Tal com explicàvem en aquest post, entre el 17 de maig i el 21 de juny ha tingut lloc el taller “Els remeis de la Trini”. L’espai ha servit per fer un primer acostament a les formes en què les habitants de la Trini, perquè en el taller tots els participants han estat dones, aprenen, gestionen i recorden l’autogestió de la salut. Tot i que en un principi aquest últim punt de la memòria pesava en la nostra primera intenció amb aquest taller, aviat ens vam adonar que treballar aquesta capa de les transmissions i els records necessitaria en aquest cas d’altres temps més sostinguts per poder fer-la emergir. A més, des d’un primer moment va ser també palès que la provinença dels sabers que les assistents al taller portaven venien de llocs més diversos i menys romàntics, no per això menys interessants. Llocs, i persones, com un grup d’amigues que comparteixen aquesta afinitat, en el cas d’Encarna; Youtube per Doris, o els llibres de Txumari Alfaro per Vega.
En el primer dia de trobada es va traçar el contingut per a la resta del taller. Les sessions es van articular al voltant d’un primer moment de xerrada i trobada al voltant d’una infusió. Les herbes que hem estat provant eren novetat per a la majoria d’elles: herba de Sant Juán, Espígol o marialluïsa han estat algunes de les que hem estat bevent i coneixent les seves propietats. Després d’això procedíem a elaborar alguna recepta o remei a proposta d’alguna de les veïnes de Trinitat, i als voltants en alguns dels casos. La primera va anar a càrrec de Vega, que es va encarregar de compartir un liquat de remolatxa, pastanaga, llimona i llevat de cervesa. Si és el cas, la recepta estava lligada a un record personal de cures i amor molt fort. A la segona sessió va ser Encarna l’encarregada d’ensenyar-nos com elaborar una base per cremes i una altra per ungüents que amanim en aquesta ocasió amb oli macerat de calèndula i amb olis essencials de romaní i espígol respectivament. Encarna porta anys formant-se al voltant de la gestió de la salut i més de moltíssims coneixements i experiència, és posseïdora també d’un discurs crític molt potent. Com a excepció a la quarta sessió vam realitzar una sortida per Collserola que ens va permetre identificar moltes plantes, algunes d’elles, com l’hipèric, que estaven en plena temporada i que estàvem consumint en l’inici de les sessions. La sortida va permetre connectar amb altres de les formes de fer que havíem estat posant en pràctica en altres activacions de la plataforma d’art i salut comunitàries a través del caminar i va permetre teixir un vincle, en aquest cas sí, entre el territori, la salut i el record. Durant el recorregut també hi va haver espai perquè sorgís una recepta: un xarop de pinyes verdes que Encarna s’encarrega d’elaborar amb sucre i el fruit dels pins de la muntanya que acull al seu faldilla al barri de Trinitat Nova. Pel que sembla no només serveix com a remei de salut sinó com un gran guarniment per al gelat. En l’última sessió va ser Doris qui ens va portar una recepta de desodorant natural per finalment fer una petita exposició de les imatges i les receptes recopilades, fer balanç del taller i compartir un dinar de vestit. Ah! I per afegir un altre remei a la llista, una loció a base d’àloe vera i alcohol de romaní que resulta ser molt refrescant per a les cames ara que s’acosta l’estiu.
