones, nos hemos dividido en dos grupos para ir trabajando los contextos de Raval y roquetas a partir de las ideas fuerza que se están articulando en iniciativas de cara al 2019. En Raval se expuso el marco de la seguridad, la estigmatización del barrio y el discurso de resistencias y imagen comunitaria del Barrio. En Roquetas, por su parte, se explico el marco de trabajo sobre espacio público, lugares de convivencia e intercambio de saberes, como uno de los ejes de trabajo.

Bajo estas premisas los grupos se organizaron en los dos contextos y desarrollaron lluvia de ideas sobre que investigar y que herramientas poner a prueba para poder escuchar y explorar los contextos desde otros espacios. Este trabajo de campo se realizará durante le mes de Noviembre, como parte del trabajo final que los grupos tienen que desarrollar para la asignatura de Psicología comunitaria.

Aquí os dejamos algunos de sus esquemas de trabajo realizados que se están proponiendo con derivas, paisajes sonoros, sentidos como el olfato, investigación visual, etc..

 

DqbiUNqX0AAaR68

 

WhatsApp Image 2018-10-26 at 12.42.23clase 26 mapas

+ fotografías de los procesos de docencia en el album de flcikr de Transductores:
Programa docente: 2018-2019. Metodologias artśiticas y salud comunitaria

Matí de infusions i roda de sabers 8, novembre: Retorn comunitari dins el Festival de Cultura Raval (s)

El 08 de Noviembre, jueves de 10 a 12h, la iniciativa “Territorios que curan” cierra su etapa por el Raval con Interfícies en el día dedicado a las jornada colectiva de los Saberes del Raval.  Proponemos un espacio encuentro de Infusiones e intercambio de saberes/ remedios naturales en el patio del Hospital/Biblioteca Sant Pau, dentro marco de Raval(s): Festival de Cutlura del Raval que se centra en los racismos. Más info aquí: https://www.totraval.org/ca/noticies/el-festival-ravals-celebra-la-16a-edicio

post tot raval
Póster Raval(s) 12ª edición

En esta acción en el espacio público, se desarrollará en coordinación con Diàlegs de Dona y otras colaboradoras del proceso de trabajo (Mediateca y la Biblioteca). Por otro lado se presentará y distribuirá el póster desplegable de Territorios que curan, fruto del proceso comunitario y de investigación colectiva. El póster recoge los sabres, exploraciones, talleres, herramientas sostenidos y al tiempo nos deja una imagen- fuerza de la idea del Raval como territorio que cura. Os adelantamos aquí la ilustración general de una de las caras y un detalle del botiqun -En breve lo subiremos a nuestro flickr- .

poster portada webboriquin poster

¿Qué haremos?

Infusiones para probar y compartir. Nosotras de Territoris y Dialegs. Se traerán diversos tipos de infusiones: marroquíes, paquistaníes, indias, occidentales/autóctonas para compartir remedios y hierbas comunitarias.

Recursos bibliográficos: la biblioteca de Sant Pau- Santa Creu montará una mesa con varias publicaciones dedicadas a la medicina natural y Sant Ponç

VideoMatón : la Mediateca del Raval recogerá saberes de la gente , relacionados con los cuidados cotidianos / nuestro botiquín casero. Será grabado en vídeo.

Proceso Territoris que curan: expondremos alguno material desarrollado durante los talleres. No obstante el principal material será la infografía que hemos trabajado, tendremos “posters/mapas” impresos para distribuir. Aquí las “recetas” que aparecen son las que hemos recogido en la rueda de saberes que hicimos con lxs participantes de las diversas ruedas de Saberes.

***Otros dispositivos de saberes colectivos:

– Un mapa para indicar dónde se compran los ingredientes para las “medicinas caseras” diversas.

– Muestras de especies: identificar olores y poner su nombre en la lengua materna de cada una.

tarde de te 2 web