3 TIPOLOGIA ACTIVITAT – interficies.net

Procesos Poble-sec: 3 accions

1. CURES, COSSOS I TREBALL: RESISTÈNCIES AL TREBALL

El projecte Cures, cossos i treball va néixer de la iniciativa col·lectiva de dones migrades vinculades a l’àmbit de les cures, impulsat des de l’Eix de Cures Dignes de Cooperasec i coordinat per Carla Guerra i Daniela Cabrera Salazar. Al llarg de set mesos, el grup —format per una desena de participants estables i altres assistents intermitents— va treballar a través de sessions setmanals centrades en el reconeixement de les pròpies experiències, la consciència corporal i la creació artística. L’ambient de confiança generat va permetre aprofundir en dinàmiques participatives que visibilitzaven la precarietat, la migració i el treball de cures des d’una perspectiva crítica i transformadora.

Un dels eixos fonamentals del projecte va ser la integració d’exercicis corporals i metodologies creatives, com el teatre d’objectes, la fotografia i l’ús simbòlic de materials com teixits o revistes. Es van utilitzar eines com el “relicari” i la bitàcola personal per recuperar memòries i construir relats propis sobre el cos, el treball i la identitat. Aquesta exploració artística va servir per resignificar la feminitat i qüestionar els estereotips socials sobre les cures, alhora que es va reivindicar el valor polític i emocional d’aquests sabers sovint invisibilitzats.

El projecte es va materialitzar en una instal·lació artística a l’espai públic, amb retrats en gran format i frases escollides per cada dona. L’acció va ser una campanya visual de denúncia i empoderament, centrada en les vivències de les participants. Un dels moments culminants va ser l’acte públic del 29 d’abril, on es va fer visible el treball realitzat amb una acció escènica i visual. Aquest procés no només va generar impacte al barri, sinó que va obrir la porta a la continuïtat del grup i a noves propostes creatives, demostrant el potencial de l’art comunitari com a eina de resistència, cura i transformació social.

2.ESCOLA POPULAR DE SALUT

La segona edició de l’Escola Popular de Salut al Poble-sec es va desenvolupar amb la col·laboració de múltiples entitats de la Mesa de Salut Comunitària, incloent-hi l’Agència de Salut Pública de Barcelona, el Pla Comunitari i artistes del col·lectiu LoRelacional. El projecte va estar orientat a persones grans, amb un grup de 35 participants diversos que van treballar des de l’octubre del 2024 fins al juny del 2025. L’equip artístic i el grup motor van aplicar metodologies creatives i participatives per promoure la salut, la memòria i el benestar col·lectiu, combinant arts vives, visuals i activitats comunitàries.

Durant els mesos de desenvolupament, es van realitzar 32 sessions que incloïen tallers artístics, activitats de memòria històrica del barri, música i dansa. Les trobades van ser espais d’intercanvi i expressió creativa, en què es van posar en valor les habilitats, històries i identitats del grup. La participació activa d’artistes, dinamitzadores comunitàries i professionals de la salut va permetre teixir un procés molt enriquidor, on les arts van funcionar com a eina de cura i construcció de vincles entre veïnes i col·lectius del territori.

El punt àlgid del projecte va ser la jornada de cloenda celebrada el 13 de juny al Centre Cívic El Sortidor, amb més de 90 persones. Aquesta festa comunitària va incloure música, ball, màgia, cuina col·lectiva i accions artístiques obertes al barri. La proposta va combinar cultura popular i arts contemporànies en un format lúdic, intergeneracional i participatiu. Més enllà del seu valor artístic, l’Escola Popular de Salut es va consolidar com un espai de reconeixement mutu, empoderament i resistència quotidiana, reivindicant la cultura comunitària com a pilar de la salut col·lectiva.

Aquí tens el resum en tres paràgrafs del projecte Moving! Traços Joves, ideal per a una entrada de blog:

3. MOVING! TRAÇOS JOVES

El projecte Moving! Traços Joves, liderat per la creadora Maria Ferrer, ha estat una experiència artística i comunitària on 15 joves del Pla d’Acollida de Poble-sec per a Tothom han connectat amb l’art i la dansa com a eina d’expressió. A partir de diverses obres del Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC), els participants —provinents de contextos culturals diversos— han desenvolupat peces escèniques que dialoguen amb les narratives de les obres “Les 3 dones de baix”, Perseguint la il·lusió i Possessió. Aquest procés ha afavorit una mirada crítica i creativa sobre les representacions culturals i ha potenciat la veu pròpia dels joves a través del cos i el moviment.

Entre octubre de 2024 i febrer de 2025, el grup va participar en diverses visites al MNAC i sessions d’assaig, treballant amb una metodologia basada en la improvisació, les arts vives i la creació col·lectiva. A més de fomentar la cohesió grupal, el projecte va obrir espais de descoberta i experimentació artística, combinant dansa, música i expressió corporal amb el context i les emocions vinculades a les obres del museu. Aquest procés va posar en valor la diversitat com a força creativa i la dansa com un llenguatge universal d’inclusió i comunicació.

El punt culminant del projecte va ser la presentació del 23 de febrer a la Sala de la Cúpula del MNAC, amb una sessió íntima i participativa. Els joves van compartir les seves creacions coreogràfiques i, posteriorment, van obrir un espai de diàleg amb el públic, que va incloure activitats de dansa col·lectiva i una improvisació final compartida. Aquesta experiència va reforçar el sentit comunitari del projecte i va fer palpable el poder transformador de l’art, posant en el centre la veu, el cos i l’experiència de joves sovint invisibilitzats en els espais institucionals i culturals.

Dret a ciutat i interculturalitat V: Espais i formes de conviure al Raval

Aquest projecte es desenvolupa al Forn de teatre Pa’tothom, amb la col·laboració de Teatre Arnau Itinerant, dins el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat IV: Espais i formes de salut”. L’objectiu és abordar la salut comunitària al Raval des d’una mirada crítica, posant èmfasi en les desigualtats territorials, el racisme i el dret a la ciutat, utilitzant eines com el teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista.

Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius del barri posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval, les lluites per tenir una vida digna i els encreuaments amb problemes de racisme. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural.
Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminisme pot aportar-hi. En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com la violència urbanística i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

Les activitats es divideixen en tres fases:

Formació (febrer – març): sis sessions amb grups locals per treballar la salut al barri, els racismes, i tècniques artístiques des d’una perspectiva interseccional.
Tallers i creació (març – juny): desenvolupament de tres projectes artístics col·laboratius, en diàleg amb joves i comunitats del Raval.
Mostres públiques (juny – juliol): presentacions de teatre fòrum durant les Festes Majors del Raval i el Festival Raval(s).

Els tres processos teatrals són:

Joves de Pa’tothom: treball sobre racisme, gènere i salut, amb creació escènica i mostra visual (dijous, febrer-octubre).
Grups de preadolescents: dues línies de treball amb escoles del Raval sobre poder, opressions i convivència (dimarts i dijous, matins i tardes).
Grup comunitari mixt dones i joves migrants treballen estratègies antiracistes i de cures comunitàries, amb teatre i intervencions visuals a l’espai públic (dimecres).

Aquest projecte vol donar veu a realitats sovint invisibilitzades i obrir espais d’expressió i transformació social a través de l’art, el diàleg intercultural i el treball per reconèixer els drets socials, territorials i d’interculturalitat.

INTERFÍCIES 2025: Pràctiques artístiques i comunitàries per repensar la salut i el dret a la ciutat

INTERFÍCIES és una plataforma viva d’experimentació i acció col·lectiva que explora noves formes de participació ciutadana, investigació artística i aprenentatge compartit. Nascuda l’any 2017 als barris del Raval i Roquetes, amb el suport de la Fundació Daniel i Nina Carasso, la iniciativa s’ha anat consolidant com un espai que connecta cultura, salut i drets socials des de la proximitat i l’arrelament territorial.

El programa parteix de les xarxes comunitàries existents en cada context i treballa des d’una perspectiva col·lectiva temes com la salut comunitària, la memòria, les cures i el dret a l’habitatge. Especialment després de la crisi sociosanitària de la Covid-19, INTERFÍCIES ha posat el focus en les cures comunitàries i la visibilització de col·lectius sovint ignorats.

Objectius i metodologia

El cor del projecte són les intervenions artístiques comunitàries, impulsades per equips interdisciplinaris formats per dones artistes i creadores que col·laboren amb estudiants, investigadors/es i agents comunitaris. INTERFÍCIES promou laboratoris de creació on es desenvolupen processos participatius i espais d’experimentació cultural que generen cohesió i transformació social.

Les temàtiques que s’hi aborden són múltiples i centrades en els sabers locals: memòries de les dones, gènere, antiracisme, salut des dels barris, territoris saludables i dret a l’habitatge. A més, el projecte inclou accions en l’espai públic, exposicions, jornades obertes i publicacions que documenten els aprenentatges i impactes culturals

FASES DEL PROJECTE 2025

Fase 1 – Disseny i diàleg amb el territori (gener – febrer 2025)

Creació de grups motors i articulació amb les xarxes locals dels barris del Raval i Poble-sec.
Identificació de necessitats i contextos de treball conjuntament amb les entitats del territori.
Desenvolupament de laboratoris creatius amb les creadores i l’equip coordinador per definir metodologies i continguts

Fase 2: Desenvolupament de processos en 3 barris

FASE 3: Retorn i visibilització comunitària

La tercera fase d’INTERFÍCIES se centra en compartir públicament els processos creatius als barris, a través de mostres, festivals i jornades obertes. A Raval i Poble-sec es presenten obres de teatre, arts visuals, audiovisuals i accions performatives en esdeveniments com les Festes del Raval, el Festival Raval(s), la Festa Major i la Fira ESSS. També es fan mostres comunitàries en espais culturals locals i s’edita un catàleg de 20 pàgines amb els resultats del programa. La fase culmina amb una exposició final a La Capella i un procés d’avaluació participativa coordinat amb l’entitat Diàlegs. Aquesta etapa visibilitza les veus del territori i reforça les xarxes comunitàries.

PRESENTACIÓ MEMÒRIES DE L’AIGUA

54058646996_d29218b16a_o

**24 de octubre, 17 h
En “la Playita de Can Sant Joan” (c/ Carril 1, Montcada, 08110), Metro L11 – Torre Baró.

El próximo jueves, dentro del proyecto que presentamos en la convocatoria abierta de @Manifesta15, mostraremos parte del trabajo de manera abierta y comunitaria junto a La Perifèrica y la comunalidad @Lafrontissa.

Habrá una acción performativa con Lo Relacional y un despliegue corporal de la publicación. La propuesta visibiliza cuatro de las principales formas de interacción con el canal y sus oficios: la limpieza del canal, el lavado de ropa, el riego por inundación de cultivos, y el mojado de la carga por parte de los cartoneros, aquellas personas que recogen cartón para reciclarlo. Este proyecto es de Transductores para Manifesta15 Barcelona Metropolitana con @voltes y Lo Relacional.

La propuesta visibiliza cuatro de los principales modos de interacción con el canal y sus oficios: la limpieza del canal, el lavado de ropa, el riego de cultivos a manta, y el mojado de la carga por parte de los cartoneros, personas que recogen cartón para reciclarlo. El proceso se documenta en un libro-objeto encuadernado artesanalmente por Celes Alessio. A lo largo de las diferentes secciones del librito, pasamos las páginas, las desplegamos para leer el texto, seguimos los pliegues y notamos la transición del papel al cartón.

En los últimos meses, se han realizado diferentes presentaciones tanto en el territorio, en la Casa de la Mina de Montcada, como en la sede de Gustavo Gili de @ManifestaDotOrg, durante el simposio sobre educación “Enseñar comunidad, aprender colectivo, ser red”. Como cierre del proceso de investigación, se ha planeado una presentación del librito en el lugar donde el canal cruza los barrios de Can Sant Joan y Montcada. Para asistir, os recomendamos observar el trazado del Rec y las actividades que ocurren a su paso. En el encuentro, se convocará a las comunidades relacionadas con estas memorias, usando el libro-objeto y la gestualidad que acompaña su lectura como pretexto para la conversación, a la vez que se inaugura el mobiliario urbano. ¡Nos vemos ahí el 24 de octubre a las 17 h!

Publicació Interficies 2024

INTERFÍCIES 2024: Diàlegs entre recerca artística, salut comunitària i drets socials

Interfícies és una plataforma de cultura i salut comunitària que impulsa la recerca col·lectiva en arts, educació i participació ciutadana. Coordinada per Transductores des del 2017, ha actuat en barris com el Raval, Roquetes, la Marina Trinitat Nova i Poble-sec, entre altres. El projecte col·labora amb xarxes locals, grups de creadors i contextos comunitaris, i ja ha celebrat cinc edicions centrades en la recerca artística, pràctiques visuals en l’espai públic i experiències de salut comunitària. Les seves intervencions s’han construït en diàleg amb actors comunitaris, respectant les seves necessitats i realitats sociopolítiques, mitjançant un treball en xarxa de codisseny i adaptació als diferents territoris.

En aquesta mostra es presenten 4 iniciatives artístiques i comunitàries que indaguen sobre diverses formes de reteixir les vincles. Els projectes mostrats treballen per mitjà de pràctiques artístiques interdisciplinàries i híbrids (performances, arts vives, fotografia participativa, arts vives, intervencions espai públic amb postals i pòsters efímers, vídeos comunitaris, mapatge col·lectiu i tèxtils, urbanisme i pràctiques d’espai públic).

L’exposició indaga en problemàtiques com què vol dir ser jove actualment i les seves relacions amb objectes; el suport mutu entre dones i les memòries en temps d’emergència; l’exclusió de cossos de les institucions i com hackejar les lògiques normativitzadores; les cures col·lectives i les interdependències en els barris; o la vida en espais públics i la mirada des de l’urbanisme feminista.

Descarregar publicació aquí

Projectes presentats:

Força Teatre II, amb Cia. Teatre Pa’tothom i l’Escola Collaso i Gil, amb el marc de treball del Teatre Arnau i Caixa d’Eines de Pla de Barris de Ciutat Vella.
Més trobades d’un cargol aventurer amb Ricardo Pérez- Hita
Vides de Barri,
Un Jardí en Comunitat IV amb el Col·lectiu Voltes i l’Institut Concell de Cent en el context de la Caixa d’Eines de Pla de Barris de Poble-sec.

MEMÒRIES DE L’AIGUA:Projecte artístic, mediambiental i de memòria comunitària al Rec Comtal

MEMORIAS DEL AGUA

Proyecto artístico, medioambiental y de memoria comunitaria en el Rec Comtal

Imagen del agua del Rec a su salida en la Casa de la Mina durante la limpieza del cana (Fotografia: Andrea Corachán Camús )

Transductores es una plataforma interdisciplinaria de investigación y mediación cuyo trabajo se centra en las pedagogías colectivas, la creación artística colaborativa y las intervenciones públicas. Para Manifesta 15, Transductores presenta un proyecto artístico, medioambiental y de memoria comunitaria en el Rec Comtal, una acequia que discurre al aire libre entre Montcada i Reixac y el barrio barcelonés de Vallbona.

Esta iniciativa tiene como misión investigar y generar intervenciones artísticas y urbanísticas en el espacio público, relacionadas con las memorias del agua del Rec Comtal y en el marco de la justicia ambiental, a partir de la creación de estructuras de mobiliario urbano móvil. Estos dispositivos darán soporte logístico a acciones culturales y performativas con la finalidad de activar los dispositivos presentes en el territorio, así como las memorias comunitarias del agua en el contexto del Rec y el último tramo abierto de la acequia, tanto en un sentido local, como en el contexto histórico de su relación con la ciudad de Barcelona y el río Besos.

El proyecto Memòries de l’aigua recoge recuerdos de los usos históricos del canal, vinculáandolos con el modo en que las comunidades interactúan con la acequia en su día a día. El proyecto visibiliza cuatro de los principales modos de interacción con el Rec Comtal, sus oficios: la limpieza del canal, el lavado de ropa, el riego de cultivos a manta y el mojado de la carga por parte de los cartoneros, las personas que recogen cartón para venderlo. En el proceso, el proyecto reflexiona sobre las políticas de gestión del agua y la justicia medioambiental y se ha llevado a cabo en un marco de diálogo público-comunitario al que han contribuido contribuyeron diversos colectivos vecinales.

Memòries de l’aigua se concreta en un dispositivo móvil que, a modo de prototipo, servirá como refugio climático para realizar actividades en el espacio público en el entorno del canal que ha sido construido con la participación de jóvenes de la zona.

El proyecto también incluye un folleto con imágenes y voces sobre los diferentes usos del agua. Como final del proceso de investigación artística y comunitaria se ha ideado una presentación de este librito en la que se convocarán a las comunidades relacionadas con estas memorias usando el libro-objeto y la gestualidad que acompaña su consulta como una excusa para la conversación. El espacio escénico en el que se presenta se ha ideado en relación con el contexto . Inaugura el mobiliario urbano diseñado para hacer actividades en la misma ubicación. Esta muestra pública, creada con el colectivo Lo Relacional en la que se activa el refugio, se llevará a cabo entre los antiguos lavaderos de Can Sant Joan y el colector de Vallbona, cerca de dónde corre el agua por el canal, y cruza el límite entre los dos municipios, Montcada i Reixac y Barcelona.

Instalación urbana anónima en el tramo del Rec que cruza la frontera administrativa entre Montcada y Reixac y Barcelona, al lado de la vía del tren (Fotografia: Desiré Rodrigo García y Andrea Corachán Camús)

Visita por el Rec con el grupo de jóvenes que viven en la Casa d’Acollida de Cal Miralpeix con Lo Relacional y La Perifèrica (Fotografía: Pablo P. Becerra)

Vista del Rec en obras entre los campos de la huerta de La Ponderosa y la C-17 (Fotografia: Andrea Corachán Camús)

–

Próximo evento:

Memorias del agua: Presentación escénica

Día y hora: 24 de octubre, 17 h

Sin traducción simultánea (castellano, catalán, otras lenguas).

Lugar de la presentación : carrer Carril 1 (Playta de Can Sant Joan), Montcada i Reixac 08110

Metro L11 Torre Baró – Vallbona. Punto de encuentro: 16:40 en la salida Avenida Esolapi Cander.

–

Créditos:

Un proyecto de Transductores para Manifesta 15 – Barcelona Metropolitana con La Periférica, Lo Relacional y Voltes Cooperativa

Diseño participativo del dispositivo de sombreadoVoltes Cooperativa y los jóvenes Karim, Amr, Kebba, Mohamed, Alhagie, Aboubakr, Walid Papefall, Moussa, Salou, Abdelkarim, Ahmed y Bnaissa.

Acompañamiento gráfico y encuadernación: Celestina Alessio

Acompañamiento comunitario y presentación pública: Patricia Fuentes Millán y Desiré Rodrigo García (Lo relacional) y Carmen Fructuoso (La Periférica)

Nueva Comisión de Manifesta 15 Barcelona Metropolitana. Con el apoyo del Ayuntamiento de Barcelona, el Departament del Cultura de la Generalitat de Catalunya y La Frontissa – Comunalidad de Montcada i Reixac y la colaboración del proyecto El Rec Comtal es Mou!, la Mesa Comunitaria Rec Comtal, el centro de acogida de Cal Miralpeix, el Ateneo de Fabricación de Ciutat Meridiana y el Institut Català d’Antropologia (ICA).

Agradecimientos: Helen Migueiz, Pedro Teixeira, Rosa María Martín, Luisa, Natividad Dante, Jaume Valentines-Álvarez, Jose Luís Conejero, Manolo,

Projecte FORÇA TEATRE: presentació 31 de maig -1 de juny

Projecte FORÇA TEATRE: presentació 31 de maig – 1 de juny a l’Escola Collaso i Gil

Presentació de la creació col·lectiva dels grups de cinquè d’enguany. Hem creat les següents peces: «Les Pells» amb el grup de 5è A i «La Família Solis» del grup de 5è B. Això és una part del resultat del procés.
El projecte FORÇA TEATRE està coordinat per Patotohom, Teatre Arnau Itinerant i el programa Interfícies, amb el suport del Programa de Caixa d’Eines de Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya.

Aquesta proposta pretén ser un treball transversal on es busca el creixement integral de l’alumne. Prenem el teatre com a eix principal, però tot enfocat a un empoderament i pràctica d’habilitats socials, humanisme i capacitat d’anàlisi social.

La tasca col·lectiva i les habilitats que requereix han estat la base del treball de tot el curs en què han participat activament els alumnes. L’escolta i el respecte són valors que han demostrat durant tot el procés. Cal felicitar-los per la seva disposició i el seu entusiasme al joc.

Les obres de teatre

S’han muntat dues obres: «Les Pells» i «La Família Solis»

«Les Pells» ha estat una mirada a l’extermini d’un poble indígena. És un poble fictici, però que podria ser qualsevol de les 90 cultures eliminades a Amèrica del Nord. Hem descobert que Cherokee, Apatxes, Sioux, Cheyennes, Kiowa, Arapahoes i Pies Negres no són marques de cotxes, sinó cultures que van ser esborrades de la història i que són el sòl on es van erigir ciutats civilitzades i postmodernes.
Fem èmfasi en l’ús de les armes com la forma de comunicar que tenen els poderosos.

En «La Família Solis» partim d’un conte popular, que s’endevinarà aviat. La creació ha partit de la reflexió sobre el consum i el fetitxisme a la mercaderia al que ens porta la societat actual. Som, si tenim. I ens hem preguntat a què hem renunciat davant la inclinació obsessiva cap al consum.
L’obra representa una família amb els valors inherents a com s’entén aquesta: La solidaritat, l’amor, compartir, ajudar, protegir, educar… i al que ens pot portar si tot ho basem en el que tenim, el materialisme, i no en el que som.
També veurem on viuen, el grup de veïns amb qui comparteixen el dia a dia. Com s’organitzen amb la feina comunitària. L’esforç per tirar endavant era l’al·licient per continuar junts. Una lluita col·lectiva davant situacions sovint molt desiguals i injustes. Tot això pot perdre’s davant la competència i l’avarícia.
El treball en comú ha permès aconseguir moltes fites. Molts espais de la nostra ciutat s’han aconseguit amb la lluita veïnal, enfrontant-se als grans poders econòmics i polítics que governen.

Agraïments

Cal agrair a aquells que per diferents motius no poden estar a l’obra. Aquells que han marxat. També a Shamir per ser una cuqueta de llum d’energia que creuava la sala però marxava. Ens agradaria tenir més eines per poder-lo incorporar al joc escènic.
A Abdul per la seva paciència. A Mia.
A les tutores Raquel, Toni i al professor assistent Sergio, amb ells podrem constatar si la feina feta reverteix a favor dels joves i la seva vida. Al Juanjo el Director i a Judit, Cap d’Estudis, que han estat fidels al projecte posant l’espai i el temps per fer-lo.
A Arnau Itinerant pel fort i decidit suport al projecte.
Finalment, al Pla de Barris per treballar per l’entorn educatiu, a qui tanta falta li fan intervencions com aquesta.

Repartiment «Les Pells»
A càrrec de 5è A

**Indígenes**

– Atif – Gran Visó (G.V.)
– Jhoselin – Xaman. Pell de fulla
– Angelo – Roure ajagut
– Saju – Soca de Pi
– Thauhid – Arrel viva
– Raida – Aixopluc de matinada
– Eli – Mar tranquil
– Carol – Cor d’Estel
– Moha/Ali M. – Goma distesa
– Nabil – Espelma tènue
– Flama inquieta – Ali
– Radifa – Crit de Nit
– Thauhi – Mestre pedra

**Colons – Caçadors**

– Antony – Luc Thompson
– Taha – Capità Jim
– Shezan/Minhajur – Roi
– Shariar – Harris
– Tazkia – Cleo
– Sagan – Narradora, Ema
– Hurria – Narradora, Eva
– Rafay – Cap, narradora, Angie
– Nadira – Infermera, Julie

Repartiment «La Família Solis»
A càrrec de 5è B

– Ayaan – Piero
– Islam – Abel
– Tasnim – Mariam, la mare
– Mubin – Ramon, el pare
– Gisan – Pau, germà petit
– Hamna – Amaia, germana mitjana
– Marcos – Marc, germà gran
– Noor – Beatriu, germana gran
– Khadija – Tieta
– Ghoufrane – Maria Sabina (Lila)
– Islam – Treballador 1
– Adiat – Treballador 2
– Adyan – Treballador 3
– Orin – Treballadora 4
– Zara – Treballador 5
– Irfan – Manicura
– Reynaldo – Banquer 1
– Ayaan – Banquer 2
– Irfan – Polític
– Wafiqa – Pija 1
– Aliya – Pijo 2

**Narrador:** Sergio

Projecte coordinat per: Forn de teatre Pa’tothom dins del curs 2023-24 a l’escola Collaso i Gil del Raval. Projecte del Teatre Arnau en el marc de Caixa d’Eines (Caixa d’Eines). Programes de Cultura i Educació del Pla de Barris de l’Ajuntament de Barcelona.

Teixer cures en comunitat IV: Poble-sec 2024

Teixer cures en comunitat IV: Poble-sec 2024

En el marco de Poble-sec, se consolida un proyecto de investigación y acción que abarca diversas áreas artísticas y comunitarias, con dispositivos de artes visuales, sonoras y vivas, así como elementos de construcción sostenible. Se trabajará con colectivos locales y se establecerán nuevos vínculos con los barrios de La Marina. El proyecto involucra a varios grupos de creadoras, incluyendo mujeres mayores, jóvenes y estudiantes de diferentes centros educativos.

El proyecto se desarrollará a través de actividades programadas y proyectos específicos. Estos incluyen sesiones con personas mayores para explorar prácticas de cuidado comunitario e intervenciones artísticas, así como trabajo con memorias visuales y sonoras realizadas por jóvenes a partir de sus relatos. También se desarrollarán proyectos centrados en grupos de mujeres de Poble-sec y La Marina para crear una cartografía emocional de la montaña y presentar los resultados en eventos festivos. Finalmente, se llevará a cabo un proyecto de Aprendizaje-Servicio en el Instituto Montjuïc con jóvenes de 4º de ESO, que se ha venido realizando durante los últimos 4 años. Como parte del contexto de intervención, se mejorará el patio escolar con mobiliario urbano en colaboración con el colectivo Voltes.

El proyecto en Poble-sec abarca diversas acciones en las artes comunitarias, visuales, sonoras y corporales, con la participación de creadoras interdisciplinarias. Se colaborará con colectivos ya establecidos y se ampliará la iniciativa a los barrios de La Marina. El programa Interfícies podría expandirse a estos barrios si la colaboración prospera. Se trabajará con artistas locales o vinculados al barrio en tres contextos diferentes: mujeres mayores de la Escuela Popular de Salud, jóvenes del Centro de acogida CODA y otros. A través de cinco proyectos con calendarios y actividades propias, se buscará identificar prácticas de cuidado comunitario y territorios saludables. Se realizarán intervenciones artísticas visuales y sonoras basadas en los relatos de jóvenes y personas mayores. Se desarrollará un recorrido por Poble-sec y La Marina para crear una cartografía afectiva de la montaña.

Los resultados del proyecto se presentarán en la calle y en eventos festivos para contribuir al repertorio cultural y saludable del barrio.

Este año, se abre un proyecto de trabajo en Vallbona (Nou Barris) con un enfoque en intervención artística, medioambiental y de memorias comunitarias, centrado en el marco del Rec Comtal. Con el apoyo de Manifesta 15, el objetivo es investigar y crear intervenciones artísticas y urbanísticas relacionadas con las memorias del agua y el Rec Comtal desde la perspectiva de la justicia ambiental. Se diseñará mobiliario urbano móvil para apoyar acciones culturales y performativas, activando las memorias comunitarias del agua. Se colaborará con la Mesa Comunitaria del Rec, administraciones locales, entidades vecinales y universidades. Se trabajará con tres agentes comunitarios diferentes, incluyendo un instituto y una fundación privada, además de grupos de vecinos de la Asociación de Vecinos de Can Sant Joan, para explorar las memorias del agua desde una perspectiva feminista y social.

Dret a ciutat i interculturalitat IV: Interfícies Raval 2024

En el context de Raval, es farà un treball amb l’espai comunitari i d’arts vives del Forn de teatre Pa’tothom, un lloc on s’articula el teatre de l’oprimit, el teatre- fòrum i les arts vives on col·laborarà en el suport el col·lectiu d’arts visuals i memòria de LaLaberinta. El programa d’Interfícies es desenvoluparà amb el marc de la iniciativa “Dret a ciutat i interculturalitat III: Espais i formes de salut”. Amb aquest marc es generarà un procés de treball les diferents mirades entorn de la salut i les vinculacions amb els espais públics, comunitaris i educatius del barri posant especial èmfasi a les desigualtats territorials del Raval, les lluites per tenir una vida digna i els encreuaments amb problemes de racisme. Es treballarà a partir de metodologies provinents del teatre de l’oprimit, les arts vives i l’urbanisme feminista, i el treball de les cures comunitàries des d’una perspectiva intercultural.

Es buscarà explorar espais de treball sobre les problemàtiques que s’imbriquen la interculturalitat, el racisme i la islamofòbia, en tant que conflictes que representa la fragilitat de la salut dels territoris així com la perspectiva que les arts contemporànies i l’urbanisme feminisme pot aportar-hi. En el procés s’articulen sessions de treball sobre dimensions socials del barri com la violència urbanística i el dret a ciutat per tal que els grups d’estudiants i joves recerquin es deixin afectar per altres realitats a partir de participar en les obres i accions de forma directa.

Formació i treball amb xarxes locals per treballar el marc problemàtic de racismes-mitjans i el dret a la ciutat la salut al barri i les tècniques i mars de treball del teatre de l’oprimit, arts vives i arts visuals amb grups de treball que abordin una perspectiva interseccional.
Desenvolupament de tres projectes a partir de tallers. Març – juny. Projectes de teatre de l’oprimit, arts vives i urbanisme feminista en accions a l’espai públic i mostres amb metodologies de treball artístic col·laboratiu. Es treballa a partir de dinàmiques i marcs de treball que emergeixen entre les propostes temàtiques així com en els diàlegs amb els grups de joves i comunitats implicades.
Mostra de teatre fòrum en Festes Majors del Raval o Festival Raval(s).

Les activitats conformaran a partir de 3 processos teatrals amb tres mostres i produccions:

Treball amb la companyia de Joves. Projecte amb relació a racismes i el treball i les formes de viure la salut al barri. Es treballarà sobre perspectiva de gènere executant una obra escènica i una mostra visual durant el dia de la dona, durant les Festes Majors del Raval i pel Festival Ravals 2024. Tots els dijous durant 7 mesos, primera hora de la tarda.
Treball amb grups de preadolescents de dos centres formatius d’FP del Raval en horari extraescolar i lectiu d. Temàtiques: relacions de poder, racismes i situacions d’opressions dels joves amb relació a la salut i els espais que habiten i la convivència barrial.
Grup de teatre comunitari del Raval, grup antiracista i migrant, creat l’any passat que té continuïtat aquest any 2024 amb dones i joves migrants treballant sobre estratègies antiracistes i les cures comunitàries. També es treballarà sobre les concepcions entorn de la seguretat, la salut i els espais al Raval com a part d’un procés de treball adreçat a activistes, professionals i col·lectius relacionats amb aquests temes.

Creuem la muntanya 24:Montjuïc com actiu de creació de vincles comunitaris

Creuem la muntanya, ha sigut un projecte per a enfortir els vincles comunitaris entre territoris del mateix districte, Poble-sec i els barris de La Marina, mitjançant accions creatives desenvolupades a través de la frontera paisatgística que les unia i l’hora les separava: la muntanya de Montjuïc. El projecte ha treballat en 4 processos de creació artística amb diferents col·lectius, principalment famílies diverses i persones grans en situació de solitud. El projecte ha pretès activar altres imaginaris, relacions i sabers sobre Montjuïc, tant de memòria comunitària com de futurs possibles. Hem entès la muntanya com un actiu viu de ciutat, un espai viu, amb potencial per a generar relacions i connexions entre els barris i amb la naturalesa. Un lloc on hem pogut imaginar i experimentar altres formes de territoris saludables i de relacions entre ciutat i naturalesa que han donat peu a activar altres imaginaris i trànsit ecosocial mitjançant les pràctiques artístiques. El projecte s’ha desplegat amb els plans comunitaris i les xarxes actives de cada barri, amb processos diversos que han acabat en instal·lacions d’art públic, accions d’arts vives, presentacions públiques, mostres i una jornada final entre els diferents grups participants. Passem a continuació a descriure les accions portades a terme en cadascú dels contextos intervenguts.

Poble-sec

En aquest barri, el procés comunitari ha sigut molt complex, i s’ha hagut d’adaptar molt la proposta. En aquest sentit, vam començar amb reunions i contactes amb grups familiars i de criança, a més de mantenir un diàleg amb el pla comunitari i la taula d’educació i infància. Després de diverses converses, va ser realment impossible dur a terme aquesta acció amb algunes famílies, ja que alguns dels espais de criança van tancar (Petit Moliner) i altres estaven molt precaritzats o la persona referent comunitària no va estar durant molt temps activa en el procés. Llavors, es va decidir reforçar les accions amb famílies en un altre barri, La Marina i es va finalment a optar per accions de treball de memòries amb gent gran i emmarcant el procés dins del programa de Viu Montjuïc, on poder també invitar a grups familiars.

Pel que fa a la gent gran i els grups de dones, vam trobar bona intenció, però va ser impossible coordinar-ho amb la taula de salut i l’escola popular de salut, ja que estaven creant per primer cop aquest grup i només es van poder fer algunes petites visites al MNAC o accions petites. Sobretot, el col·lectiu va fer un procés intern de treball amb altres creadores. Davant d’aquest context, finalment vam adreçar-nos cap a la taula de cultura comunitària de Poble Sec i, en col·laboració amb el Teatre Arnau Itinerant, vam decidir reactivar temps de memòries i gent gran. Llavors, es va fer la ruta de les Aigües amb aquest context comunitari i el castell de Montjuïc amb un disseny previ de continguts d’història i memòria del Montjuïc. En el procés, es van incorporar memòries i experiències de gent gran per la ruta i treball de continguts d’algunes organitzacions comunitàries per a les 4 parades de la ruta: assemblea teatre Arnau, gent gran CERHISEC i barraquisme, l’eix ecosistema de cooperativa per Fontana i horts urbans, i finalment, mirada comunitària i urbanista de cooperativa i pla comunitari per la Font del Gat. Amb aquests coneixements, es va sumar la mirada de l’àrea de mediació del Castell de Montjuïc, que liderava les parades en continguts i diàlegs amb els temes i sabers comunitaris. Finalment, es va proposar el grup Mastika Project, de música mediterrània, balcànica i del sud d’Itàlia, d’arrel popular i comunitària. Aquest grup va ser proposat pel Centre Cultural Albareda i Can Fera Àsia Sogas, amb una visita prèvia per construir el recorregut i els espais finals de les dues rutes. Les rutes van tenir lloc el 7 i 8 d’octubre amb 35 i 52 persones respectivament, amb un 50% de veïnat i persones relacionades amb Montjuïc. Especialment, es van fer debats de memòria, compartir vivències de com era Montjuïc i la vida a Poble Sec, amb èmfasi en espais de comunitats, horts, jocs de carrer i muntanya, i memòries dels llocs i esdeveniments comunitaris que es feien abans.

La Marina

A pesar de ser un context nou per l’entitat, el treball colze a colze amb les tècniques del Pla de Desenvolupament Comunitari de La Marina-Zona Franca va ser molt fructuós. El motiu va ser la trobada d’interessos comuns entorn d’una línia estratègica del PDC per fomentar la relació amb Montjuïc i els equipaments culturals de la muntanya que encaixava perfectament amb la proposta de Transductores.

Es van produir diverses trobades entre les tècniques del Pla Comunitari, els equips de creadores i la coordinació del projecte. Més endavant, una vegada aquesta aliança i la proposta de projecte estava clara, es va ampliar el diàleg amb representants dels equipaments de muntanya, especialment amb el Museu Nacional de Catalunya.

Finalment, es va arribar a un disseny basat en recorreguts des del barri a la muntanya centrats en diferents públics objectius: gent gran, dones i famílies amb infants. A la vegada, cada grup estava associat a treballar durant el recorregut una temàtica concreta: ”accesibilitat i memòria”, “cossos i seguretat” i “La muntanya com ecosistema jugable”. Així mateix, cada activitat culminava en una visita particular al MNAC, en consonància amb la temàtica proposada. La proposta metodològica que el grup de creadores (LEMUR, Laboratori d’EMergències URbanes) va proposar, és consultable aquí i aquí, així com una avaluació més detallada d’aquestes activitats del projecte.
Per la segona tongada d’accions a l’octubre es va decidir seguir un esquema similar, però centrats en famílies i dones i afinant alguns reptes que es van trobar en la primera proposta. En el cas de dones, es va decidir desplaçar la mirada cap el plaer en comptes de la seguretat i buscar la participació d’un perfil de dones més joves. Pel que fa a les famílies, es va acotar la proposta a 0-3 anys, per poder platejar una metodologia i propostes més concreta.
Totes les accions plantejades es van recollir en la mostra i cartografies finals, tal com es va plantejar en el projecte inicial.

Amb tots els materials de treball es va fer una mostra itinerant sota el nom de “Anem a La Muntanya. PAS A PAS,” que va tenir diverses localitzacions: Espai Cooperasec, Pati de la Biblioteca de Poble-sec i Espai Barkeno a La Marina. La mostra es va iniciar el 20 de desembre, estava programada fins al dia 31, però es va allargar finalment fins al dia 10 de gener de 2024. La mostra contemplava dos rols d’ús, amb un resum del treball de la Marina i Poble-sec, així com fotografies, textos i materials del procés de treball amb els diversos grups implicats.

DOCUMENTO FINAL DESCARGABLE- MANUAL I MEMÒRIA