El treball de salut i cultura comunitària desborda les lògiques de producció cultural i comunitària més convencionals. Requereix de altres formes d’implicació, diàleg i escola activa amb els territoris. Emergeixen altres formes de ser-hi, de creuar sabers, de intercanviar espais de relació i de vida, de sabers i de models de comunitats.
En aquesta jornada ens preguntarem sobre les formes de tenir cura dels territoris i de com des de les formes híbrides d’arts visuals i treball comunitari es plategen altres polítiques i altres ritmes per construir ecosistemes saludables i respectuosos amb els contextos, sabers, persones i cossos implicats en programes com Interfícies.
* Estructura
La jornada tindrà dos parts: Una presentació de Marta Ricart (Artista del Solsonés) amb el títol de “Moviments i ritmes en la creació amb les persones”, i una segona part amb una taula rodona amb les creadores: LoRelacional, Forn de teatre Pa’tothom, Teleduca i Territoris Oblidats , ei grup de Recerca Grics/ equip docent de Psicologia comunitària.
Tal com explicàvem en aquest post, entre el 17 de maig i el 21 de juny ha tingut lloc el taller “Els remeis de la Trini”. L’espai ha servit per fer un primer acostament a les formes en què les habitants de la Trini, perquè en el taller tots els participants han estat dones, aprenen, gestionen i recorden l’autogestió de la salut. Tot i que en un principi aquest últim punt de la memòria pesava en la nostra primera intenció amb aquest taller, aviat ens vam adonar que treballar aquesta capa de les transmissions i els records necessitaria en aquest cas d’altres temps més sostinguts per poder fer-la emergir. A més, des d’un primer moment va ser també palès que la provinença dels sabers que les assistents al taller portaven venien de llocs més diversos i menys romàntics, no per això menys interessants. Llocs, i persones, com un grup d’amigues que comparteixen aquesta afinitat, en el cas d’Encarna; Youtube per Doris, o els llibres de Txumari Alfaro per Vega.
En el primer dia de trobada es va traçar el contingut per a la resta del taller. Les sessions es van articular al voltant d’un primer moment de xerrada i trobada al voltant d’una infusió. Les herbes que hem estat provant eren novetat per a la majoria d’elles: herba de Sant Juán, Espígol o marialluïsa han estat algunes de les que hem estat bevent i coneixent les seves propietats. Després d’això procedíem a elaborar alguna recepta o remei a proposta d’alguna de les veïnes de Trinitat, i als voltants en alguns dels casos. La primera va anar a càrrec de Vega, que es va encarregar de compartir un liquat de remolatxa, pastanaga, llimona i llevat de cervesa. Si és el cas, la recepta estava lligada a un record personal de cures i amor molt fort. A la segona sessió va ser Encarna l’encarregada d’ensenyar-nos com elaborar una base per cremes i una altra per ungüents que amanim en aquesta ocasió amb oli macerat de calèndula i amb olis essencials de romaní i espígol respectivament. Encarna porta anys formant-se al voltant de la gestió de la salut i més de moltíssims coneixements i experiència, és posseïdora també d’un discurs crític molt potent. Com a excepció a la quarta sessió vam realitzar una sortida per Collserola que ens va permetre identificar moltes plantes, algunes d’elles, com l’hipèric, que estaven en plena temporada i que estàvem consumint en l’inici de les sessions. La sortida va permetre connectar amb altres de les formes de fer que havíem estat posant en pràctica en altres activacions de la plataforma d’art i salut comunitàries a través del caminar i va permetre teixir un vincle, en aquest cas sí, entre el territori, la salut i el record. Durant el recorregut també hi va haver espai perquè sorgís una recepta: un xarop de pinyes verdes que Encarna s’encarrega d’elaborar amb sucre i el fruit dels pins de la muntanya que acull al seu faldilla al barri de Trinitat Nova. Pel que sembla no només serveix com a remei de salut sinó com un gran guarniment per al gelat. En l’última sessió va ser Doris qui ens va portar una recepta de desodorant natural per finalment fer una petita exposició de les imatges i les receptes recopilades, fer balanç del taller i compartir un dinar de vestit. Ah! I per afegir un altre remei a la llista, una loció a base d’àloe vera i alcohol de romaní que resulta ser molt refrescant per a les cames ara que s’acosta l’estiu.
Els dies 1 i 2 de juny va tenir lloc District Art, Festival de Teatre Jove al districte de Sant Martí. S’hi va produir l’estrena de ‘Influències i confluències’ desenvolupada per la Companyia de teatre jove de Pa’Tothom amb el suport de la plataforma Interfícies. La peça desplega, amb molta rigorositat, les vicissituds d’un bloc de veïnes on estan representats molts dels arquetips que componen l’ecosistema d’una comunitat de veïnes qualsevol: la guiri, el veí privilegiat, el recelós de tints racistes, l’activista … Aquesta rigorositat sens dubte prové del treball de recerca realitzat pels i les joves, que s’han assessorat amb múltiples entitats al voltant de les lluites per l’habitatge, com ara el Sindicat d’habitatge del Raval. Com a peça de teatre fòrum, el final queda obert. En aquesta primera representació les aportacions del nombrós públic jove provinent de les altres companyies del festival van proposar van ser molt imaginatives a l’una que madurades. Es podia palpar que estan molts d’ells i elles estaven acostumats ja al format i que en tot moment estaven elaborant respostes als problemes plantejats per l’obra. L’obra circularà per altres espais i trobades fins a tancar el seu periple aquesta temporada a Jeune Théâtre Européen – Créarc.
Elementos de debate y tensiones de las políticas de los cuidados.
El pasado 9 de noviembre tuvieron lugar las jornadas “Culturas/cuidados/comunidades” dentro del proceso de cierre de Interfícies del primer año de trabajo desde el septiembre 2017. Estas jorandas estuvieron albergadas en La Bonne Maison, bajo la coproducción de Ciutat Oberta, Biennal de Pensament del Ayuntamiento de Barcelona
En la primera parte se desarrollaron varias presentaciones cortas de 4 experiencias de trabajo con cultura comunitaria, donde se puso la mirada sobre el tema de los cuidados de una manera muy amplia. En la primera presentación, Teleducanos explico los principios motores del proceso de Roquetas Barrios saludable, y el trabajo de recopilación de activos comunitarios en salud. Se destacá el trabajo participativo y de mapeo de activos como elementos de políticas de cuidado comunitario, y el proceso de articular y generar todo desde la comisión de salud del Barrio. Así mismo se destacó el trabajo de adaptación a cada contexto, de tal forma que en muchas ocasiones el trabajo se hizo con mucho “mimo” de cara a las metodologías y espacios que eran activos: se salio a caminar, bailar, tener encuentros informales, etc..siempre adaptándose a las metodologías, horarios y ritmos de cada espacio. Otro aspecto importante fue desarrollar las rutas de salud del barrio, con el blog y el mapa, que generan otra cartografía social diferente de los espacios de cuidados y salud comunitaria del barrio.
Por su parte Territorios oblidats explicaron el proceso de “Territorios que curan”, partiendo del trabajo con remedios caseros , naturales , y los contextos desde donde surgen. En estos contextos se quiso destacar la circulación de saberes, y las constelaciones de conocimientos que crean en el Raval estos saberes populares. Esta pregunta se tradujo a la idea de mi botiquín mis plantas/ mi territorio, y cómo se relaciona con el barrio del Raval, un espacio con tradición de Herbolarios que no desaparecen. Las continuidad de estos activos en salud y los trabajos con remedios y saberes locales, bien puede esbozarse como elementos de territorios que curan, que se cuidan y no se someten solo a los designios del turismo o la gentrificación. Además el trabajo de retornos diversos y su articulación en el Ravals de este año, supone un trabajo de articulación con otras entidades, que requiere ser cuidadosas con los tiempos y los ritmos en que cada grupo, entidad o persona se puede incorporar a un proceso. Finalmente se presentó el póster del proceso, como un recurso visual que recoge la investigación y trabajo comunitario desarrollado.
La Xarxa de Cures, fue presentada por Marta Vergonyós, como parte del proceso de investigación d esta red y de la misma Bonne. En este proceso fue coordinado por Arti Part, y dió pie al espectáculo “Rebomboris”. En el desarrollo del trabajo se destacaron algunos elementos de trabajo que son importantes tener en cuenta: primero los cuidados (les cures) solo pueden ser situados para poder hablar de ellos y de quien los sustenta y cómo. Si los cuidados no son situados se desactivan como potencialidad política , hablar en abstracto de los cuidados los superficializa. En el proceso esto supuso poder en entre dicho quien cuida de las criaturas y familias del grupo de Sindillar de la Bone y de la Belleza del teatro l’Antic. De este modo marta señalo que no existen casillas en presupuestos para las cuidadoras o acompañantes de niñxs u otras personas con interdependencias. También se destacó la dificultad de trabajar en procesos con cuidadoras y la apuesta por la inteseccionalidad, con sus riesgos y dificultades, así como la presión por productos cerrados o espectáculos que desvirtúan el trabajo o generan poco cuidado con los tiempos.
Finalmente tomo la palabra Fran de la comunidad de trabajo de Autofabricantes de Medialab-Prado, quien explicó el trabajo desarrollado entre cultura libre como recurso común, la cultura maker, abierta, educación expandida y el trabajo de democratización y emponderamiento. La presentación se centró en el proceso de trabajo desde la idea de atención directa y sostenida con niñxs con diversidad funcional, de nacimiento, como el proyecto SuperGiz . Esta iniciativa desarrolla prótesis a partir de prototipos, que son modificables y replicables en otros contextos partiendo del dialogo tu a tu con las criaturas. En este trabajo se desatacó la continua atención, espacios de relación casi de uno a uno, la construcción de la confianza mutua, y la escucha necesaria para poder generar prototipos de implantes que cubran las necesidades de las personas con las que se trabaja. En la nueva fase de trabajo se explicó como auto-fabricantes se articulará en experimenta distrito en relación a un Cap y en relación con nuevos equipos de mediadoras.
En la segunda parte de la actividad, decidimos con el grupo de 25 personas , que era mejor trabajar en un plenario tranquilamente, que no dividirnos por talleres. En este espacio salieron algunos temas derivados de la jornada . Os dejamos algunos de los puntos que se discutieron:
– El problema de la participación ciudadana con la importancia de los cuidados y el riesgo de estandarizarlos. Se hablo del riesgo de que esté de moda hablar de cuidados (como participación o inteseccionalidad), o sean palabras vaciás sin situaciones concretas, son situados o no son cuidados. Pese a ello, se remarcó que es mejor que estén en la agenda política ya que es un síntoma importante. El problema es que hablar de los cuidados sin hablar de feminismos es un oxímoron, ya que es necesario pensar que siempre hay mujeres detrás de estos cuidados
– Respecto a la investigación y los cuidados, se destacaron varios aspectos: repensar las metodologías que cuidan de verdad, diseños amables y éticos con los sujetos investigados como actores que hay que cuidar y con voz y agencia propia; qué espistemologías son validas, es decir qué conocimientos situados y participados generamos. En este debate, también se hablo del retorno y los modos de circulación de las investigaciones como otro aspecto a “cuidar” .
– En torno a este reflexión también se abrió el debate sobre usar y recocer las aportaciones de las mujeres en la ciencia, y los marcos de la investigación feminista, como ajuares donde plantear estos retos. En este sentido se habló de cómo situar las políticas de cuidados rompen enfoques epistemológicos, de lo androcéntrico como lo único valido , universal y verdadero, que ha dejado fuera a otras perspectivas, como la feminista. Esto supone repensar las aportaciones de las mujeres en la salud, en la economía, en la historia, en la cultura, en la sociología etc..
– Otro aspecto que se discutió fue la idea de los cuidados en tensión, es decir enmarcar la discusión de este tipo de relaciones en torno a las diversas violencias de la sociedad patriarcal y el capitalismo(neoliberalismo actual. En este marco también algunas compañeras abogaron por un activismo mas humano, que permita poner la vida en el centro y las vulnerabilidades, u despojarse de culpas cristianas o capitalistas del productivismo de algunos movimientos sociales, o incluso instituciones. ¿Quienes son las caras visibles, que desgastes tienen los procesos en nuestros cuerpos, en nuestras personas cercanas, en nuestras interdependencias?.
– Otro aspecto importante fue el relato de estos cuidados: hablar de cuidados supone la primera persona, la experiencia concreta, el yo vulnerable, y muchas veces no se permite o está estigmatizado. En nuestro día a día los cuidados suponen una relación cercana a las personas, a los cuerpos, cuando alguien pregunta ¿ Qué tal estas? Podemos sostener esta pregunta.
– Bajo estas reflexiones, también discutimos sobre el cruce del los cuidados con las prácticas culturales. Es necesario entender cómo se generan espacios de cuidados cercanos y muy micros, intangibles, que son experimentales y diferentes en las praćticas culturales. Se discutió, por ejemplo, cómo un obra de teatro comunitario puede ser política no por la temática o el contexto, sino además por los cuidados y relaciones que se sostiene con las personas de forma cualitativa. Como matiene un grupo, lo vincula, lo relaciona, y le cuida y hace que se cuiden las personas entre ellas.
– En definitiva cuidar y ser cuidado, como acto, es anti-neoliberal y anti-patriarcal. Una dimensión social que al sistema actual de explotación de la vida no le interesa. Un elemento que en el fondo supone un vuelco muy grande también en los sistemas de gestión de las políticas pública. Tal como dijo una compañera ,explicando la experiencia de la caravana desde Asturias por las manifestaciones antiaborto , necesitamos más “políticas de los achuchones” (Frase de Carmen Diaz Bermejo de Madres contra la droga , Fuente Irene Mou)
El 08 de Noviembre, jueves de 10 a 12h, la iniciativa “Territorios que curan” cierra su etapa por el Raval con Interfícies en el día dedicado a las jornada colectiva de los Saberes del Raval. Proponemos un espacio encuentro de Infusiones e intercambio de saberes/ remedios naturales en el patio del Hospital/Biblioteca Sant Pau, dentro marco de Raval(s): Festival de Cutlura del Raval que se centra en los racismos. Más info aquí: https://www.totraval.org/ca/noticies/el-festival-ravals-celebra-la-16a-edicio
Póster Raval(s) 12ª edición
En esta acción en el espacio público, se desarrollará en coordinación con Diàlegs de Dona y otras colaboradoras del proceso de trabajo (Mediateca y la Biblioteca). Por otro lado se presentará y distribuirá el póster desplegable de Territorios que curan, fruto del proceso comunitario y de investigación colectiva. El póster recoge los sabres, exploraciones, talleres, herramientas sostenidos y al tiempo nos deja una imagen- fuerza de la idea del Raval como territorio que cura. Os adelantamos aquí la ilustración general de una de las caras y un detalle del botiqun -En breve lo subiremos a nuestro flickr- .
¿Qué haremos?
– Infusiones para probar y compartir. Nosotras de Territoris y Dialegs. Se traerán diversos tipos de infusiones: marroquíes, paquistaníes, indias, occidentales/autóctonas para compartir remedios y hierbas comunitarias.
– Recursos bibliográficos: la biblioteca de Sant Pau- Santa Creu montará una mesa con varias publicaciones dedicadas a la medicina natural y Sant Ponç
– VideoMatón : la Mediateca del Raval recogerá saberes de la gente , relacionados con los cuidados cotidianos / nuestro botiquín casero. Será grabado en vídeo.
– Proceso Territoris que curan: expondremos alguno material desarrollado durante los talleres. No obstante el principal material será la infografía que hemos trabajado, tendremos “posters/mapas” impresos para distribuir. Aquí las “recetas” que aparecen son las que hemos recogido en la rueda de saberes que hicimos con lxs participantes de las diversas ruedas de Saberes.
***Otros dispositivos de saberes colectivos:
– Un mapa para indicar dónde se compran los ingredientes para las “medicinas caseras” diversas.
– Muestras de especies: identificar olores y poner su nombre en la lengua materna de cada una.
GRICS -Grup de recerca en Interacció i Canvi Social- (Universitat de Barcelona).
Coordinat per @Transductores dins de Interfícies, plataforma de salud y cultura comuntiaria1 amb el suport de la Fundació Daniel y Nina Carasso , i co-produïda pel Ajuntament de Barcelona, dins del programa de Ciudad Abierta.
Aquesta jornada pretén reflexionar i treballar sobre les cruïlles i potencials de les pràctiques de cultura comunitària i les polítiques de les cures, entenent altres formes d’experimentar i de sostenir la vida als barris, a partir de generar espais i llocs diferents per mitjà de les metodologies de l’art. En aquests encreuaments pretenem plantejar-nos en tensió, i repensar la dimensió reproductiva de la cultura comunitària, és a dir posar l’èmfasi en les polítiques invisibles i models que sostenen el nosaltres als barris. En les formes d’implicar-, d’estar juntes i generar cossos col·lectius des d’aquestes pràctiques. En moltes ocasions es parla dels processos comunitaris des de les metodologies o la necessitada d’experimentar, mentre que poques vegades es posen el focus en les polítiques invisibles, les cures, que suposen sostenir, conrear i acompanyar els processos. És trobada No pretén visibilitzar les cures des d’una visió romàntica, sinó mes bé treballar a partir de les tensions i contradiccions que suposa posar les cures en el mitjà de les iniciatives, per tal de dotar-nos d’altres preguntes i espais on aprendre i compartir el treball tant de la cultura comunitària com de la intervenció comunitària.
Aquesta jornada és un espai de trobada entre diversos professionals, i les iniciatives desenvolupades per Interfícies durant el 2018 i 2018 dins de la plataforma Interfícies de cultura isalutcomunitària, a més d’altres dues experiències convidades de Autofabricantes (Medialab Prado, Madrid) i Rebomboris(Art i Part, Barcelona). Interfícies ha desenvolupat els processos de Roquetes Saludable (Teleduca) i de Territoris que curen (Territoris Oblidats) en coordinació amb les taules de salut dels barris deRoquetes i Raval, respectivament, en articulació amb un programa d’aprenentatge-servei amb la Facultat de Psicologia de la Universitat de Barcelona.
HORARI
17- 18.00h. Taula d’experiències amb debat obert.
18.10- 19.30h. 4 Tallerssimultanisde treball sobre eixos / tensions de relacionades amb les presentacions i els marcs de treball de la jornada.
19.30- 20h. Tancament amb presentacióde cada taller / espaide treball.
Eixos de treball en cada taller/ espai de treball
1. Les curesen tensió Què estereotips, convencionalismes s’articulen en els territoris i processos sobre les cures? Com definim les cures: com un objecte de treball, com un dret, com una mirada?
2. Espais d’encreuament / distància entre les pràctiques artístiques i les cures. Què aporten les metodologies d’art i cultura comunitària a la feina amb i des de les atencions?
3. Documentar i representar cures. Quins mitjans, narratives o dispositius activem per pensar i narrar les cures? Quina relació hi ha entre les tecnologies, les infraestructures i les cures?
4. Avaluació i polítiques de cures Com avaluem acuradament els processos comunitaris? Quines eines, mètodes o polítiques d’avaluació poden donar compte del camp de les cures?
Dirigit a:
– Persones e iniciatives relacionades amb el camp de la cultura, cultura comunitària y altres pràctiques artístiques relacionades amb contextos situats.
– Persones relacionades amb la salut comunitària, de gènere i polítiques de cures, així com altres àrees similars, com a desenvolupament comunitari, participació i treball amb col·lectius i territoris
MÉS INFO SOBRE INTERFÍCIES:
Context del Programa: Interficies. Plataforma de cultura i salut comunitària.
Programa d’innovació docent i cultura comunitària iniciat el 2017, que es desenvolupa a partir de treballar aprenentatge-servei amb estudiants de grau de Psicologia Comunitària de la Universitat de Barcelona; tot això en relació als barris i xarxes actives de Barcelona de Raval i Roquetes. Davant la necessitat d’afrontar la salut comunitària com una part integral de la vida als barris i del dret de construir territoris més saludables, es proposa un programa d’investigació-acció i aprenentatge servei que treballi amb equips interdisciplinaris i incorpori col·lectius i grups de creadores que intervinguin en els àmbits de cultura i salut comunitària a partir d’estratègies i eines artístiques (derives, tallers, rodes de sabers, vídeos, blocs comunitaris, educació-comunicació, espais de trobades)
Context Raval. Territoris que curen. Desenvolupat per Territoris Oblidats
Aquesta iniciativa pretén buscar i reconèixer els actius informals de salut comunitària que hi al territori de Roquetes per identificar-los, reflexionar, dotar-los de visibilitat i donar-los a conèixer a partir de metodologies de mapejat, sonores i visuals, i sempre partint de la mirada de les comunitats. http://www.interficies.net/inici/es/category/context-barri-del-raval/
Roquetes, Barri Saludable. Desenvolupat per Teleduca.
Aquesta iniciativa pretén buscar i reconèixer els actius informals de salut comunitària que hi al territori de Roquetes per identificar-los, reflexionar, dotar-los de visibilitat i donar-los a conèixer a partir de metodologies de mapejat, sonores i visuals, i sempre partint de la mirada de les comunitats. Blog: /www.roquetessaludable.org/
Dijous dia 30 vam participar en la jornada de debat de Kalidoscopien la seva 9ª edició, impulsada per Experimentin amb art, sota el títol:L’educació en museus i institucions culturals: possibilitats d’agència per a una transformació estructural
Presentem alguns dels vectors de la feina d’interfícies al voltant de tres elements:
– Treball a llarg termini pensant en formes de col·laboració que ens permeti donar-nos temps
– Presència en espais i xarxes actives dels territoris, amb la idea de entrellaçar-nos a propostes, sinergies i ritmes propis dels territoris.
– Espais d’encreuament i de recerca a partir de pràctiques artístiques, de cultura i d’educació popular que serveixin per a generar altres maneres de construir comunitat, de reflexionar sobre els territoris o de fer circular sabers subalterns, invisibles o subjugats.
En aquest sentit vam pretendre fugir d’alguns comportaments molt convencionals o connaturalitzats a les institucions culturals i assenyalem algunes tensions tant internes com externes del projecte, que estaran destacades en la acta que resta pendent de publicar. Per part nostra, destaquem algunes tensions i perills del treball en territori des equipaments culturals.
–Fugir de formats tancats de consum des d’activitats o tallers que es llancen a un públic en abstracte, com qui produeix una cadena fordista de producció de mercaderies educatives
-Començar des de la posició de comunitats situades intenta evitar una noció de públic o nous públics, que suposen sempre o un subjecte blanc euro-cèntric (el públic universal) o també el seu revers paternalista, és a dir públics sense sabers ni cultura que cal captivar , captar, seduir (els nous públics). Dos elements que ens semblen només reforcen la negació de sabers i experiències locals alhora que propugnen indirectament certa superioritat moral i pedagògica en els artistes o institucions culturals.
-Treballar des de l’afany productivista i de captivar públics des de dissenys tancats i on se suposa hi ha una certa excel·lència pel fet immanent de treballar amb artistes. Per això és important generar situacions d’aprenentatge amb condicions materials igualitàries on posar en pràctica altres formes de treballar conjuntament entre diversos actors socials, on evidentment hi ha treballadores culturals, artistes o creadores.
– Finalment evitar l’externalització de serveis en artistes o col·lectius, on la coordinació no existeix mes enllà de la programació des de despatxos i excels, i amb això evitar la manca de presència o implicació per part nostra en acompanyar els processos.
El dissabte 17 vam tenir la visita d’un grup d’estudiants del Màster de TRANSde l’Escola d’Art i Disseny de Ginebra. Aquest màster està dirigit per Microsillons, un col·lectiu d’investigació i pedagogies crítiques en art que proposa la formació d’estudiants de diversos perfils i la seva connexió amb espais comunitaris i pràctiques de pedagogies col·lectives a la ciutat. La presentació es va basar en parlar sobre algunes de la pautes de treball d’Interfícies, a més d’una discussió àmplia sobre l’estat de la feina de les estratègies de mediació i educació popular a Barcelona.
Escola d’adults Freire (Nou Barris). Fotografia feta al Toniguida.
D’aquesta manera vam poder debatre sobre el papal de l’educació en centres de lligui, i el seu potencial transformador o no des del treball de barri i pràctiques situades. També vam parlar del passat de l’educació popular a Barcelona, amb pràctiques d’escoles populars, cooperatives d’ensenyament o les famoses escoles d’educació popular de Verdum (Escola Paulho Freire). Aquesta conversa ens va servir per connectar moltes investigacions i relacions que aquesta teixint grups d’investigació com Microsillons sobre educació popular o aquí el grupo Iberika de la Escuela Otra Hoja de Ruta i els seus llegats, potencials i friccions. Sobretot, en aquest últim punt, els conflictes ens vam aturar a repensar i plantejar que herències polítiques hi de l’educació popular a les pràctiques comunitàries, i com moltes vegades són fins i tot injuriades per les mateixes institucions culturals, o simplement ignorades. En aquest sentit destaquem les tradicions de Raval, de Rosa Sensat, d’espais com la Bonne, i les maneres de poder establir relacions de confiança amb elles des paradigmes pràctics de paraules, i no tant des de discurs que situen l’emancipació, el famós “empowerment “(empoderament) i altres paraules gairebé com a mite
Taula rodona / 14.09.2017 / 18h – 19:30h Sala d’actes
Taller del Dinamo DIY Espai del barri de la Prosperitat.
La tercera taula rodona del cicle ‘Vibracions i sonoritats’ vinculat a l’exposició ‘Lightforms / Soundforms’ de Brian Eno és una invitació a establir connexions entre experimentació i pedagogia. Sovint semblen mons que circulen en òrbites paral·leles sense arribar mai a entrar en contacte. En aquesta trobada es posen en comú tres projectes on la música i també el ball funcionen en múltiples direccions: l’experimentació i l’educació, però, també, l’autoaprenentatge, l’enfortiment o rebuig de determinades conductes socials, la creació més enllà dels marcs tradicionals i el cultiu de les llibertats.
Participants:
Òscar Sanoguera imparteix classes de música i dansa a l’Escola Dolors Monserdà-Santapau a 450 infants de 3 a 12 anys. El curs passat va introduïr una activitat a nen@s de 4 i 5 anys on experimenta l’audició activa i profunda, la identificació i direcció de patrons rítmics i la vivència autèntica de la pulsació.
Dinamo DIY Espai és un projecte polític i cultural autogestionat on es potencia el ‘fes-t’ho tu mateixa’, ‘fes-ho amb nosaltres’ i ‘fem-ho juntes’ per transformar les idees en aprenentatge col.lectiu. Al seu local s’hi fan exposicions, xerrades, tallers, cursos formatius i intercanvis culturals internacionals.
Kimberly Jordan és sociòloga i ballarina especialitzada en twerking i María Cabral es sexòloga. Juntes imparteixen els tallers ‘Viaje al centro del placer’, on treballen l’educació sexual i l’autoconeixement corporal a través del ball per activar pelvis i glutis i combatre la misoginia interioritzada i la mirada masclista.
Cicle de 3 taules rodones 29.06 – 12.07 – 14.09 / 18h – 19:30h Sala d’Actes
Les polítiques de la ciutat de Barcelona han marcat una imatge i relat d’un tipus de so i vibracions de la ciutat. D’una ciutat creativa, de turisme cultural, d’una ciutat de marca o de músiques travessada d’estils, llocs, festivals, i altres esdeveniments que generen un aparell comunicatiu i pedagògic sobre el que és la vida a la ciutat i les seves diverses sonoritats. A més, al costat d’aquesta qüestió, les pràctiques en educació musical, del cos i altres experiències interdisciplinars estan generant l’emergència de formes educatives que comporten altres models pedagògics de treballar amb les músiques, amb els cossos i les seves vibracions. Espais d’experimentació pedagògics que s’allunyen de l’educació del conservatori i produeixen altres llocs i aparells on aprendre i generar experiències de sons, cossos i vibracions diferents. D’altra banda, en contrast amb el repte d’un so de Barcelona o una forma de vibració i de moviment, hi ha pràctiques, espais i sonoritats que configuren altres relats de la ciutat, altres formes de generar experiències musicals, de comunitats pràctiques i d’experiments educatius que ens parlen d’altres paisatges i espais on produir, compartir, experimentar o treballar amb la música. Un ventall de pràctiques que ens parla d’altres sonoritats.
Amb aquest programa Interfícies pretén creuar diverses realitats, pràctiques i iniciatives sobre temes d’educació popular, de pedagogies de la música i el cos, pensant en les múltiples formes d’experimentar i generar cossos i sons que fan vibrar la ciutat de Barcelona de múltiples formes. Aquesta activitat es desenvolupa en diàleg amb l’exposició de Brian Eno «Lightforms / soundforms» del 13 de juny l’1 d’octubre.
Organitza
Interficies. Arts Santa Mònica
Produeix
Arts Santa Mònica
Col·labora
Nando Cruz
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis i mostrar publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l'anàlisi dels seus hàbits de navegació. Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Podeu canviar la configuració o obtenir més informació.AcceptarLLEGIR MÉS
Cookies
Privacy Overview
This website uses cookies to improve your experience while you navigate through the website. Out of these, the cookies that are categorized as necessary are stored on your browser as they are essential for the working of basic functionalities of the website. We also use third-party cookies that help us analyze and understand how you use this website. These cookies will be stored in your browser only with your consent. You also have the option to opt-out of these cookies. But opting out of some of these cookies may affect your browsing experience.
Necessary cookies are absolutely essential for the website to function properly. This category only includes cookies that ensures basic functionalities and security features of the website. These cookies do not store any personal information.
Any cookies that may not be particularly necessary for the website to function and is used specifically to collect user personal data via analytics, ads, other embedded contents are termed as non-necessary cookies. It is mandatory to procure user consent prior to running these cookies on your website.