El dissabte 17 vam tenir la visita d’un grup d’estudiants del Màster de TRANSde l’Escola d’Art i Disseny de Ginebra. Aquest màster està dirigit per Microsillons, un col·lectiu d’investigació i pedagogies crítiques en art que proposa la formació d’estudiants de diversos perfils i la seva connexió amb espais comunitaris i pràctiques de pedagogies col·lectives a la ciutat. La presentació es va basar en parlar sobre algunes de la pautes de treball d’Interfícies, a més d’una discussió àmplia sobre l’estat de la feina de les estratègies de mediació i educació popular a Barcelona.
D’aquesta manera vam poder debatre sobre el papal de l’educació en centres de lligui, i el seu potencial transformador o no des del treball de barri i pràctiques situades. També vam parlar del passat de l’educació popular a Barcelona, amb pràctiques d’escoles populars, cooperatives d’ensenyament o les famoses escoles d’educació popular de Verdum (Escola Paulho Freire). Aquesta conversa ens va servir per connectar moltes investigacions i relacions que aquesta teixint grups d’investigació com Microsillons sobre educació popular o aquí el grupo Iberika de la Escuela Otra Hoja de Ruta i els seus llegats, potencials i friccions. Sobretot, en aquest últim punt, els conflictes ens vam aturar a repensar i plantejar que herències polítiques hi de l’educació popular a les pràctiques comunitàries, i com moltes vegades són fins i tot injuriades per les mateixes institucions culturals, o simplement ignorades. En aquest sentit destaquem les tradicions de Raval, de Rosa Sensat, d’espais com la Bonne, i les maneres de poder establir relacions de confiança amb elles des paradigmes pràctics de paraules, i no tant des de discurs que situen l’emancipació, el famós “empowerment “(empoderament) i altres paraules gairebé com a mite
Workshop de Sofía Olascoaga autour de Cuernavaca © microsillons