interficies – Page 8 – interficies.net

Visita Hack : Gestes disfuncionals. Marta Galán i dones del projecte+65 de l’Antic Teatre

Una proposta de MARTA GALÁN amb les dones del projecte comunitari +65 de l’Antic Teatre i amb la col·laboració de Nicolás Spinosa.

Visites Hack és un cicle experimental d’aproximacions a l’Arts Santa Mònica i/o als seus continguts a partir de formats artístics. Els diferents creadors/es, artistes i col·lectius convidats, mitjançant metodologies i pràctiques artístiques interdisciplinàries (arts en viu, arts visuals, música, performance, etc.), proposen unes experiències de relació amb el centre d’art que va més enllà de la idea de vista guiada.

Prenent com a punt de partida l’exposició Caminar sobre el gel, aquesta Visita Hack proposa connectar la idea de difuncionalitat en relació amb la pràctica artística i l’artista present en l’exposició, per proposar un moment compartit de reconstrucció de les vivències quotidianes en senzilles “gestes disfuncionals”. I ésser disfuncional, en aquest cas, vol dir destinar un gran esforç i energia a empreses alienes a les convencions que configuren el nostre entorn social (i econòmic). Gestes disfuncionals, personals i (in)transferibles, que s’expressen en diferents formes de resistència i perseverança.

Marta Galán Sala és artista-educadora, autora de textos per a l’escena, directora i facilitadora de processos escènics i performatius fonamentats en pràctiques col·laboratives i/o comunitàries, en aquest cas amb el Grup de dones integrants del projecte comunitari +65 coordinat des de l´Antic Teatre al Barri de la Ribera i Santa Caterina, al que coordina enguany i de la que formen part: Pilar Bajo, Aurora González Roig, Maria Isabel Gutiérrez Bogado i Emilia Martin Moreno.

Fotografies d’Alessia Bombaci

Més informació i imatges a :

imatges de l’acció-intervenció «GESTES DISFUNCIONALS» a l´Arts Santa Mònica

El 2009 Marta Galán activa la plataforma TRANSlab. des d’on proposa diferents projectes col·laboratius i contextuals on les arts (especialment les arts escèniques i performatives) són eines pel desenvolupament cultural comunitari i/o l’educació artística. Amb aquest format treballa per a entitats i institucions com A bao A Quo, Festival Ingràvid, Macba, Antic,CAET, Ajuntament de Barcelona, Festival Grec etc El 2015 s’estrena al Teatre Lliure una adaptació del seu text El Conejito del Tambor de Duracell amb l´actriu Clara Segura, dirigida per Marc Martínez, i col·labora amb el Servei Educatiu del MACBA en la concepció de programes educatius per explicar l’art d’acció, la performance i les teatralitats dissidents. Dirigeix, juntament amb l’artista Nicolás Spinosa, el projecte Poéticas / Laboratorio Internacional de Performances, amb artistes visuals i escènics de Barcelona i Llatinoamèrica.

CRÒNICA del Taller L’ART DE VENDRE(’S) + VÍDEO

Taller realitzat l’1 i 8 de març de 2017 en el marc de l’exposició Caminar sobre el gel,
del centre Arts Santa Mònica

Dirigit per l’artista Raquel Friera, en col·laboració amb l’assignatura “Professió i context” impartida per Montse Romaní a l’escola Massana.

1ª sessió: 1 març
La sessió va començar amb una visita guiada per l’exposició.
La visita va ser realitzada per MAGMA i vam dividir els estudiants en dos grups.

Després de la visita guiada, Raquel Friera va presentar el seu projecte L’art de vendre (2012) a l’espai habilitat per al taller. Tot seguit, va projectar el vídeo que forma part d’aquest projecte, on analitza en clau irònica diferents estratègies de “mercantilització” de la pràctica artística. A partir d’aquests material, va configurar una “guia d’anàlisi” amb diferents preguntes que els alumnes havien d’aplicar a les peces de l’exposició Caminar sobre el gel. L’objectiu d’aquesta anàlisi i aplicació consisteix a aprofundir en la figura de “artista”, les condicions de producció i la professionalització o adaptació de la pràctica artística al mercat de l’art. Posteriorment, es va explicar l’exercici que els alumnes havien de fer i es van formar llavors grups de treball segons les peces escollides de l’exposició. Als darrers 50 minuts de la sessió, els grups van tornar a la sala d’exposició per aprofundir amb més detall en les peces escollides, observant-les amb deteniment i fent preguntes a l’equip educador.

Taller art vendre 1 sesion_2

2ª sessió- 8 març

En començar, es va recordar l’exercici que havien de fer. A partir dels grups de treball ja formats, els estudiants es van posar a treballar. Vam dedicar la darrera hora de la sessió a les presentacions dels treballs fets pels alumnes.

Taller art vendre 2 sesion_2

Els alumnes van analitzar les peces següents:
1-“When other birds still”, 2017, de Lúa Coderch.
2-“Werner eats his shoe”, 1980, de Les Blank.
3-“Les dues antenes del repetidor de Rocacorba”, 2016, d’Irene Visa.
4-“Les états de la matière”, 2013, de Pauline Bastard.
5-“El mal de la taigà”, 2016, de Fermín Jiménez Landa.

Els formats de presentació van ser variats: des d’una projecció interactiva a través de Google maps, passant per uns dibuixos, una performance, una presentació de conclusions tradicional i un vídeo.

El primer grup va emfatitzar el gest de l’artista Lúa Coderch, apropiant-se de la natura (so dels ocells) a través de mitjans tecnològics (reproduint-los ella mateixa amb l’ajuda de la tecnologia). A la seva presentació, van fer el gest contrari: anar des de la tecnologia (Google maps) al llac on l’artista fa la seva peça (el llac Walden).

El segon grup, a través d’uns dibuixos, es van centrar en el número de peces o obres que podien produir-se a partir de la peça exposada a la mostra (el vídeo de la performance).

El tercer grup va fer una performance en clau humorística d’una altra visita guiada.

El quart grup, a través d’una presentació tradicional de les seves observacions o conclusions, es preguntaven quina era finalment la peça artística: la perfomance feta per l’artista de tornar les peces de la casa a la natura, el vídeo que ho documenta o la instal·lació del vídeo amb els bancs present a l’exposició.

L’últim grup va fer un vídeo en el qual enregistraven una conversa del grup: cada membre hi interpretava un rol diferent de les figures típiques del món de l’art. No vam poder veure el vídeo i ens ho van explicar.

Taller art vendre 2 sesion

Taller art vendre 2 sesion_3

Observacions:
La primera sessió va anar molt bé i els alumnes es van mostrar molt interessats i motivats per l’exercici. No obstant, la segona sessió va costar molt d’engegar. Creiem que va haver-hi una desconnexió entre la primera i la segona sessió. Als alumnes, els hi va costar tornar a connectar amb l’exercici després d’una setmana.
A les presentacions dels exercissis realitzats, vam detectar més interès per la creativitat en el format de la presentació que pel la profunditat en l’anàlisi.
Després de comentar-los les nostres observacions, els alumnes ens van transmetre certa incomoditat davant aquest tipus d’activitats fora de l’escola, en les que no poden decidir gaire sobre el seu contingut i el seu desenvolupament.

VÍDEO DEL TALLER

Cicle Sonoritats. Ràdio Nativa: ARQUITECTURA, TECNOLOGIA I CONTRACULTURA

Retransmissió en streaming des d’Arts Santa Mònica

Programa de ràdio 22.03.2017 / 19h – 20hSala d’actes

Amb la participació de Ramon Faura (músic i arquitecte) i la conducció de Jordi Oliveras (www.nativa.cat).

Nou programa de Ràdio Nativa que acompanyarà l’exposició Aftermath. Partint d’una reflexió sobre les grans fires internacionals, el programa explorarà com funciona la tecnologia com a element mitològic, i alguns abordatges sobre el mateix que s’han donat des de la contracultura.

Per escoltar:

Visites Hack: Viaplana i Piñón: poesia i abstracció. Una proposta de David Bestué

La proposta d’en David Bestué prenia com a punt de partida l’exposició Aftermath i centrant la mirada a en l’arquitectura fer un repàs per la obra de l’estudi Viaplana i Piñón, autors de la reforma de l’Arts Santa Mónica. Aquests arquitectes van treballar plegats entre els anys 1967 i 1997, creant obres bastant controvertides com la plaça del Països Catalans o la de Josep Barangé de Granollers (a punt de desaparèixer).
En David va proposar una conversa il·lustrada amb imatges, un teixit de línies argumentals i ressonàncies on proposava una aproximació que desbordava la mirada merament arquitectònica. Una vista amb la que vam recórrer els espais de Centre d’Art Santa Mònica i en els que a partir d’una conversa dialogada es van obrir uns punts de fuga que permetien articular altres perspectives entorn el relat arquitectònic.

David Bestué (Barcelona, 1980) es un artista interessat en les relacions entre l’art i l’arquitectura. Ha realitzat treballs al voltant de l’arquitecte Enric Miralles, Aproximació parcial al treball d’un arquitecte, a la sala Montcada de la Caixa (Barcelona, 2005), l’arquitectura espanyola del segle XX, Formalismo Puro (2012), i la Història de la enginyeria, Realismo, presentat a La Capella (Barcelona, 2015).

Taller L’art de vendre(’s)

Taller 01 i 03 de mars .2017 / 11:30-14:30h

Sala d’actes

Taller que tindrà lloc en el marc de l’exposició Caminar sobre el gel, del centre Arts Santa Mònica. Dirigit per l’artista Raquel Friera, en col·laboració amb l’assignatura Professió i context (*) impartida per Montse Romaní a l’Escola Massana. Prenent com a punt de partida les estratègies de “professionalització” utilitzades per l’artista Raquel Friera al seu vídeo L’art de vendre (2012), analitzarem l’herència de la història de l’art en la concepció de l’artista avui en dia. Identificarem, comentarem i subvertirem les polítiques culturals mercantilistes i les tendències actuals en el mercat de l’art que condueixen, cada cop més, a la professionalització de la pràctica artística. Ara bé, és l’artista un professional? És l’art una professió?

(*) Professió i Context és una assignatura de tercer curs del Grau en Arts i Disseny de l’Escola Massana orientada a proporcionar informació, anàlisi crític, eines, normatives i recursos per aprofundir en els codis, les condicions i relacions que faciliten la integració professional de l’artista i el dissenyador en l’actual context social i productiu.

Enllaços d’interès

http://www.raquelfriera.net/

www.escolamassana.es

www.interficies.net

Col·labora

Vista hack: La Reina del Raval ens guia. Una proposta d’Aimar Pérez Galí amb Mónica del Raval

La Reina del Raval ens guia

Una proposta d’Aimar Pérez Galí amb Mónica del Raval

Es tracta d’una visita coordinada per Aimar Pérez Galí (ballarí, performer, creador, pedagog, investigador i escriptor), que és qui convida a la Mónica Coronado, coneguda com a la “Reina del Raval” (cantant, actriu, model fotogràfica i musa del Raval), a guiar, o millor dit, “hackejar” la visita.

Durant la visita, l’artista dialoga amb algunes obres de l’exposició en relació a la seva experiència com a veïna i treballadora del Raval, on ha exercit la prostitució durant molts anys i on ara es dedica a “fer bolos” en festes o a vendre els seus famosos calendaris pels locals del barri.

Cicle sonoritats. Ràdio Nativa. Música i violències quotidianes

Dimarts 20 de desembre, a les 19’00 hores, a Arts Santa Mònica. Emissió radiofònica per internet, amb Laura Benítez, Pedro de Cos, Lluís Nacenta i Jordi Oliveras.

L’exposició 60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència?, que actualment es mostra a Arts Santa Mònica, explora el sentit amb què normalment es fa servir la paraula violència, i el contrast d’aquest ús amb les moltes i diverses violències quotidianes ocultes que vivim habitualment.

En aquest programa explorarem aquestes qüestions des del pla sonor i musical. Ens preguntarem com és la presència de la violència en aquest pla. A què anomenem violència sonora i a què no? Com es relacionen diferents artistes amb la noció de violència en l’espai sonor i musical? Quines convencions tenim i potser hauríem de revisar al parlar de molèsties i so en l’espai urbà?

El programa es podrà escoltar en directe des de qualsevol navegador al canal de Nativa.

Madremanya: A foc lent, receptes rebels. Performance i vídeo

Aquesta activitat s’inscriu com un diàleg amb el marc de les exposicions de 60dB / 16kHz. BCN. Sents la violència? i Tecnologies de la violència.
Sindillar és un sindicat independent de treballadores de la llar i la cura que treballa sobre diversos eixos de discriminació. D’una banda, les treballadores de la llar pertanyen al règim especial per a la llei de treball a Espanya. Això es tradueix al fet que estan excloses de molts dels drets que tenen els treballadors en general. Hem de tenir en compte que en molts casos el treball de la llar i de la cura es realitzen en cases / domicilis que són considerats pels inspectors com a territori privat, pel que no es fan efectives les denúncies ni les inspeccions, produint buits legals, deixant en indefensió a les treballadores, que a través de la Normativa es veuen castigades pel paper que exerceixen.

En el procés de lluita política ens hem enredat amb el poètic, performàtic com una forma de relacionar-nos amb diferents dones i de crear xarxes d’afecte per a la transformació social i, al seu torn, per al col·lectiu generar una política de la resistència a través de l’art. És per això, que a partir d’un treball col·laboratiu i participatiu amb La Bonne (Centre de Cultura Francesca Bonnemaison) es crearà una narrativa performàtica, on aquestes accions simbolitzin les diferents violències i punts invisibles que genera la normativa que s’ha previst per als treballs de la llar i la cura.

La perfomance es troba dins el marc de les Jornades Migroctones. L’objectiu d’aquestes jornades és crear un espai de relació entre dones migrades i autòctones on la cultura sigui una eina transformadora i integradora; un espai de visibilització, d’apoderament, de participació i de solidaritat, que promogui la col·laboració i el treball en xarxa de les dones per al reconeixement de la veu i els drets de totes les dones en la seva diversitat.

Referéncies:

https://sindihogarsindillar22.blogspot.com.es/

http://labonne.org/.

Camins d’anada i tornada

Visites-taller a mida per a entitats , col·lectius i equipaments de proximitat (centres cívics, etc.) a partir de 3 sessions i la posada en comú d’interessos i necessitats.

Camins d’anada i tornada és una proposta de visites dissenyades a partir dels interessos que tenen o de les temàtiques en les quals es centren les entitats o equipaments de proximitat. En diferents fases, es dissenya conjuntament l’estratègia per treballar de manera específica aspectes d’interès mutu que vinculen l’Arts Santa Mònica i els seus continguts al context on s’inscriu

Visites Hack: Composició animada amb Sònia Gómez i Raquel Gualtero (vídeo)

Taller/visita performàtica 19.11.2016 / 19-21h . Diversos espais de l’Arts Santa Mònica

Amb aquesta acció, les artistes proposen fer un itinerari dançat per diferents racons de l’Arts
Santa Mònica a partir dels quals experimentar altres formes de relació amb els espais del centre.

Sònia Gómez (La Sénia, Tarragona, 1973) ballarina, performer i coreògrafa. Des de fa alguns anys, és una performer referent del nostre panorama actual. Ha treballat amb companyies com General Elèctrica, la Fura dels Baus i La Carnicería Teatro i presenta els seus propis espectacles, com Mi madre y yo, Experiencias con un desconocido, etc, muntatges multidisciplinaris que recorren un ampli ventall de llenguatges, estètiques i referències.

Raquel Gualtero va estudiar a l’escola Hoogeschool voor de Kunsten, Modern Theatre Dance, d’Amsterdam. L’any 2006 participa en el programa de beques DanceWEB 2006 dins del festival ImPulsTanz (Àustria). Ha treballat en companyies com: Magpie Music Dance Company (Amsterdam), Companyia Zappala Dansa (Itàlia), Deja Donne (Itàlia), Scottish Dance Theatre (Escòcia), Alex Rigola (Espanya), Fabulous Beast Dance Theater (Irlanda), CiaMudances-Angels Margarit (Espanya), La Patriótico Interesante (Chile) i Tanz Company Gervasi (Austria). Com a creadora crea la seva primera peça Blanco (2005) i el solo Persona (2010), aquesta última amb el suport del CoNCA, Ramon Llull i guanya el premi Injuve 2011 a la creació jove. Ha tingut l’oportunitat de mostrar el seu treball a Espanya, Amsterdam, Praga, Croàcia, Moçambic i Colòmbia.