INTERFICIES – interficies.net

Interfícies 2020 al Poble-sec

D’altra banda, es troba també en marxa el procés amb infants i joves. Després d’un primer intent d’aliança amb una altra entitat del barri que no ha estat possible per trobar-se en una situació molt delicada relacionada amb la gestió del COVID, finalment va sorgir l’oportunitat de treballar amb XiBarri. Xibarri és un projecte construït per veïnes de la Xarxa de Suport Mutu de Poble-sec, oferint possibilitats en el desconfinament per als petits del barri. Durant unes hores, Xibarri comparteix espais del Poble-sec, que empatitzen amb la proposta i obren les seves portes, realitzant tallers creats per les diferents col·laboradores. D’aquesta manera es genera un espai alternatiu per a algunes de les famílies que necessiten suport en aquest moment. Xibarri és un projecte que ha sorgit, igual que la resta de propostes de la Xarxa de Suport, en uns temps i amb uns nivells d’organització envejables. En concret, desenvoluparem en col·laboració un taller de sis sessions que vincularà treball amb càpsules de formació en agroecologia i reconeixement de plantes amb dibuix i serigrafia. Comptarem amb l’ajuda de diverses col·laboradores, totes del barri, a més de la xarxa de Xibarri: Júlia S. Palau (artista i membre del Sindicat de Barri del Poble-sec, amb qui ja hem col·laborat en Barricidi) i Alba AA (Sòcia-treballadora de la Raposa i part del projecte de serigrafia artesanal Embrutafils amb qui vam treballar en Creuem El Paral·lel). També comptem amb el suport del Solar de la Puri, que serà la base d’operacions de les primeres sessions vinculades amb l’hort.
Com ja hem esmentat estem emprenent també el desenvolupament d’un mapatge de cures del Poble-sec en col·laboració amb Més que cures sota el paraigua del treball amb acció comunitària i la taula de Salut del Pla comunitari del barri. El mapatge té per objectiu enfortir la xarxa de les cures posant en marxa un procés comunitari al barri del Poble Sec que permet identificar i visibilitzar la xarxa de cures i consolidar-la. Volem permetre que els membres de la xarxa s’apoderin per donar-se suport i reivindicar, amb l’objectiu de valoritzar i socialitzar les tasques de cura i buscar millores en les condicions de vida de les persones curadores i les persones cuidades. Es conformarà un grup motor que acompanyarà tot el procés i que estarà compost per membres de les mateixes entitats amb les quals es treballarà en les sessions previstes. Un dels resultats previst per aquest procés, és un mapa similar al que vam desenvolupar per a Barricidi.
També ha sorgit l’oportunitat d’emprendre un procés interessant entorn de l’espai públic i la idea d’exili (en un sentit social ampli) amb un institut del barri, del qual ja parlarem quan es concreti més.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies si no que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.

Més fotos de Interfícies aquí:

Interfícies 2020 al Raval

Després de l’aturada que tothom ha patit, ens trobem en el procés de reformulació dels projectes per adaptar-los a la nova realitat. En aquest text tractarem d’exposar quin és el full de ruta previst, si tot va més o menys com fins ara, pel programa Interfícies al Raval.
En aquest cas l’aterrament ha sigut relativament senzill, el fort arrelament de Pa’tothom al barri no ha suposat grans canvis. La feina amb l’Escola Cintra s’ha activat de nou amb el començament del curs acadèmic al setembre. Pa’tothom ha col·laborat amb dos grups de secundària tots els matins dels dijous amb el resultat del desenvolupament de tallers de teatre comunitari per a perfilar unes 4 escenes teatrals per grup que s’acabaran de perfilar i treballar de cara al 2021.
El procés al voltant de la islamofòbia des de la meitat de setembre fins a octubre el grup s’ha reactivat amb 10 sessions intensives sobre teatre comunitari que comportarà la configuració d’una peça teatral sobre els temes treballats en el seminari que també es va veure interromput. Està prevista una jornada de retorn en l’Espai Social de la Massana / Espai Migrant el pròxim 18 d’octubre. Aquesta jornada consistirà en un taller sobre teatre activista i militant en la qual es va incloure la peça teatral i debat posterior a manera de teatre fòrum.
Finalment, i sobre això ja ens estendrem en una altra entrada més endavant, ens trobem en aquests moments immersos en la producció d’una exposició que s’inaugurarà a finals de desembre en la qual la plataforma Interfícies, mirarà d’una forma transversal cap als projectes de Transductores des de l’òptica de la cultura i la salut comunitària i la seva vinculació amb els territoris. Contemplarà per tant no només els projectes d’Interfícies sinó que s’inclouran processos d’altres línies com potser BornLab o Creuem el Paral·lel. Ja contarem més… cuideu-vos.

Vídeo del procés de traball ‘A jugar al carrer!’

La segona fase del treball al context de Roquetes, A jugar al carrer! va ser un procés d’un mes entre arts vives, exploracions i treball amb les cultures del joc en col·laboració amb l’institut-escola de Torre de Baró en el marc del projecte educatiu de Recerca-acció participativa que desenvolupa l’IGOP, Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB quest treball es va articular amb el procés d’inauguració del pati de primària el 12 de juny de 2019, on els 3 grups van mostrar un treball entre coreografies de moviments de jocs, taller de slam poetry / poesía creativa. Aquest vídeo dona compte del procés.

Vídeo del procés ‘Moure’ns, cantar i contar’

Us deixem el vídeo amb el qual donem compte de Moure’ns, cantar i contar, el procés on han participat les dones vinculades al grup Activades per la salut del Casal de Barri Toni i Guida, encara que obert a la participació d’altres dones.

La dansa i el moviment, el joc i les cançons són les eines que han permès moure, cantar i comptar el nostre coneixement de manera conjunta. Arran del procés s’ha construït un repertori variat de creacions sonores i taules de moviment creatiu per a cuidar-nos i cuidar el barri.

https://www.youtube.com/watch?v=NPQl6VWkhmY

Una crònica de ‘Els remeis de la Trini’

Tal com explicàvem en aquest post, entre el 17 de maig i el 21 de juny ha tingut lloc el taller “Els remeis de la Trini”. L’espai ha servit per fer un primer acostament a les formes en què les habitants de la Trini, perquè en el taller tots els participants han estat dones, aprenen, gestionen i recorden l’autogestió de la salut. Tot i que en un principi aquest últim punt de la memòria pesava en la nostra primera intenció amb aquest taller, aviat ens vam adonar que treballar aquesta capa de les transmissions i els records necessitaria en aquest cas d’altres temps més sostinguts per poder fer-la emergir. A més, des d’un primer moment va ser també palès que la provinença dels sabers que les assistents al taller portaven venien de llocs més diversos i menys romàntics, no per això menys interessants. Llocs, i persones, com un grup d’amigues que comparteixen aquesta afinitat, en el cas d’Encarna; Youtube per Doris, o els llibres de Txumari Alfaro per Vega.

En el primer dia de trobada es va traçar el contingut per a la resta del taller. Les sessions es van articular al voltant d’un primer moment de xerrada i trobada al voltant d’una infusió. Les herbes que hem estat provant eren novetat per a la majoria d’elles: herba de Sant Juán, Espígol o marialluïsa han estat algunes de les que hem estat bevent i coneixent les seves propietats. Després d’això procedíem a elaborar alguna recepta o remei a proposta d’alguna de les veïnes de Trinitat, i als voltants en alguns dels casos. La primera va anar a càrrec de Vega, que es va encarregar de compartir un liquat de remolatxa, pastanaga, llimona i llevat de cervesa. Si és el cas, la recepta estava lligada a un record personal de cures i amor molt fort. A la segona sessió va ser Encarna l’encarregada d’ensenyar-nos com elaborar una base per cremes i una altra per ungüents que amanim en aquesta ocasió amb oli macerat de calèndula i amb olis essencials de romaní i espígol respectivament. Encarna porta anys formant-se al voltant de la gestió de la salut i més de moltíssims coneixements i experiència, és posseïdora també d’un discurs crític molt potent. Com a excepció a la quarta sessió vam realitzar una sortida per Collserola que ens va permetre identificar moltes plantes, algunes d’elles, com l’hipèric, que estaven en plena temporada i que estàvem consumint en l’inici de les sessions. La sortida va permetre connectar amb altres de les formes de fer que havíem estat posant en pràctica en altres activacions de la plataforma d’art i salut comunitàries a través del caminar i va permetre teixir un vincle, en aquest cas sí, entre el territori, la salut i el record. Durant el recorregut també hi va haver espai perquè sorgís una recepta: un xarop de pinyes verdes que Encarna s’encarrega d’elaborar amb sucre i el fruit dels pins de la muntanya que acull al seu faldilla al barri de Trinitat Nova. Pel que sembla no només serveix com a remei de salut sinó com un gran guarniment per al gelat. En l’última sessió va ser Doris qui ens va portar una recepta de desodorant natural per finalment fer una petita exposició de les imatges i les receptes recopilades, fer balanç del taller i compartir un dinar de vestit. Ah! I per afegir un altre remei a la llista, una loció a base d’àloe vera i alcohol de romaní que resulta ser molt refrescant per a les cames ara que s’acosta l’estiu.

Moure’s- cantar- contar: desenvolupament de l’ultima fase

Dimecres dues de maig: avui és la primera de les tres sessions dirigida per Laura, Alba i Clara, les alumnes de Psicologia Comunitària que es van sumar al procés de Roquetes amb Lo Rolacional. Després de 9 sessions acompanyant Patricia i Desiré ha arribat el moment de prendre les regnes i per com s’han anat desenvolupant les sessions ningú dubta que el procés seguirà funcionant. Comença la música, encara hi ha un breu moment de manca d’escolta grupal durant l’escalfament, moltes persones han tingut la sensibilitat de detectar-ho i no passa d’un petit soroll. La cançó d’avui torna a ser de Pablo Alborán Què tenen les senyores amb aquest noi? Un misteri per a la nostra cosmovisió. En qualsevol cas, l’important és que durant la conversa, en aquest comptar, del títol del procés proposat per Lo Relacional s’assoleixen uns nivells d’intimitat enormes, que no podem sinó valorar positivament. “Hem de celebrar que seguim sent dones senceres” diu una de les participants. Més o menys així, ens acomiadem.

A la següent sessió, s’introdueixen algunes variacions en la coreografia, i l’ambient de confiança segueix sent tal. Aquesta vegada amb la cançó sorgeixen records de joventut i tot un seguit de dades i xafarderies d’època impagables. El més ressenyable de les tres sessions passa sens dubte en l’última on, tot i el contratemps que suposa l’haver d’abandonar la sala de moviment una mica abans del previst, la valoració i el pica-pica que hi havia previst portaran finalment més temps del previst. Eren moltes coses per a l’última sessió i el temps extra dóna una mica més de respir i distensió al procés de valoració. Just en el canvi d’espai apareixen Desiré i Patricia, de Lo Relacional, per no perdre el tancament.

M’han fet fer coses que mai he fet

Em surt de dins coses que abans no em sortien

Tenia coses oblidades que m’han remogut

Em recorda a quin punt estem ara

Van ser algunes de les frases que es van poder escoltar i que donen compte de com s’han imbricat les vivències, passades i presents, amb el moviment. Hi havia pendent una promesa de tiramisú per part d’una de les participants i s’ha pogut complir just en el millor moment. Entre sucs i pastissos es tanca Moure’ns, cantar, explicar.

Escola Cintra: Mostra de 3 micropeces

El dia 13 de juny s’han presentat 3 minipeces de teatre desenvolupades amb l’escola Cintra, un centre obert de secundària amb el qual Pa’tothom porta col·laborant fa anys, per integrés el teatre, de diverses formes, en el projecte educatiu amb joves de 2ª i 4ª ESO. Aquest procés es desenvolupa des octubre, ia Interfícies hem donat suport i acompanyament a un dels grups, amb el qual es incorporat una persona de psicologia comunitària i hem desenvolupat també una petita avaluació amb aquest estudiant.

El treball d’aquests mesos s’ha representat al Centre Cívic de Drassanes. Amb més de 40 estudiants de l’escola i el professorat, hem pogut veure les següents mini-peces escèniques.
La primera de 2n de l’ESO ha presentat una cadena de seqüències curtes sobre el bullying que pateix un jove a l’institut, i les qüestions i dilemes morals que se li obren, així com la dificultar d’habitar-o comunicar-ho amb els seus companys o la por a perdre amics.

La segona peça ha estat sobre els prejudicis. La peça situava un viatge d’un jove a Madrid des de Barcelona, amb una persona amb prejudicis racistes. En aquesta situació el jove deixa el seu gat a cura del seu veí Xinès, i es destapa un conflicte racista per part del seu acompanyant.

La tercera peça, de 4a d’ESO, ens posa en situació de prendre responsabilitat de la gent gran amb el títol de “Auién cuida l’àvia”. Tres germans han d’enfrontar al dilema de pagar les injeccions per tenir cura de la seva àvia molt malalta o deixar-ho de fer, mentre estan embolicats en la precarietat i manca de recursos econòmics.

Finalment a manera de colofó també s’ha posat una peça pròpia de Pa’tothom, “clara no s’aclareix” sobre temes de feminisme i assetjament de parella, de treball domèstic i de relacions de gènere.

Mostra Teatre Comunitari: ¿parlar dels barris?

El dimecres dia 12 de juny, es va realitzar la primera mostra oberta del procés de teatre comunitari a manera d’aula oberta (es mostra la peça i es discuteix amb persones per analitzar-la o millorar-la). Aquest grup ha anat desenvolupant diverses històries des de Febrer fins arribar a la peça final. Aquesta és una peça amb un títol encara indefinit. Es titula “el teatre comunitari i els barris” o també “es pot parlar dels barris?”.

La peça comença amb una escena on un educador o treballador social del barri presenta en una reunió de veïnes, a una investigadora i artista comunitària dels EUA, que vol fer una peça amb “gent pobra”. D’aquesta reunió ja emergeix un primer conflicte sobre amb qui es treballa, si hi ha recursos i qui és la gent del barri o la representa. Després d’aquest interludi es veuen tres escenes diferents, com si fos el programa de teatre de comunitat d’un poble, i assistim així a tres representacions diferents.

Una és d’una artista o creadora amb pensament positiu, que demana voluntaris del públic, i es genera un conflicte amb les persones i la mirada cap a l’individu. Una altra peça, en clau més realista costumista parla d’un sopar en una família “convencional”, on la filla es vas resistir la pressió de la mare i el pare de tall més tradicional i amb components racistes. La mare mestressa de casa i el pare volen controlar la seva filla, i sorgeix conflictes amb les relacions de la filla i el càstig per parlar amb un noi d’una altra nacionalitat. L’última escena relata l’aparatós intent de fer una obra de teatre multicultural per part de l’artista-investigadora dels EUA, amb un magribí i una persona sense sostre, i amb això es qüestiona el grau de paternalisme, voltariedad o d’inclusió forçada o de obra amb gent de color.

Al final de les tres escenes es va donar un petit debat al voltant de diversos elements de la peça. Per a algunes persones funcionava bé, però necessitava de més context i de descriptors més clars de les tres escenes, com ara els recursos o motius de perquè la gent entrava a fer teatre comunitari. Una altra qüestió va ser si era per a un públic molt específic o no, i si es podia pensar en mes context o elements, així com l’ordre les seqüències o la relació d’alguns personatges. També es va parlar de poder aprofundir més amb el personatge que fa de treballador local o mediador, que pensa, en què focs creuats es troba, que contradiccions o paradoxes té quan accepta diners, etc ..

Inauguració del pati de l’escola Turó de Roquetes

Demà 12 de juny s’inaugura el nou pati de l’Escola Turó de Roquetes. Des d’Interfícies col·laborem a les activitats amb una coreografia performance, una tasca-festa y l’exposició dels poemes al voltant del joc que LoRelacional ha desenvolupat durant A jugar al carrer!, que va ser un procés d’un mes entre arts vives, exploracions i treball amb les cultures del joc en col·laboració amb l’institut-escola de Turó de Roquetes en el marc del projecte educatiu de Recerca-acció participativa que desenvolupa l’IGOP, Institut de Govern i Polítiques Públiques de la UAB, aquest treball es va articular amb el procés d’inauguració del pati de primària el 12 de juny de 2019, on els 3 grups van mostrar un treball entre coreografies de moviments de jocs, taller de slam poetry/poesia creativa.

Actualització: En aquesta altra entrada teniu el vídeo en el qual LoRelacional ens explica que han fet durant el ja mencionat procés A jugar al carrer!

Influències i Confluències de la Companyia de Teatre Jove Pa’Tothom: una peça sobre la violència urbanística

Els dies 1 i 2 de juny va tenir lloc District Art, Festival de Teatre Jove al districte de Sant Martí. S’hi va produir l’estrena de ‘Influències i confluències’ desenvolupada per la Companyia de teatre jove de Pa’Tothom amb el suport de la plataforma Interfícies. La peça desplega, amb molta rigorositat, les vicissituds d’un bloc de veïnes on estan representats molts dels arquetips que componen l’ecosistema d’una comunitat de veïnes qualsevol: la guiri, el veí privilegiat, el recelós de tints racistes, l’activista … Aquesta rigorositat sens dubte prové del treball de recerca realitzat pels i les joves, que s’han assessorat amb múltiples entitats al voltant de les lluites per l’habitatge, com ara el Sindicat d’habitatge del Raval. Com a peça de teatre fòrum, el final queda obert. En aquesta primera representació les aportacions del nombrós públic jove provinent de les altres companyies del festival van proposar van ser molt imaginatives a l’una que madurades. Es podia palpar que estan molts d’ells i elles estaven acostumats ja al format i que en tot moment estaven elaborant respostes als problemes plantejats per l’obra. L’obra circularà per altres espais i trobades fins a tancar el seu periple aquesta temporada a Jeune Théâtre Européen – Créarc.