La sisena sessió comença amb l’habitual escalfament que es dilueix en una transició cap a la coreografia incorporant al primer alguns elements de la segona. La sala es planteja com un mapa, una representació del territori. Les participants es dispersen per “el barri”, la idea és acabar fent una rotllana. Les diferents parts de la coreografia es van succeint amb diversos temes musicals “Volar, el que es diu volar …”, ritme ternari. Una part de la coreografia conté elements “figuratius” que reprodueixen diferents jocs infantils. Una de les senyores pregunta si en sortir fora del centre sortirà tot bé “Al carrer passaré una mica de por escènica”, Patricia i Moisés s’encarreguen de transmetre confiança, “Som les més millors del món mundial” postil·la una altra de les veïnes. La setmana que ve es sortirà a treballar la coreografia a la Torre del Baró i es registrarà en vídeo. Arriba el moment de tancar la sessió amb els estiraments, la valoració i la cançó. Avui proposa Natàlia, porta un tema de Pablo Alborán, un dels favorits de la seva filla Beatriu. La cançó gira al voltant d’una relació romàntica, però associat a la història de Natàlia adquireix un altre sentit “Com crema que et vagis, entre llàgrimes em fa mal”. Natalia s’emociona “Ploro, però d’alegria”.
Tal com vam acordar la setmana anterior, la setena sessió transcorre a l’aire lliure, al mirador proper a Torre Baró. No sense incertesa, per un moment es dubta de la pujada pel fred, el temps ja comença a insinuar la Setmana Santa. La sortida té una finalitat, gravar la coreografia per a poder muntar un vídeo. Un cop a l’espai, tractem de fer-nos amb ell, d’adaptar la dinàmica de la classe als condicionants que ofereix. Les reminiscències dels jocs infantils que s’han anat fixant en la coreografia adquireixen nous matisos en l’espai públic. Les columnes, les escales, el mirador … tot juga el seu paper en l’enregistrament.
La vuitena sessió és l’última que serà dirigida per Lo Relacional, a partir de la setmana que la responsabilitat la recullen les alumnes. Alba, Laura i Clara no semblen acoquinades pel repte Tot el contrari! La seva presència en la dinàmica ja serà més gran durant aquesta jornada, després de l’escalfament Alba explica un joc: la música sonarà i quan pari caldrà escriure en el paper (que cadascuna portarà a l’esquena) de la persona més propera algun adjectiu amb el que la identifiquem. A partir del maig, la presència d’Interfícies a Roquetes es redobla, les alumnes de Psicologia comunitària prenen les regnes del grup de dones, mentre El Relacional inicia un nou procés a l’IES Turó de Roquetes on el joc serà de nou fil conductor de la relació entre salut i espai públic, aquest cop amb joves de primer d’ESO.
