Una crònica de ‘Els remeis de la Trini’

Tal com explicàvem en aquest post, entre el 17 de maig i el 21 de juny ha tingut lloc el taller “Els remeis de la Trini”. L’espai ha servit per fer un primer acostament a les formes en què les habitants de la Trini, perquè en el taller tots els participants han estat dones, aprenen, gestionen i recorden l’autogestió de la salut. Tot i que en un principi aquest últim punt de la memòria pesava en la nostra primera intenció amb aquest taller, aviat ens vam adonar que treballar aquesta capa de les transmissions i els records necessitaria en aquest cas d’altres temps més sostinguts per poder fer-la emergir. A més, des d’un primer moment va ser també palès que la provinença dels sabers que les assistents al taller portaven venien de llocs més diversos i menys romàntics, no per això menys interessants. Llocs, i persones, com un grup d’amigues que comparteixen aquesta afinitat, en el cas d’Encarna; Youtube per Doris, o els llibres de Txumari Alfaro per Vega.

DSC01618
En el primer dia de trobada es va traçar el contingut per a la resta del taller. Les sessions es van articular al voltant d’un primer moment de xerrada i trobada al voltant d’una infusió. Les herbes que hem estat provant eren novetat per a la majoria d’elles: herba de Sant Juán, Espígol o marialluïsa han estat algunes de les que hem estat bevent i coneixent les seves propietats. Després d’això procedíem a elaborar alguna recepta o remei a proposta d’alguna de les veïnes de Trinitat, i als voltants en alguns dels casos. La primera va anar a càrrec de Vega, que es va encarregar de compartir un liquat de remolatxa, pastanaga, llimona i llevat de cervesa. Si és el cas, la recepta estava lligada a un record personal de cures i amor molt fort. A la segona sessió va ser Encarna l’encarregada d’ensenyar-nos com elaborar una base per cremes i una altra per ungüents que amanim en aquesta ocasió amb oli macerat de calèndula i amb olis essencials de romaní i espígol respectivament. Encarna porta anys formant-se al voltant de la gestió de la salut i més de moltíssims coneixements i experiència, és posseïdora també d’un discurs crític molt potent. Com a excepció a la quarta sessió vam realitzar una sortida per Collserola que ens va permetre identificar moltes plantes, algunes d’elles, com l’hipèric, que estaven en plena temporada i que estàvem consumint en l’inici de les sessions. La sortida va permetre connectar amb altres de les formes de fer que havíem estat posant en pràctica en altres activacions de la plataforma d’art i salut comunitàries a través del caminar i va permetre teixir un vincle, en aquest cas sí, entre el territori, la salut i el record. Durant el recorregut també hi va haver espai perquè sorgís una recepta: un xarop de pinyes verdes que Encarna s’encarrega d’elaborar amb sucre i el fruit dels pins de la muntanya que acull al seu faldilla al barri de Trinitat Nova. Pel que sembla no només serveix com a remei de salut sinó com un gran guarniment per al gelat. En l’última sessió va ser Doris qui ens va portar una recepta de desodorant natural per finalment fer una petita exposició de les imatges i les receptes recopilades, fer balanç del taller i compartir un dinar de vestit. Ah! I per afegir un altre remei a la llista, una loció a base d’àloe vera i alcohol de romaní que resulta ser molt refrescant per a les cames ara que s’acosta l’estiu.

DSC02243

Moure’s- cantar- contar: desenvolupament de l’ultima fase

Dimecres dues de maig: avui és la primera de les tres sessions dirigida per Laura, Alba i Clara, les alumnes de Psicologia Comunitària que es van sumar al procés de Roquetes amb Lo Rolacional. Després de 9 sessions acompanyant Patricia i Desiré ha arribat el moment de prendre les regnes i per com s’han anat desenvolupant les sessions ningú dubta que el procés seguirà funcionant. Comença la música, encara hi ha un breu moment de manca d’escolta grupal durant l’escalfament, moltes persones han tingut la sensibilitat de detectar-ho i no passa d’un petit soroll. La cançó d’avui torna a ser de Pablo Alborán Què tenen les senyores amb aquest noi? Un misteri per a la nostra cosmovisió. En qualsevol cas, l’important és que durant la conversa, en aquest comptar, del títol del procés proposat per Lo Relacional s’assoleixen uns nivells d’intimitat enormes, que no podem sinó valorar positivament. “Hem de celebrar que seguim sent dones senceres” diu una de les participants. Més o menys així, ens acomiadem.

DSC01355A la següent sessió, s’introdueixen algunes variacions en la coreografia, i l’ambient de confiança segueix sent tal. Aquesta vegada amb la cançó sorgeixen records de joventut i tot un seguit de dades i xafarderies d’època impagables. El més ressenyable de les tres sessions passa sens dubte en l’última on, tot i el contratemps que suposa l’haver d’abandonar la sala de moviment una mica abans del previst, la valoració i el pica-pica que hi havia previst portaran finalment més temps del previst. Eren moltes coses per a l’última sessió i el temps extra dóna una mica més de respir i distensió al procés de valoració. Just en el canvi d’espai apareixen Desiré i Patricia, de Lo Relacional, per no perdre el tancament.

M’han fet fer coses que mai he fet

Em surt de dins coses que abans no em sortien

Tenia coses oblidades que m’han remogut

Em recorda a quin punt estem ara

Van ser algunes de les frases que es van poder escoltar i que donen compte de com s’han imbricat les vivències, passades i presents, amb el moviment. Hi havia pendent una promesa de tiramisú per part d’una de les participants i s’ha pogut complir just en el millor moment. Entre sucs i pastissos es tanca Moure’ns, cantar, explicar.

Escola Cintra: Mostra de 3 micropeces

cintra escola 13 junio_ web
El dia 13 de juny s’han presentat 3 minipeces de teatre desenvolupades amb l’escola Cintra, un centre obert de secundària amb el qual Pa’tothom porta col·laborant fa anys, per integrés el teatre, de diverses formes, en el projecte educatiu amb joves de 2ª i 4ª ESO. Aquest procés es desenvolupa des octubre, ia Interfícies hem donat suport i acompanyament a un dels grups, amb el qual es incorporat una persona de psicologia comunitària i hem desenvolupat també una petita avaluació amb aquest estudiant.

El treball d’aquests mesos s’ha representat al Centre Cívic de Drassanes. Amb més de 40 estudiants de l’escola i el professorat, hem pogut veure les següents mini-peces escèniques.
La primera de 2n de l’ESO ha presentat una cadena de seqüències curtes sobre el bullying que pateix un jove a l’institut, i les qüestions i dilemes morals que se li obren, així com la dificultar d’habitar-o comunicar-ho amb els seus companys o la por a perdre amics.

La segona peça ha estat sobre els prejudicis. La peça situava un viatge d’un jove a Madrid des de Barcelona, amb una persona amb prejudicis racistes. En aquesta situació el jove deixa el seu gat a cura del seu veí Xinès, i es destapa un conflicte racista per part del seu acompanyant.

La tercera peça, de 4a d’ESO, ens posa en situació de prendre responsabilitat de la gent gran amb el títol de “Auién cuida l’àvia”. Tres germans han d’enfrontar al dilema de pagar les injeccions per tenir cura de la seva àvia molt malalta o deixar-ho de fer, mentre estan embolicats en la precarietat i manca de recursos econòmics.

Finalment a manera de colofó també s’ha posat una peça pròpia de Pa’tothom, “clara no s’aclareix” sobre temes de feminisme i assetjament de parella, de treball domèstic i de relacions de gènere.

 

cintra web 2

Mostra Teatre Comunitari: ¿parlar dels barris?

mostra teatre comuntario 2_12 juniomostra teatre comuntario 3_12 juniomostra teatre comuntario 1_12 junio

El dimecres dia 12 de juny, es va realitzar la primera mostra oberta del procés de teatre comunitari a manera d’aula oberta (es mostra la peça i es discuteix amb persones per analitzar-la o millorar-la). Aquest grup ha anat desenvolupant diverses històries des de Febrer fins arribar a la peça final. Aquesta és una peça amb un títol encara indefinit. Es titula “el teatre comunitari i els barris” o també “es pot parlar dels barris?”.

La peça comença amb una escena on un educador o treballador social del barri presenta en una reunió de veïnes, a una investigadora i artista comunitària dels EUA, que vol fer una peça amb “gent pobra”. D’aquesta reunió ja emergeix un primer conflicte sobre amb qui es treballa, si hi ha recursos i qui és la gent del barri o la representa. Després d’aquest interludi es veuen tres escenes diferents, com si fos el programa de teatre de comunitat d’un poble, i assistim així a tres representacions diferents.

Una és d’una artista o creadora amb pensament positiu, que demana voluntaris del públic, i es genera un conflicte amb les persones i la mirada cap a l’individu. Una altra peça, en clau més realista costumista parla d’un sopar en una família “convencional”, on la filla es vas resistir la pressió de la mare i el pare de tall més tradicional i amb components racistes. La mare mestressa de casa i el pare volen controlar la seva filla, i sorgeix conflictes amb les relacions de la filla i el càstig per parlar amb un noi d’una altra nacionalitat. L’última escena relata l’aparatós intent de fer una obra de teatre multicultural per part de l’artista-investigadora dels EUA, amb un magribí i una persona sense sostre, i amb això es qüestiona el grau de paternalisme, voltariedad o d’inclusió forçada o de obra amb gent de color.

Al final de les tres escenes es va donar un petit debat al voltant de diversos elements de la peça. Per a algunes persones funcionava bé, però necessitava de més context i de descriptors més clars de les tres escenes, com ara els recursos o motius de perquè la gent entrava a fer teatre comunitari. Una altra qüestió va ser si era per a un públic molt específic o no, i si es podia pensar en mes context o elements, així com l’ordre les seqüències o la relació d’alguns personatges. També es va parlar de poder aprofundir més amb el personatge que fa de treballador local o mediador, que pensa, en què focs creuats es troba, que contradiccions o paradoxes té quan accepta diners, etc ..

Influències i Confluències de la Companyia de Teatre Jove Pa’Tothom: una peça sobre la violència urbanística

Els dies 1 i 2 de juny va tenir lloc District Art, Festival de Teatre Jove al districte de Sant Martí. S’hi va produir l’estrena de ‘Influències i confluències’ desenvolupada per la Companyia de teatre jove de Pa’Tothom amb el suport de la plataforma Interfícies. La peça desplega, amb molta rigorositat, les vicissituds d’un bloc de veïnes on estan representats molts dels arquetips que componen l’ecosistema d’una comunitat de veïnes qualsevol: la guiri, el veí privilegiat, el recelós de tints racistes, l’activista … Aquesta rigorositat sens dubte prové del treball de recerca realitzat pels i les joves, que s’han assessorat amb múltiples entitats al voltant de les lluites per l’habitatge, com ara el Sindicat d’habitatge del Raval. Com a peça de teatre fòrum, el final queda obert. En aquesta primera representació les aportacions del nombrós públic jove provinent de les altres companyies del festival van proposar van ser molt imaginatives a l’una que madurades. Es podia palpar que estan molts d’ells i elles estaven acostumats ja al format i que en tot moment estaven elaborant respostes als problemes plantejats per l’obra. L’obra circularà per altres espais i trobades fins a tancar el seu periple aquesta temporada a Jeune Théâtre Européen – Créarc.

joves_desnonaments-695x436

Jugar al carrer! Crònica de les sessions a l’IES Turó de Roquetes

Durant 4 sessions Interfícies ha estat present amb un breu procés de treball a l’IES Turó de Roquetes. La proposta consistia a donar-li continuïtat a una investigació sobre el joc al barri de Roquetes impulsada per l’Escola IGOP en la qual participen com a investigadors els nens i nenes de 1r d’ESO. Compta també amb la col·laboració de MAKEA per construir, de nou, amb els mateixos alumnes un bagul amb recursos de joc. La proposta consistia a recollir el material de la investigació i, lligant amb el procés de Moure”ns cantar i explicar, tractar de portar al pla del moviment les conclusions de la investigació. Per això de nou hem tingut la sort de comptar amb el treball de Lo Relacional.

La primera sessió va coincidir amb vaga de professorat per l’es va optar per ajuntar a tots els alumnes i les alumnes del curs en un sol grup en una de les aules. Mitjançant una dinàmica que lliga des del principi l’escalfament i la presentació dels participants amb el desenvolupament de les parts centrals i determinants de la sessió, El Relacional aconsegueix submergir de forma molt efectiva a qualsevol persona en les seves formes de treball amb el moviment. Abans que poguessin plantejar-se d’una manera racional, per què o com jugar amb la investigació, els nois i noies de l’institut ja ho estaven fent. Corrent i triant diferents llocs per la sala en què intervenir, elaborant poemes sobre el joc amb el mateix punt de partida que les senyors del procés de Moure’ns o fent una petita coreografia que al·ludeix als jocs que més han sortit en la investigació

La valoració del treball durant la primera sessió va animar a decidir-se per tractar de tornar a concentrar a tots els alumnes i les alumnes en un mateix espai tot i que el pla inicial consistia a realitzar dos grups a partir de les tres classes. Sabent que es tractaria del doble de nois i noies es va optar per veure’ns al gimnàs amb els tres grups. Per descomptat, per diversos factors, entre altres, la ràtio, la dinàmica no va funcionar igual que en el primer dia. Hi va haver més soroll, en tots els sentits possibles, no només en el sonor. Tot i això, es pot valorar positivament la sessió ja que es va poder avançar en les accions que es plantegen per a la inauguració.

IMG_1762La tercera sessió es va desenvolupar a partir d’un format de treball més heterogeni on alguns alumnxs es van dirigir a les pistes de mentre l’altre grup ho feia cap al club de petanca situat al carrer Antonio Machado. Aquesta diversificació va funcionar i va permetre realitzar entrevistes o accions enregistrades en vídeo que s’inclouran en el vídeo resum d’aquestes quatre jornades.

Finalment va tenir lloc la intervenció durant la inauguració del pati. La primera sorpresa positiva va ser el nombrós grup de alumnxs que van decidir venir a participar, un indicador a destacar és l’heterogeneïtat del perfil de l’alumnat. Va ser interessant veure a alguns “dels dolents” de classe tan implicats en la proposta, alguna cosa passa quan el moviment entra en joc com a forma d’elaborar el coneixement. A algunxs dels i les profesorxs els va cridar l’atenció aquest fet i així ens ho van fer notar. Juntament amb la resta d’activitats proposades per altres actors, la “taverna-festa” i la coreografia van complir bastant bé la seva funció com a ritu inaugural que “performativitzara” la investigació de l’IGOP.

IMG_1536

 

Teatre Comunitari a Raval. Canvis durant el maig

La sessió del 15 de maig comença amb molts canvis, molts canvis a nivell de persones. L’aprenentatge és una cosa que, potser, ja sabíem: les persones més fràgils són sempre les que tenen més possibilitats d’acabar sortint dels processos. Aquestes baixes tindran conseqüències i modificaran força les escenes. També, molt malgrat tots i totes, el grup serà menys divers, més homogeni.

Jordi ens comenta alguns dels seus últims troballes per a les escenes, teatre ¿? Fòrum realitzat per grups cristians (atents a aquest i aquest enllaç) i el llibre Happycracia, d’Eva Illouz i Edgar Cabanas. Aquestes referències tindran el seu pes en l’escena de ‘la família’.

patothom 19-05-15A la setmana següent, a la sessió del 22 de maig es treballa a partir del que sorgit en la sessió de la setmana anterior. Moltes coses noves i molta feina per fer. Les sessions seran molt intenses i es planteja ampliar l’horari, proposta que és ben rebuda per tots i totes.

El 29 de maig les noves escenes van agafar maduresa, el procés torna a tenir, diguem, un full de ruta després de les baixes de fa dues setmanes. Es barregen temes sempre hi ha la salut, la identitat de barri i un tercer element: el barri, la salut i la repressió sexual; el barri, la salut i la precarietat; el barri, la salut i la integració; el barri, la salut i la instrumentalització … El camp de tensió entre cultura i salut, és allò social.

Participem en FACC and COM ! (programa complert)

Estarem presents a la primera fira d’Arts comuntarias i comunitat FACC & COM. de 19 a 22 i del 26 al 29 de juny, té una cita amb l’art comunitari de la ciutat de Barcelona al Casal de Barri de Trinitat Nova SomLaPera!

Podeu consutar programació de la fira FACC & COM al blog de Artibarri:

https://artibarriblog.wordpress.com/2019/05/27/ja-tenim-tota-la-programacio-de-la-facccom/

facc an com petit

Serà un espai de mostra i trobada de molts processos culturals i comunitaris basats en una gran varietat de disciplines artístiques. Aquesta primera edició de la fira també ha activat processos i reunirà una bona diversitat de propostes de la xarxa Artibarri i també d’altres entitats i persones que arrelen la seva activitat en els diferents barris de Barcelona. La 1a Fira d’Art, Cultura, Creació i Comunitat (FACC & COM) de Barcelona vol esdevenir un espai on mostrar les creacions i les expressions d’art i cultura popular en clau comunitària que sorgeixen en els diversos barris de la ciutat, generar vinculacions i debats sobre el treball comunitari i la cultura als barris.

En concret INTERFÍCIES, serà part del programa amb dues activitats, les dues al Casal Som la Pera

–  El dia 21, de 18 a 20 h procés comunitari de Remedios de la Trini: taller creatiu sobre remeis domèstic, salut i memòries, que ja us hem presentat anteriorment,
–  El dia 28, divendres a les 18.15, presentem el procés “Moure’ns, comptar i cantar” que ha desenvolupat per LoRelacional, és un treball comunitari i artístic del programa Interfícies de Roquetes. Durant tres mesos ha activat els diversos repertoris gestuals, jocs i d’imaginaris sobre elements de benestar de dones, memòries i espais d’acció comunitària. S’han desenvolupat 10 sessions al Centre Toni i Guida, amb un col·lectiu de dones del grup Activades per la salut i altres dones del barri, a més ha comptat amb la participació d’estudiants de la Universitat de Barcelona. Es farà una mostra activa del procés de treball i del vídeo desenvolupat

A jugar al caller !

 a jugar al carrer_ web

La segona fase de treball de Roquetes del programa de ‘Repertoris Variats es desenvoluparà amb un procés d’un mes entre arts vives, exploracions i treball amb les culturals del joc en col·laboració amb l’institut-escola de Torre de Baró en el marc del projecte educatiu de investigació-acció participativa que desenvolupa l’IGOP, centro de investigació de la UAB En aquest procés amb 3 grups de primer d’ESO estarà actiu del 16 de maig al 12 de juny. Es treballaran els materials d’entrevistes, mapes conceptuals i reflexions que han generat els grups sobre les cultures de joc com a elements de memòries, de vinculació i interculturalitat i dispositius d’acció de l’espai públic. També es col·laborarà amb el Pla de barris de Barcelona, amb un bagul que reculli diversos jocs del barri, i serà construït comunitàriament com un repositori mòbil i activador dels espais públics.

Aquest treball s’articularà amb el procés d’inauguració del pario de primària on 3 grups mostraran un treball entre coreografies de moviments de jocs, taller de slam poetry / poesia creativa. Aquest procés servirà per activar i donar formes artístiques i performatives a tota la investigació desenvolupada pels grups al llarg de l’any escolar i vincular els grups amb el pati i les comunitats i famílies del barri, amb altres accions de treball amb el cos sobre el mateix pati. D’aquesta manera la inauguració serà un moment obert tant a tota la comunitat educativa del centre com al barri en general, planificada per al 12 de juny

Teatre comunitari al Raval. Desenvolupant les històries

Sessió 6. Després de l’escalfament Jordi proposa un exercici: consisteix a guiar l’compañerx per un viatge amb els ulls tancats, cal posar-hi imaginació “una vegada em van portar pel torrent sanguini”. Al final de l’exercici es comparteix l’experiència ha hagut un viatge des de l’úter fins al fèretre, un altre per una manifestació i una càrrega policial, un altre comença cogendo un taxi i acaba oferint un tresor a un sacerdot sota l’oceà …

Es reprenen les històries de la setmana anterior. Una narra les vicissituds d’un pis compartit. Verónica va comprar un loft al Raval amb la seva parella, la relació es va anar en orris i la van fer fora de la feina, al quedar-hi amb l’immoble es veu obligada a llogar habitacions. Joan és un dels dos inquilins, el personatge és una mica masclista i no col·labora gaire en les tasques de neteja. Claudia, la tercera companya, hi ha entre tots dos. A més de la qüestió de gènere, es superposa també l’explotació que Vero trasllada als altres dos personatges en forma d’extracció de rendes com a propietària. La història planteja tota una xarxa d’opressions creuades.

La segona història narra la història d’una família on la filla proposa acollir una persona refugiada. El pare és d’origen marroquí, la mare, alemanya. El pare, no recull bé la idea, li genera pors i recels com a persona migrada. Jordi planteja fer complex la proposta i els personatges. Les participants resolen introduir certes qüestions amb la vanitat i l’exposició a les xarxes socials de la filla.

De la primera història es treballarà la “estètica de l’oprimit”: fer la música, lletra i balls de la part musical de l’escena. De la segona les imatges, un moment congelat que serveix de metàfora de la problemàtica que planteja i de les actituds dels personatges davant la mateixa. De la situació del pis compartit sorgeixen una peça de moviment, unes lletres de rap i un poema. La dansa s’hibrida amb una sardana, Jordi comenta el fecund que és per al teatre de l’oprimit agafar elements de la cultura popular per donar-los un gir de sentit. La lletra de rap diu: “Tenim actes de bondat per altruisme o per buscar un moment de benestar amb nosaltres mateixos?”. En la reflexió conflueixen les dues escenes. La sessió ha estat fructífera, és hora de tancar. Avui és el dia mundial del teatre i Jordi llegeix un text que Augusto Boal va pronunciar en 2009: “Quan creuem aquests bambús enllà a l’escenari, cap de vosaltres té el dret de mentir. El teatre és la Veritat Amagada “.

IMG_0749Sessió 8. Les històries segueixen avançant i component-. La creació d’un guió teatral és, sota aquestes formes de treball, una forma d’acostar-se a la realitat que tracta de complejizarla per aproximació i reiteració. Si un personatge resulta massa maniqueu, si una situació plantejada és un tant tòpica, es proposa modificar algun element. Cadascuna d’aquestes variacions, tot el conjunt es capgira i resignifica.

És així com es reprenen les històries. En l’escena “del pis compartit” apareix un nou personatge. Una treballadora del banc que és persona de confiança de la propietària i que ve a avisar-dels problemes que haurà d’afrontar si no reprèn el pagament de la hipoteca. La seva aparició trastoca el conflicte en la convivència i afegeix una capa de solidaritat que es superposa, sense tancar-les, amb les micro explotacions, masclismes, etc ..

Mentrestant, l’escena de l’acollida del refugiat incorpora un nou membre a la família, una germana que estudia fora i sobre la comoditat i espai a la llar repercutirà principalment l’entrada de la persona acollida a casa.

Per la seva banda, la tercera escena, una mica menys treballada en les últimes sessions planteja la següent qüestió Quins efectes tindria visibilitzar en l’espai públic l’Aid al-Adha o Festa del Xai? Hi ha una qüestió molt interessant en la proposta, cap dels personatges és musulmà. En l’escena estan hi presents diversos dels arquetips euroblancos que d’una forma o una altra són interpel·lats per la situació: des d’una representant de l’Ajuntament a un veí “excéptico” que passa per allà. Aquesta absència és molt interessant perquè permet que emergeixin els prejudicis, les ignoràncies i les projeccions que fem “els d’aquí” i, un cop més, és un abordatge més complex que si estiguéssim parlant per “l’altre”.

Després de la sessions sempre es torna al principi: tornar a qüestionar, tornar a interrogar la situació que es crea en escena, alhora que aquesta ens interroga. La conversa s’estén amb unes canyes fora del temps i espai que al local de Pa’thotom es disposa per a això. Aquest moment el promou Valerie, és l’espai per a la seva investigació del màster. La connexió entre el teatre i la transformació subjectiva i social pot no semblar evident, però aquí estan ella i la seva investigació per posar-nos-mica més fàcil. Avui pregunta per les motivacions personals per aproximar-se al teatre. Miguel diu que és una eina d’autoconeixement, “espiritual gairebé”. La connexió entre el teatre i els problemes socials tampoc té per què ser evident, la possibilitat de presentar tota aquesta feina dins de les mobilitzacions del CAP Raval Nord també ens permet “veure-la a les clares”.

IMG_1301